Maria de la Pau Janer presenta a Vilafranca “Tots els noms d’Helena”

A la vetllada, organitzada per La Cultural llibreria i Columna, hi intervindrà el periodista Eduard Pujol, qui s’encarregarà de fer una glossa d’aquest relat amb el qual Janer explora i actualitza el personatge d’Helena, la dona que, segons el mite, amb la seva incomparable bellesa va provocar la guerra de Troia que es va perllongar durant deu anys. De fet, allò que fa Maria de la Pau Janer és revisitar la Iliada, el gran poema èpic atribuït a Homer en el qual es narra la guerra de Troia, per posar la mirada en els seus personatges femenins i, de manera especial, Helena, una dona que, juntament amb la seva bellesa, tenia fama de fetillera.

Revisitar el mite

Segons la mitologia, Helena, filla del rei d’Esparta, era, en realitat, filla de Leda –una mortal- i Zeus –el més gran dels deus de l’Olimp. D’aquesta unió en va sortir una dona d’una bellesa sense parió, de manera que quan el seu pare putatiu la va voler casar, innombrables pretendents van trucar a la porta del palau del rei d’Esparta oferint-se com a candidats. De tots ells l’escollit va ser el ros Menelau, germà d’Agamèmnon, rei de Micenes. El mite apunta que va ser un matrimoni de conveniència. Un dia, Helena i Menelau van rebre a palau com a convidat Paris, un dels molts fills de Príam, rei de Troia, i ambdós es van sentir atrets fins al punt que el bell Paris va raptar Helena i se la va emportar fins a la ciutat de Troia per fer-la la seva dona. El segrest d’Helena es va considerar una ofensa a tot el món grec i com a reacció es va organitzat una expedició militar per rescatar Helena i tornar-la de nou a Esparta. Aquest seria, segons el mite, l’origen de la guerra de Troia en la qual, al llarg de deu anys, van lluitar i van morir innombrables herois tant grecs com troians.

A partir d’aquest relat mitològic en el qual Helena és la figura central, però, que no deixa de jugar un paper passiu -ara com a esposa de Menelau, ara com a amant de Paris-, Maria de la Pau Janer recrea en el temps presents la figura de la princesa d’Esparta. Així, la protagonista de la novel·la és, en realitat, Eva, una actriu intensament entregada a la seva feina que es troba amb el que podria ser el paper de la seva vida: donar vida a la gran pantalla al personatge d’Helena de Troia. El rodatge, però, no acaba d’anar bé del tot i actors i tècnics hauran de donar el millor d’ells mateixos per tirar endavant el projecte. En el decurs de tot aquest procés, tot el personal implicat en el film haurà de superar tràngols de tota mena que posarà a prova la seva integritat moral i els farà replantejar moltes coses. Amb tot, el relat de Janer és un continu anar i venir de la realitat que representa Eva, -per a qui el paper d’Helena és, a la vegada, un repte i un element intimidatori- i el món antic descrit en el poema homèric.

Tots els noms d’Helena marca el retorn de l’escriptora mallorquina al món de la literatura després de set anys d’absència.