Presentació de Ramir Horro i López II (1968-1980)

El fons de Ramir Horro va del 1947 al 1987, any de la seva mort. Són més de 230 mil negatius, 3360 plaques de vidre i 20 mil positius. En aquesta gran quantitat d'imatges hi trobem tot el calendari festiu de Vilanova i la Geltrú des dels anys 40, els fets més importants i diversos de l’època així com vida quotidiana als carrers, tot fruit del treball de quaranta anys de professió.  L’ingrés d’aquest fons a l'Arxiu va ser a través d’un conveni entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Miquel Galmes (dipositari d’aquest fons fotogràfic) signat l’any 2002 i on es va acordar dipositar el fons a l’Arxiu Comarcal del Garraf.

L’any 2006, després d’anys de feina d’ordenació, classificació i descripció, surt a la llum el primer volum de la col·lecció Els nostres fotògrafs dedicat a la primera època de la fotografia de Ramir Horro, del 1942 al 1967, editat pel Cep i la Nansa amb la selecció fotogràfica de Rafel Mestres i Aida Moral. Des d’aquell primer volum, el personal tècnic de l’arxiu sempre ha tingut molt present la idea de fer un segon volum dedicat als últims anys de professió de Ramir Horro. Una època de canvis importants, tant a nivell polític com social i on la ciutat i la comarca es van transformar també a nivell urbanístic. Aquest segon volum és un retrat d’aquells canvis i de la gent que els va protagonitzar.

Es tracta de 152 imatges aproximadament, algunes encara en blanc i negre però moltes en color amb una àmplia selecció que tot i ser subjectiva com totes les seleccions, reflecteixen prou bé com el fotògraf va captar aquells instants que han esdevingut història viva de la ciutat.

Ramir Horro va néixer a Egipte l'any 1909, de pare gallec i mare italiana, ja que el seu pare treballava al consolat d'Espanya a aquell país. L'any 1920 va tornar a Espanya i al cap de poc temps es va establir a Vilanova i la Geltrú. Després del servei militar i la Guerra Civil, es va dedicar a la fotografia amb més constància que tècnica. Era un enamorat de la gent del carrer i als seus reportatges podem veure nens jugant o parelles passejant ja que allà on anava sempre hi portava la màquina fotogràfica al coll.

Va col·laborar durant anys a la premsa local i va participar en totes les manifestacions fotogràfiques de l'època. El seu arxiu conté més de 150.000 negatius que el convertiren en el cronista més prolífic de Vilanova i la seva comarca, sempre present als principals esdeveniments del territori. Va morir el 6 de juliol de 1987.