Amb motiu dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (fou erigit el setembre del 1983) s’ha procurat realitzar algun acte commemoratiu que obri la institució de l’Arxiu Comarcal i la seva activitat a un major espectre de població. Al llarg d’aquests 40 anys, l’ACAP ha reunit més de 5 quilòmetres de documents entre els segles X i XXI i s’ha posicionat com un referent arxivístic del territori. A més, hi ha adscrit l’Arxiu Municipal de Vilafranca, un servei de gestió documental, tràmits i documents electrònics pioner a la comarca.
En col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Vilafranca i el Museu Comarcal de Cervera, s’ha cregut oportú de portar aquesta exposició per tal reivindicar un personatge cabdal de la Catalunya contemporània sovint massa oblidat: l’historiador i polític Josep Benet. A ell devem una alta visió del que ha estat la Catalunya posterior a la Guerra Civil. El seu testimoni ha de ser considerat d’una gran rellevància per entendre la situació actual que viu el nostre país:
“...la guerra a Catalunya hauria pogut tenir un caràcter nacional català, en defensa de la legalitat democràtica atacada pels militars colpistes i els seus aliats feixistes i de la ultradreta, tots anticatalanistes, per no dir anticatalans.”
“Som un problema també per als altres, perquè sense resoldre la qüestió catalana no és possible la consolidació d’un Estat democràtic a Espanya. Viure en democràcia només és possible quan es respecta els drets de les persones i dels pobles.”
La vida de Josep Benet (1920-2008) és un viu resum de la història de Catalunya de la segona meitat del s. XX. En l’esperança i en la desfeta, i en el camí i objectiu del redreç com a poble des d’una idea primigènia de superació de la fractura social que provocà la guerra. En l’horitzó, com un sol poble, una idea total de país i de país normal. I en cada iniciativa, sovint en clandestinitat, una acció de resistència i d’obstinada aposta per la unitat d’acció.
Des de l’autoexigència, el compromís i la responsabilitat, la seva vida es convertí en un acte continuat i sostingut en el temps, de reconstrucció del catalanisme i de recuperació de les llibertats democràtiques i dels drets socials.
L’exposició itinerant, que podrà veure’s entre els dies 3 de febrer i 5 de març del 2023 a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, ha estat produïda pel Museu de Cervera i Òmnium Cultural Segarra-Urgell. L’espai, la Capella de Sant Joan, ha estat cedit per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. L’horari per visitar l’exposició serà:
De dimecres a divendres, de 17 a 20h
Dissabtes, de 18 a 20 h
Diumenges, de 12 a 14 i de 18 a 20 h
S’inaugurarà el dia 3 de febrer a les 19h, i es comptarà amb la presència del seu comissari, Jordi Oliva.
Jordi Oliva i Llorens (Sedó, la Segarra, 1965). Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Història Comparada, Política i Social per la UAB. Historiador deixeble de Josep Benet, adscrit al Centre d’Història Contemporània de Catalunya, on ha coordinat durant més de trenta anys l’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Des de 2019 és assessor científic del Memorial Democràtic pel projecte Cost humà de la Guerra Civil.
Com a historiador, ha centrat els seus estudis en el període de la Guerra Civil de 1936-1939, molt especialment en el cost humà, i en menor importància en el món
concentracionari republicà i els bombardejos damunt la rereguarda. Al costat d’aquests estudis, és important de remarcar la seva participació en l’elaboració dels inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja, Torà, Ivorra, Torrefeta i Florejacs i Guissona, publicats per la Fundació Jordi Cases i Llebot, i en obres centrades en l’estudi del catalanisme, de la història del món contemporani, l’Escola Pia de Terrassa o els espais de memòria de la Línia L-2 a la Segarra.
Ha estat president de la Fundació Jordi Cases i Llebot entre 1997 i 2013, vocal del Centre Municipal de Cultura de Cervera, membre del Fòrum l’Espitllera, Centre d’Estudis Segarrencs, i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrancs. Des de 1994 dirigeix el projecte d’Inventari del patrimoni de la Segarra. Membre del consell de redacció de l’Anuari Sikarra des de 2019.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
WhatsApp!
Telegram!