A patir d’una vivència personal, la periodista s’endinsa en al biografia d’una dona que des de l’adolescència ha conviscut amb la malaltia mental sense assumir-la fins arribar al col·lapse.
La presentació, organitzada per Angle Editorial i La Cultural llibreria, tindrà lloc dimecres, dia 22 de març a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de l’Escorxador
La periodista Mònica Ramoneda Rueda (Barcelona, 1980) presentarà el proper dimecres dia 22 de març, a dos quarts del vuit del vespre i a la sala d’actes de l’Escorxador, la
novel·la Internament (Angle Editorial, 2023), el seu debut com a escriptora amb una obra que explora el complex laberint de la malaltia mental a partir d’una situació viscuda en primera persona però que l’autora va desenvolupar com a ficció literària durant el període de confinament. Organitzat per l’editorial i La Cultural llibreria, l’acte consistirà en una conversa entre l’autora vilafranquina i la periodista Gemma Urgell.
Una vida fingida
La protagonista d’Internament és la Maia, una periodista de quaranta anys, casada, amb tres fills, que des de l’adolescència ha anat patint diverses crisis que s’han fet visibles en forma d’autolesions, crisis d’angoixa o trastorns alimentaris que la protagonista ha fet tot el possible per fingir. La Maia, doncs, ha après a fingir i a conviure amb una malaltia mental que, de tant en tant, se li manifesta. Es pot dir, per tant, que l’autoengany forma part de la seva vida. I, precisament, aquesta incapacitat per assumir la seva realitat i de demanar ajuda portarà la protagonista de la novel·la al col·lapse i a l’internament en un centre psiquiàtric, un dels moments més corprenedors de la narració.
La història de la Maia té com a punt de partida una experiència personal de l’autora: l’ingrés en un centre psiquiàtric arran d’una depressió i una crisi d’ansietat. D’aquesta estada en surt amb uns buits de memòria i, per postres, una setmana després de rebre l’alta, arriba el confinament arran de la pandèmia, al març del 2020. És en aquest context de soledat física i existencial que Mònica Ramoneda es posa a escriure, com ella mateixa ha explicat, amb una intenció estrictament terapèutica per ordenar idees i records. Però, fruit, precisament, de l’excepcionalitat del confinament, aquell gest d’escriure per aclarir les idees s’acaba convertint en una novel·la, en una ficció, a través de la qual Ramoneda confronta el lector amb una realitat –la de la malaltia mental- sobre la qual, tot just ara, es comença a tractar com a una presència real i, per tant, com una problema i una responsabilitat social.
Les aventures i dissorts de la Maia, que abracen una període que va des del seu naixement fins a un suposat futur immediat, les explica Ramoneda sense tòpics ni concessions. Tot al contrari, Internament il·lumina aquest món tan complex de la malaltia mental amb una prosa viva i expressiva, sense cap gota d’afectació. Al cap i a la fi, lluny del fals romanticisme de l’autor maleït o l’exercici narcisista del famoset de torn que ens explica la seva davallada a l’infern, allò que li passa a la Maia –haver de conviure amb una malaltia mental- no deixa de ser una mala jugada de la vida.