Portes obertes al jaciment ibèric dels Casots

Hi haurà un espai d’aparcament habilitat a les Caves Olivé Batllori.

Per poder assistir-hi caldrà inscriure’s omplint el formulari que trobareu al següent enllaç (places limitades): https://forms.gle/iQysXMMAmmEVq7f17

Noves intervencions al Puig del Cocodril de Subirats

Durant el mes de juny s’han dut a terme nous treballs d’excavació al jaciment protohistòric del Puig del Cocodril. Aquest any, les tasques s’han centrat a acabar d’excavar l’edifici turriforme o torre geminada del segle IV a C (390-300 aC) descoberta el 2019, de la qual s’havia excavat un dels dos àmbits durant el 2021. Amb aquesta intervenció s’ha posat llum al potent i excepcional sistema defensiu que ofereix el jaciment.
Situat a 297 msnm dalt d’un cim de la serra d’Ordal i separat per un penya-segat del Castell de Subirats (el Salt del Llop), es troba el Puig del Cocodril, un jaciment ibèric habitat ara fa més de 2.400 anys. Envoltat per dues corrents d’aigua i terrenys idonis per al cultiu, domina l’important eix fluvial del riu Anoia i gaudeix d’una vista privilegiada que abasta des del Montseny al Baix Llobregat, amb indrets de les comarques del Vallès Occidental, el Ripollès, el Bages, l’Anoia, l’Alt Camp i l’Alt i el Baix Penedès. A més, cal assenyalar les aigües ebullicions termals de la Font Santa existents per la banda que dona a l’actual autopista que, molt probablement, es deurien utilitzar durant l’antiguitat i a on s’han de dur a terme exploracions arqueològiques en un futur immediat.

El Puig del Cocodril és una fortificació o oppidum d’època ibèrica i un important enclavament estratègic de control del territori i del comerç, ja que visualment domina tota la vall de l’Anoia, l’antiga Via Heraclea (dita posteriorment Via Augusta) i una gran part del Penedès. A més, se situa en una zona fronterera entre les tribus cossetana i laietana.

Els treballs d’obertura i de delimitació arqueològiques han permès marcar el perímetre de la fortificació i iniciar el coneixement sobre l’urbanisme desenvolupat a la part d’intramurs. La superfície delimitada és d’aproximadament 3.500 m2 , tot i que al Puig del Cocodril per la cara nord apareix material antic en superfície fins a una extensió d’1,6 hectàrees aproximadament.

Tot i que la cronologia de la fundació del jaciment (que tal vegada es remunta al segle VI aC) i les fases més antigues de l’ibèric antic (dels segles VI-V aC) no han estat objecte encara d’excavacions exhaustives (només documentades en els sondejos de la primera excavació de l’any 2017), cal dir que el seu abandonament, probablement a finals del segle IV aC o principis del segle III aC, no respon als paràmetres habituals dels jaciments ibèrics de la zona, que sovint són abandonats o destruïts a partir de la plena implantació de la cultura romana al territori, en el marc de la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar romans i cartaginesos entre els anys 218-201 aC (finals del segle III aC).

Durant la present campanya d’excavacions s’ha intervingut en l’interior de l’àmbit 2 de la torre defensiva geminada (o edifici turriforme) que, molt probablement tenia la funcionalitat de protegir i flanquejar, per la banda nord-est, una de les portes d’entrada a la fortificació. Aquest tipus de torre i la seva gairebé perfecció arquitectònica denoten certa complexitat en el sistema defensiu del jaciment, on també s’ha d’afegir una torre rectangular adossada a la muralla i el fossat. Existeixen dos jaciments d’època ibèrica relativament propers que presenten torres defensives similars: la Ciutadella ibèrica (Calafell, Baix Penedès) i la Cella (Salou, Tarragonès), tots dos assentaments portuaris situats a la costa.

A banda de treure a la llum aquesta darrera fase del complex sistema defensiu del Puig del Cocodril amb la torre geminada, l’excavació arqueològica dels nivells inferiors han permès confirmar que, a sota d’aquesta, existeixen altres fases més antigues. S’ha pogut documentar murs de pedra més antics que s’uneixen als ja descoberts sota l’àmbit durant el 2021 i que, per tant, configuraven un gran recinte de l’ibèric antic (segles IV-V aC). De les troballes d’enguany, molt similars quant a naturalesa i tipus al descobert a l’altre àmbit de la torre, en destaquen dos enterraments de sacrificis d’ovicaprins, força singulars, sota el paviment de la torre i que estan pendents d’estudi.

La intervenció, dirigida i executada per la cooperativa ArqueoVitis, forma part del projecte de recerca “El canvi cultural a la Cessetània Oriental durant la Protohistòria i l’època romano-republicana”, per desenvolupar en el període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural en data 17 de juny de 2022 i coordinat des del Centre d’Estudis Cossetans amb la direcció general de l’arqueòleg Dr. Rafel Jornet i Niella. Aquesta campanya ha estat possible gràcies al finançament de l’Ajuntament de Subirats, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i les subvencions per projectes de recerca del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Informació facilitada per l’equip d’arqueologia responsable de la recerca del Puig del Cocodril: Mireia Sabaté, Carles Solé, Sofia Aldeco i Dani López.