Poesia als llavis

 Salvat-Papasseit, amb el seu pensament iconoclasta, proclamava: «Soc, com home de  lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut. Però em sé una aristocràcia d’esperit, que és pot alçar dels límits de la Universitat que no m’aixopluga. També dels primers passos. Amo l’art i els artistes i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall. Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé mentir, professió de Poeta que soc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços».