Una libèl·lula en la punta del meu dit

Els haikus són micropoemes originaris del Japó tot i que la seva pràctica s’ha estès per tot el mon.

Escriure Haikus permet treballar la percepció i l’atenció perquè el resultat del poema depèn de la capacitat de cadascú per posar en relació tot allò que ens sorprèn de la natura i de la vida. És el resultat en forma de versos que neix a través d’una observació i sentir tot el que hi ha en l’entorn i la vida quotidiana i que tan sols s’assoleix amb la naturalitat i l’enlluernament  que un nen mira les coses que li criden l’atenció i l’emocionen.

El Haiku neix d’una experiència sensorial que es registra per escrit en una estrofa de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament, disset en total.

L’escriptor de Haikus ha de ser capaç de transmetre al lector la mateixa emoció que va sentir al ser partícip d’alguna cosa que va passar en un moment concret i un lloc precís.