Pacte per la Llengua

Francesc Xavier Vila: “No es pot tancar la llengua en un cercle cada cop més petit que porta a l'extinció”

El secretari de Política Lingüística va presentar dilluns el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua a Vilanova i la Geltrú

El secretari de Política Lingüística va presentar dilluns el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua a Vilanova i la Geltrú. Jordi Lleó

El secretari de Política Lingüística va presentar dilluns el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua a Vilanova i la Geltrú. Jordi Lleó

"La societat està evolucionant molt ràpidament, i hem de reavaluar quin paper ocupa la llengua catalana en el nostre context actual per tal d'establir les bases del paper que tindrà en el futur", va explicar el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en la presentació del Pacte Nacional per la Llengua que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú, a l'Auditori de Neàpolis, ahir dilluns.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l'adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida.

La de Vilanova i la Geltrú va ser una de les moltes presentacions del procés informatiu i deliberatiu col·lectiu tres elements per entrar-hi: unitat de la llengua catalana, reconeixement dels reptes per al futur de la llengua catalana i voluntat de prendre mesures per superar aquests reptes.

El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 102/XIV, sobre l'orientació política general del Govern (255-00002/13), a la sessió del 30 de setembre de 2021, va instar el Govern, entre altres mesures de foment de l'ús del català, a promoure un pacte nacional per la llengua i a encarregar un informe acadèmic sobre la situació de la llengua.

Procés participatiu es realitzarà fins al setembre i la previsió és que a la tardor d'enguany s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

A la presentació d'ahir dimarts, Francesc Xavier Vila, va presentar també l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua dut a terme per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans. L'equip que va elaborar l'informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l'Institut d'Estudis Catalans. El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les.

Quant a la situació demogràfica i demolingüística l'informe parla de 10 milions de parlants, en diferents territoris, "és un conjunt de societats que per motius diversos fa que tingui una natalitat molt feble, malgrat això el nombre absolut es manté la llengua en el conjunt de la comunitat, durant les darreres dues dècades s'han viscut dues grans onades migratòries. La situació és de grans canvis continus", va apuntar el secretari de Política Lingüística.

Amb relació a la situació jurídica de la llengua catalana, si es miren els darrers últims tres-cents anys, el català es troba en la millor situació legal, "però no és ni tan sols igualitària, el català només és oficial a Catalunya, l'Estat no té cura de l'oficialització del català, perquè el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat, però la Unió Europea no té una posició contrària a l'oficialització de llengües minoritàries", va dir Vila.

Si es mira situació actual de la llengua catalana en l'àmbit educatiu. Es constata que el català és el centre de gravetat i que el sistema d'immersió és el millor per garantir les dues llengües. No obstant això s'està patint una ingerència del sector judicial; augmenta el castellà com a llengua docent, d'infantil a secundària i a l'àmbit universitari també creix el castellà i l'anglès pel procés d'internacionalització. A l'ensenyament d'adults cal incrementar l'oferta, hi ha problemes de passar de nivells bàsics i una feble adopció de la llengua entre els nous parlants.

En el món socioeconòmic i sociosanitari. Les feines són llocs d'integració social prioritària, "però les empreses han deixat de ser eines d'integració lingüística del català. Les grans empreses han promogut el castellà de forma inconscient. Hi ha un incompliment de la normativa d'etiquetatge i retolació, incompliment del principi de disponibilitat lingüística i escassa valoració dels coneixements de català en la selecció de personal, escassa formació del personal sanitari i incompliment del principi del disponibilitat lingüística. El sistema no forma els professionals lingüísticament parlant", va aportar el responsable de política lingüística.

Mitjans de comunicació i indústries culturals. La presència és desigual en els diferents productes i plataformes, "l'ús del català en els videojocs no és el mateix que en el teatre. El català marginal en l'audiovisual a petició. Hi ha un risc de diglòssia digital, de pensar que el català no serveix per determinades produccions culturals", va comentar Vila.

El català i el repte digital. A les xarxes la situació del català és prou forta, hi ha mancances en recursos de relació amb llengües de ran demografia, endarreriment en intel·ligència artificial i internet de les coses. Aquest és un tall com el de la impremta, les llengües que van entrar en el procés d'impressió van sobreviure, i ara passa el mateix en la digitalització. Cal sumar la societat civil, lideratge institucional i empresa privada.

Pel que fa a la comunitat lingüística, els 10 milions de parlants i 11 milions llargs d'entenedors, és un mercat molt bo pels entesos. "Els suecs són 5 milions i no tenen cap risc de desaparició de la llengua. No es pot tancar la llengua en un cercle cada cop més petit que porta a l'extinció. La fragmentació territorial dificulta el funcionament normal de la llengua, redueix la densitat comunicativa interterritorial", va sentenciar el secretari.

Vila va concloure que la situació és diversa en el territori, és complexa perquè hi ha agents oficials que ho impedeixen, és delicada, però és reversible i tenim força per fer-ho". Per aquest motiu va animar a participar en la societat civil a implicar-se en aquest procés en tres línies de treball: informació general, activitats sectorials i amb activitats distribuïdes pel territori i de proximitat, en diferents àmbits. Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va tancar l'acte, dient que "el català és cosa de totes i tots, doncs posem-nos-hi".

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local