Catifaires d'arreu del món confien que el seu art serà reconegut Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO al desembre

Grups catifaires d'arreu del món "confien" que el seu art efímer serà reconegut Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO al desembre. Després de presentar la candidatura el 2024, la iniciativa ja es troba en la recta final. Del 30 de novembre al 5 de desembre de 2026, l'òrgan avaluador de la UNESCO es reunirà a la Xina per estudiar i validar les candidatures. Des de dijous i fins dissabte, el Baix Penedès acull el II Simposi Internacional de Catifes per abordar qüestions com la innovació i la preservació d'aquest element cultural. La presidenta de la Federació Catalana de Catifaires, Vicenta Pallarès, s'ha mostrat convençuda del reconeixement de la UNESCO afirmant a l'ACN que servirà per "salvaguardar" el bé i una "garantia de futur".

Fa més de quinze anys que es treballa en la candidatura perquè les catifes, a Catalunya tradicionalment fetes de flors i vinculades a la festivitat de Corpus, siguin reconegudes Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. El 2024, es va presentar i el comitè intergovernamental de l'ens l'ha analitzat. La candidatura va ser impulsada per Espanya, Bèlgica, Itàlia, Malta i Mèxic.

La presidenta de la Federació Catalana de Catifaires i la Coordinadora Internacional d'Entitats de Catifaires diu que es tracta d'una proposta "guanyadora" i es mostra convençuda que la UNESCO donarà llum verda. "El reconeixement de la UNESCO no és un final, és un començament, implica unes obligacions posteriors que són les que garanteixen la salvaguarda del bé", explica.

Des de la Federació calculen que a Catalunya el 60% dels pobles fan catifes per Corpus. En aquest sentit, Pallarès fa una crida als col·lectius perquè es federin. "Si no estem junts, serà més difícil que perduri", apunta. "Hi ha pobles que ja no es fa perquè no hi ha hagut relleu", lamenta. Per això, assenyala que el reconeixement de la UNESCO seria una "garantia de futur".

A Bellvei fa 65 anys que fan catifes ininterrompudament. El president dels Amics de les Alfombres de Bellvei, Òscar Ripoll, destaca que fa uns anys que ja van començar a "treballar" en el relleu amb "l'ajuda" de famílies del poble. "Les catifes són comunitat, família", assenyala. I així han aconseguit "engrescar" la canalla i crear un grup de "petits catifaires", celebrant el seu dia el 9 d'agost.

Simposi internacional

Diversos grups de catifaires i composicions festives amb materials naturals es troben des de dijous al Baix Penedès fent debats, taules rodones, ponències i intercanviant experiències. El Vendrell ha acollit el II Simposi Internacional de Catifes durant dos dies, i en la jornada de dissabte se celebrarà la III Trobada Internacional de Catifaires amb quinze grups de deu països diferents d'Europa, Àsia i Amèrica a Bellvei.

A banda de la preservació del fenomen, han abordat altres qüestions com la innovació i la sostenibilitat. Tant Pallarès com Ripoll subratllen que els dissenys ja no es dibuixen a mà com anys enrere, sinó que s'elaboren amb l'ordinador. A més, la presidenta de la Federació comenta que a Catalunya "no es llença un sol pètal de flor". Assegura que fan una "planificació" per tal que sigui una festa "sostenible".

A Bellvei van ser pioners a l'hora d'utilitzar carbonat de calç per fer les catifes. "És un punt d'inflexió perquè permet treballar amb molts més colors que la flor". A més, usen altres materials com els encenalls i la sal.

Amb tot, Pallarès valora positivament el simposi com a punt de trobada: "Nosaltres hem treballat tota la vida, moltíssimes hores que ningú veu, i l'única satisfacció que tenim és veure l'obra feta". "Aquests dies podem parlar de les nostres coses, d'innovació i de tècniques que no havíem vist mai", conclou.