Josep Maria Cabayol: 'Pinto per amor i amb passió'

Amb prop d’un centenar d’exposicions individuals, el pintor Josep Maria Cabayol (Vilanova i la Geltrú, 1948), ha omplert durant més de 40 anys nombroses Galeries d’Art i Sales d’Exposicions d’arreu amb unes obres que sovint es caracteritzen per l’estudi i recreació sobre un mateix tema, però des de perspectives diferents. Les seves pintures més recents s’acosten al realisme mitjançant una elaboració acurada i per l’anàlisi detallada dels elements que hi apareixen.

Quan es va despertar la teva inquietud per la pintura?
Des de la més tendra infantesa ja omplia les parets i els papers que arribaven a les meves mans, de dibuixos i gargots. Vaig ser un grafiter precoç, però només omplia les parets del meu quarto i del pati de casa meva. Res de vandalisme. A l’estiu de l’any que vaig fer els 14 anys, vaig anar a una tenda de materials de Belles Arts i em vaig proveir de paleta, pinzells, espàtula, tubs de pintura a l’oli, carbonets i cartrons adequats per poder pintar. I vaig començar a pintar fruites i composicions de taula, una temàtica que encara de tant en tant segueixo pintant.

Com t’han influenciat el pintor Salvador Masana i altres artistes?
Als 15 anys vaig trucar a la porta del taller-estudi del pintor Salvador Masana, que em va obrir i em va donar l’empenta i l’energia necessària per pintar amb caràcter, passió i, fins i tot, amb una certa eufòria. Era un optimista i un dinamitzador, característiques que ell havia rebut del seu mestre, el pintor Joaquim Mir, i que va saber transmetre’m i de per vida. Sóc un optimista i un apassionat de l’Art i de la Vida.

Per què has conreat principalment paisatge, edificacions i objectes?La temàtica del Paisatge va ser per continuar l’obra del meu Mestre que fou a l’igual que Joaquim Mir un magnífic paisatgista; però ja fa anys que vaig passar a fer temes d’arquitectura popular mediterrània, donat que als anys setanta vaig freqüentar l’illa d’Eivissa i vaig quedar enlluernat pels blancs i els blaus. Quan Eivissa va patir un canvi ocasionar per l’ocupació massiva de noves construccions i atapeïda de turisme, vaig fugir a buscar cap a la població també mediterrània de Xauen, al nord del Marroc, una meravella per als qui estimem les petites poblacions blanques i blaves tant nostres.

Com trobes la inspiració per pintar una determinada obra?
Normalment la inspiració sempre la tinc, potser massa i tot; pintaria – i de fet ho faig – qualsevol cosa. Un objecte anònim trobat a la vora del mar, un joguet vell que és a la parada d’un brocanter, una fulla d’arbre, una fruita que m’atrau des de la parada del mercat. Tot és per pintar.

Quin paper hi juga la llum?La llum és per mi el motiu de pintar un tema; sempre busco la llum i, per tant, també l’ombra. Com en tot, hi ha dualitat.

Què t’aporten les exposicions i el contacte directe amb el públic?
De fet els darrers anys no he tingut cap interès en exposar, ni tinc massa interès en el contacte directe amb el públic. Pinto per passió, per vitalitat, pinto per mi, què és la millor manera de pintar, fer-ho per amor i amb passió.

També disposes d’una plana web.Sí, avui en dia hi ha molts mitjans per difondre l’obra. No cal sortir de casa per veure obres d’arreu del món. Tot i això recomano que la gent vagi més a les exposicions, als museus, a les galeries d’art, als estudis dels artistes.

Quins objectius artístics pendents t’agradaria abordar properament?
M’agradaria poder presentar una gran exposició retrospectiva de la meva obra. Però això costa diners i ara sembla que tots els organismes, entitats i institucions adients, estan en pressupost zero. Per tant, queda en espera de millors temps. És una pena que la Cultura i l’Art sembla que siguin sobrers a la nostra societat. Si no anem en compte perdrem més encara la nostra identitat, les nostres arrels i la nostra trajectòria vers a un futur desitjable.