Arqueologia

Descobreixen un nou crani únic de ritual ibèric a Olèrdola

La troballa se suma a les poques restes humanes existents d'aquesta època que possibiliten la realització d'estudis genètics, imprescindibles per a conèixer els orígens dels grups humans que van viure a la península entre els segles IV i I

Descobreixen un nou crani únic de ritual ibèric a Olèrdola. MAC

Descobreixen un nou crani únic de ritual ibèric a Olèrdola. MAC

Les intervencions arqueològiques efectuades pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) a Olèrdola (Alt Penedès) a la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola durant la campanya d’excavacions del 2021 (29 de novembre-3 de desembre), han permès localitzar unes importants restes humanes: un crani seccionat d’època ibèrica, d’una antiguitat al voltant del segle III abans de la nostra era (a. de la n.e).

És una troballa única, segons els investigadors, que suposa una nova aportació al coneixement de la cultura ibèrica. L'excepcionalitat de la troballa augmenta pel fet que els ibers practicaven rituals d'incineració que no permeten la conservació de material genètic. En aquest sentit, aquesta troballa se suma a les poques restes humanes existents d'aquesta època que possibiliten la realització d'estudis genètics, imprescindibles per a conèixer els orígens dels grups humans que van viure a la península Ibèrica entre els segles IV i I a. de la n.e. De fet, l’exhibició de restes humanes no es dona en cap altre territori de la península Ibèrica poblada pels ibers, llevat de Catalunya.

Una descoberta sorprenent

Els treballs han mostrat que cap al final del segle III a. de la n.e., la torre ibèrica va patir una severa destrucció. En els potents enderrocs s’hi ha localitzat part de l’embigat caigut i carbonitzat, així com algun element de mobiliari més, també cremat. L’abundant troballa de vaixella, ceràmica comuna i àmfora, prou senceres, indiquen també que la torre fou abandonada ràpidament, sense temps per recollir o endur-se el que hi havia dins. L’estructura va patir un incendi i s’ensorrà, quedant així l’espai segellat.

De manera totalment inesperada, els excavadors van descobrir les diferents parts del crani colgades per l’enderroc, a tocar de la paret oest de la torre. Mai abans a Olèrdola, ni en els nivells ibers ni en els romanorepublicans, havien aparegut restes d’aquesta mena. La seva troballa fou, doncs, una autèntica sorpresa.

Es tracta de la part anterior d’un crani (calvària, maxil·lar i malar), trencat en cinc fragments. L’estudi antropològic preliminar apunta que seria un individu masculí d’entre 18-25 anys. Tant la posició en què aparegueren les restes com la seva fragmentació permeten pensar que el cap hauria estat col·locat en una posició d’alçada i que durant el col·lapse de la torre cap al final del s. III a. de la n.e., va caure, es va trencar i barrejar amb l’enderroc, i van quedar finalment sepultat entre les seves runes.

El crani d’Olèrdola destaca d’entre tots els caps tallats ibèrics coneguts fins ara per dos motius. En primer lloc, perquè mai abans s’havia registrat aquest costum fora dels territoris dels Indigets i dels Laietans, que són les tribus ibèriques que tallaven i enclavaven cranis; l’Olèrdola ibèrica formava part del territori dels Cossetans i, per tant, és el primer cop que aquest ritual es documenta en indrets que poblaren els membres d’aquesta tribu. I en segon lloc, perquè és el cap tallat descobert més al sud de Catalunya.

D’altra banda, entre els materials apareguts en la torre ibèrica destaca la punta d’un 'pilum', la típica llança usada per les tropes romanes en el context bèl·lic de la Segona Guerra Púnica (218-202 a. de la n.e.). Ha estat durant els treballs arqueològics realitzats a la torre 2 de la muralla romana durant la campanya d’excavacions del 2021 que s’han localitzat les restes d’un crani humà seccionat. Ha aparegut en els nivells d’època ibèrica, datats del final del s. III a. de la n.e.

Un alt valor simbòlic, patrimonial i científic

La localització de cranis humans en espais urbans rellevants, com ara a les muralles o les portes d’entrada a les ciutats o poblats, o en edificis singulars aristocràtics són una excepcionalitat al món ibèric i responen a l'exhibició dels caps tallats dels enemics vençuts, una tradició procedent del món celta. L’exemplar d’Olèrdola s’ha de posar en relació amb la pràctica ritual d’alguns pobles ibers catalans d’exposar públicament els caps tallats dels enemics vençuts, com a trofeus de guerra: eren enclavats en llocs visibles a les portes d’entrada als poblats o en edificis rellevants. Bona prova d’aquest costum, serien els caps enclavats del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà) i Puig Castellar (Sta. Coloma de Gramenet, Barcelonès).

El context del jaciment

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va commemorar durant el  2021 el centenari de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans en l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya a Olèrdola, per realçar el singular patrimoni d’aquest enclavament, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d'història.

Les excavacions de la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola s’iniciaren el 2016, en el marc del projecte quadriennal de recerca arqueològica: “El nord-est de la Citerior des d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial”. Aquest projecte, liderat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, es plantejava com a objectiu l’estudi de la presència inicial romana a Catalunya, des del punt de vista de la implantació militar en el territori.

Per tal d’avançar en el coneixement de la muralla es decidí excavar la torre 2, la qual correspon a la torre de flanqueig oriental de la porta d’entrada al recinte fortificat d’Olèrdola. Aquesta torre, malgrat estar estructuralment vinculada a la muralla romana, havia estat reconstruïda totalment en època medieval, amb una modificació evident de la seva fesomia i aparell constructiu. Tanmateix, el buidatge del sediment medieval interior (1987), així com una campanya de restauració duta a terme en 2013 per consolidar els paraments, van mostrar l’existència encara de restes estructurals pertanyents a la torre d’època romanorepublicana.

Amb la intervenció del 2016, es plantejava iniciar l’excavació de la torre romanorepublicana tot seguint les estructures conservades per tal de determinar la cronologia de construcció del sistema defensiu, així com definir el sistema d’accés a l’enclavament.

La primera campanya va fer evident que la remodelació medieval havia afectat a bastament tots els paraments de la torre romana. Amb tot, part del perímetre de la torre original s’havia conservat a l’interior de la torre medieval. Igualment, es va poder comprovar que la torre romana havia estat abandonada entorn del 75 a. de la n.e., és a dir, en un moment que coincideix amb el període d’inestabilitat que el territori conegué amb motiu de la Guerra de Sertori (80-72 a. de la n.e.). Així doncs, és probable que l’enclavament d’Olèrdola es veiés afectat per algun esdeveniment relacionat amb aquest conflicte donat el seu caràcter de punt estratègic i de control.

La continuïtat dels treballs van permetre comprovar que la torre romana s’assentava directament sobre una torre anterior, bastida durant el període ibèric: els romans, en construir la nova fortificació van reaprofitar i conservar les dues torres de flanqueig ja existents de l’entrada al recinte, però no el traçat de la muralla ibèrica amb què aquestes torres funcionaven.

Per tant, la torre 2 d’Olèrdola està conformada per la torre medieval, que tanca en el seu interior les torres romana i ibèrica.

Fins al moment, l’equip de recerca ha excavat fins als nivells d’època ibèrica i encara no ha arribat a la roca mare. Els investigadors pensen que aquesta excavació encara pot oferir noves sorpreses.

El projecte de recerca que ha permès la descoberta ha estat dirigit i coordinat per la responsable del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Olèrdola, Núria Molist; el conservador de les col·leccions clàssiques del MAC, Jordi Principal; i l’investigador adscrit a l’ICAC, Carles Padrós.

Compta també amb la col·laboració d’Oriol López Bultó, de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregat dels estudis antrapològics; i d’Eulàlia Sobirà, de la Universitat Autònoma de Barcelona; i també d’Assumpció Malgonsa i Cristina M. Pereira, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitzaran els estudis d’ADN; així com Alessandra Pecci, de la Universitat de Barcelona, analitzant els residus de les àmfores ibèriques.

El crani, a l’exposició del MAC

El crani original fracturat restarà instal·lat a l’exposició “l’Enigma iber. Arqueologia d’una civilització” fins a la seva clausura el 16 de gener. L’exposició “L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització” proposa una nova mirada a la història i la cultura dels ibers. Es configura com un gran fresc o escenari històric que, mitjançant una museografia innovadora i evocadora, convida a endinsar-se en la descoberta d’una de les civilitzacions mediterrànies més originals de la segona edat del ferro (segles VI-I aC).

Un cop finalitzada l’exposició, el crani s’instal·larà al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Olèrdola.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!