El Diccionario del Diablo

Ambrose Bierce Narrativa castellà

Editorial PlanetaLibro
Castellà
Gratis

Políticament incorrecte

Portada del llibre El Diccionario del Diablo

Sinopsis

Políticament incorrecte. Aquesta seria la definició ràpida i directa d’Ambrose Bierce, periodista, crític i autor de relats curts de temàtica fantàstica. Una mena de gra al cul de la literatura nordamericana del Vuicents. Perquè Bierce, més enllà dels seus contes gòtics, ha passat a la història de la literatura universal per una biografia conflictiva i, sobretot, pel cinisme demostrat en El Diccionario del Diablo. Començada a publicar el 1906 com The Cynic’s Word Book, l’obra no va veure definitivament la llum fins cinc anys més tard dins de les Obres Completes de l’autor. El 1913, Bierce –que havia nascut a Ohio-, se’n va anar al Mèxic revolucionari i allí va desaparèixer (cosa que va permetre a Carlos Fuentes de fabular els darrers dia de l’existència de personatge tant controvertit: Gringo Viejo en fou el resultat).

El volum, que disposa de diverses traduccions a l’espanyol (Valdemar, Càtedra, Galaxia Gutenberg), encara no ha esta traduït al català; i, sincerament, és una llàstima. Perquè mot rere mot, Bierce va oferint al lector píndoles d’una causticitat que no deixa indiferent. Començant per la mateixa definició de diccionari: “malèvol artefacte literari que impedeix l’evolució del llenguatge i el transforma en una cosa dura i rígida; tanmateix, aquest diccionari és una eina d’allò més útil”. Però la cosa no s’atura pas aquí: professions, nacionalitats, fets socials i polítics passen pel ribot d’una ploma egocèntrica i devastadora (egoista: “persona de gust molt limitat, més interessada en ella mateixa que no pas en mi”).

El Diccionario del Diablo és una d’aquelles peces literàries curioses, que cal llegir a l’estil dels tastaolletes: saltant les pàgines i tirant endavant i endarrere, segons el gust i el moment. Fins i tot intentant crear noves definicions per passar l’estona. No cal dir que Bierce es va guanyar l’enemistat profunda de molts dels seus col•legues, retratats cruelment en aquest diccionari o en articles; tampoc cal dir que, a tots els amants d’allò políticament correcte i enemics de l’humor gruixut, el llibre els podrà resultar repulsiu. Avisats estan. Però no fullejar-lo, encara que sigui només per trobar-hi la definició de corsari, coronació o diplomàcia, és un error. I no us queixeu de la dificultat de trobar-ne un exemplar: per això es va inventar internet!

http://www.ciudadseva.com/textos/otros/dicdia01.htm




JOAN MANUEL MALLOFRÉ ANGUERA | 17/12/2007

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.