“Per primer cop Vilanova exercirà el dret a tanteig per ampliar el parc d’habitatges socials, una pràctica pionera”

Gerard Llobet, regidor d’Urbanisme, Habitatge i Medi ambient de Vilanova i la Geltrú, ens explica com es gestionen alguns dels ajuts que l’Ajuntament ofereix a aquelles famílies que es veuen amb dificultats econòmiques per fer front als pagaments de les seves llars. Tanmateix, ens explica algunes de les noves accions que s’impulsaran per millorar la situació de l’habitatge a Vilanova.

Fa uns anys, la Generalitat va iniciar una inspecció tècnica obligatòria (ITE) per als edificis de més de 45 anys que fossin habitables. En què consisteix aquesta inspecció? Per què l’Ajuntament decideix apostar per una campanya informativa sobre aquest tema?

La idea d’aquesta campanya és a nivell recordatori, no recaptatori. S’ha de recordar als propietaris d’aquests habitatges les seves obligacions, entre elles, mantenir l’habitatge en condicions. Sobretot, perquè Vilanova comença a tenir un parc d’habitatge que està envellit. S’ha fet molta rehabilitació al Nucli Antic, però encara tenim un tant per cent que necessita remodelacions i que s’hi estigui molt a sobre. L’hivern passat vam tenir dos ensurts, per aquest motiu, és important conscienciar a la gent que un cop s’han complert els 45 anys d’antiguitat, és necessari passar aquesta inspecció per saber si l’edifici pateix alguna patologia o desperfecte i a partir d’aquí fer un pla d’intervenció adaptat. És important sentir-se segur sota el sostre on vivim, no només de cara als propietaris, sinó també de cara a tercers.

És arran d’aquests dos ensurts que l’Ajuntament decideix iniciar una campanya informativa sobre l’ITE?

No, l’Oficina Local d’habitatge ha fet sempre un treball de difusió per tal d’acompanyar als propietaris en aquest procés. Han de ser conscients que existeix aquesta normativa i tenir-ho en compte.

Aquest tipus d’inspecció té algun cost per al propietari?

Sí, els propietaris de les comunitats han de preveure que una partida dins del pressupost ha d’anar destinada a passar la inspecció tècnica. Evidentment, si posteriorment sorgeixen altres obres que s’han de realitzar, sí que des de l’administració les bonifiquem. Totes les actuacions que s’hagin de fer derivades d’una ITE intentem, des de l’Ajuntament, bonificar-les al màxim.

També acompanyem i assessorem en la tramitació dels ajuts que ofereix la Generalitat per a la rehabilitació d’habitatges, que ens agradaria que fos més ampli i que poguéssim abastir més actuacions de les que actualment estan previstes. Suposo que a mesura que més municipis anem fent campanyes d’aquest tipus, la Generalitat ampliarà els ajuts destinats a la rehabilitació d’habitatges i s’aniran adaptant a les necessitats actuals.

L’Ajuntament té detectats els nuclis de la ciutat que són més sensibles a necessitar una ITE?

Sí, sobretot el Nucli Antic. Tot i que amb la llei de barris es va fer una actuació d’intervenció en façanes i es van realitzar actuacions directes, però el que passa de façana cap a dins l’Ajuntament no ho pot detectar. Per tant, seria el Nucli Antic i els barris dels eixamples dels anys 50 i 60, que són edificis que es van fer en una qualitat que no és l’òptima i que, per tant s’ha de començar a iniciar aquesta inspecció.

Hi ha un temps límit per passar la inspecció?

Sí, de fet és un decret que ve directament de la Generalitat. Un cop l’edifici ha fet els 45 anys, ha de passar la inspecció. Llavors, un cop passada i detectats els problemes tenen un calendari d’actuació. Si la patologia és greu, doncs l’actuació serà immediata. Si són menors, la comunitat haurà d’atendre i preveure l’actuació també quan les condicions econòmiques siguin favorables.

“Totes les actuacions que s’hagin de fer derivades d’una ITE intentem, des de l’Ajuntament, bonificar-les al màxim”Gerard Llobet

S’han notat els resultats d’aquestes campanyes informatives?

Vam decidir reforçar-ho amb xerrades informatives a aquests barris on teníem constància que és on es troben la majoria d’habitatges al quals ens volem dirigir i vam enviar unes 2.000 cartes informatives. Arran d’això, hem tingut més de 400 consultes a atendre des de l’Oficina Local d’Habitatge.

Quins tipus d’ajuts s’ofereixen en matèria d’habitatge? Què poden fer les persones que es veuen en dificultats econòmiques?

Una de les principals línies d’acció de l’Oficina Local d’Habitatge és treballar per evitar la pèrdua de l’habitatge, des d’aquí assessorem i tramitem els ajuts d’urgència. En aquest any i mig, hem tramitat 18 ajuts per a persones que han perdut l’habitatge. Arran de la convocatòria que llença la Generalitat per ajudar a famílies amb dificultats econòmiques, hem tramitat enguany uns ajuts per gairebé 1 milió d’euros que arribaran a aproximadament 600 famílies que han sol·licitat aquesta ajuda. Per tant, assessorem i ajudem a aquestes famílies a realitzar aquests tràmits, ja que depenen també de la renda que es genera en cada cas.

Disposem també d’un altre servei d’intermediació destinat a persones que es troben en una situació de vulnerabilitat i tenen deutes hipotecaris. En aquest cas, s’han atès més de 150 casos. Aquest servei consisteix en la disposició d’un advocat que fa de mediador entre l’entitat bancaria i el propietari. Aquí tenim un gran grau d’objectius assolits: un 65% de les propostes que va realitzar aquest servei a les entitats bancàries s’han acceptat.

És més freqüent trobar-se amb casos de problemes econòmics per fer front al lloguer o a la hipoteca?

Durant uns anys, els impagaments d’hipoteques van ser el que teníem sobre la taula, però això ha canviat i és a la inversa. Actualment, desnonaments per impagaments d’hipoteca gairebé podem afirmar que no hi ha, però sí que tenim molts casos d’impagament de lloguer. Això s’ha vist incrementat per la dificultat de les famílies a arribar a final de mes i de poder assumir lloguers alts. En aquests casos, l’Ajuntament ofereix el servei de borsa de mediació que, actualment, gestiona un centenar de casos. Consisteix en què aquells propietaris que volen disposar d’una certa seguretat, porten l’habitatge a aquesta borsa, els hi bonifiquem l’IBI i els hi busquem un llogater. Fem la mediació i intentem que el preu de lloguer estigui per sota del preu del mercat per facilitar les condicions de les famílies que no poden accedir a lloguers del mercat.

Respecte als temes d’ocupació, quines són les dades actuals i que fa l’Ajuntament en aquests casos?

Hem atès en aquests dos anys més de 200 casos d’ocupacions irregulars. En alguns casos, fem intermediació entre els titulars, sobretot quan són entitats bancàries. Assessorem també als ocupants dins de la normalitat, explicant el que suposa viure en un habitatge on no tens un títol de propietat. En altres casos, els coordinem amb serveis socials per intentar renegociar aquestes ocupacions i dotar-les de contracte, legalitzant la situació.

Quan això no es pot dur a terme, vinculem aquestes famílies afectades per l’ocupació cap a ajuts socials, introduir-les com a demandants d’habitatge, intentant regularitzar per altres vies.

S’han trobat en casos extrems, tant d’ocupació com d’assessorament de rehabilitació?

Quan és massa tard és quan venen famílies amb la data de desnonament i que ja arrosseguen un deute molt important i ens és impossible vincular ajuts implícits per poder-los ajudar. És complicat, sempre la gent s’espera al final. Insistim moltíssim en què no s’esperin, que quan prevegin la situació vinguin a sol·licitar ajuda i assessorament per part nostra per evitar la pèrdua de l’habitatge.

En casos d’ocupacions, has d’anar cas per cas. A Vilanova, per la seva mida, ens trobem amb casos d’ocupació importants que, insisteixo són problemes de les entitats bancàries que tenen un parc d’habitatge que durant molts anys no han vetllat per posar-lo a disposició dels ajuntaments, oferir-lo a les administracions, al mercat de lloguer, sinó que l’han deixat provocant una situació complicada de resoldre.

“Hem destinat 25 mil euros en una experiència pilot per aquells habitatges que estan buits i que tenen necessitats de rehabilitació menors per posar-los a disposició a la borsa de lloguer”Gerard Llobet

Quines limitacions es pot trobar l’Ajuntament amb les ajudes per l’ITE?

Aquestes inspeccions les fan amb els propietaris, i un cop tenen l’informe es presenta a la Generalitat. Les principals dificultats que ens trobem són els ajuts a les rehabilitacions, que hi són, però encara són pocs per poder atendre les necessitats reals que té el parc d’habitatge. A vegades, estan més pensats per grans ciutats i no s’adapten a poblacions com Vilanova, on disposem d’un parc d’habitatge unifamiliar, com per exemple, el Nucli Antic. Els nostres habitatges plurifamiliars no tenen els mínims de 8 habitatges que es reglamenta per disposar dels ajuts, llavors es fa més difícil complir requisits.

A més a més, per rebre segons quins ajuts, un 70% dels habitatges han de ser primeres residències, llavors ens trobem amb casos de segones residències que s’han de rehabilitar, però al ser segona residència no entren dins del grup d’ajuts.

Insistim en què siguin més flexibles i que tinguin una visió més àmplia a l’hora d’oferir aquests ajuts, adaptant-se a la realitat del territori.

Quins tipus d’accions de rehabilitació d’habitatges està impulsant l’Ajuntament?

Actualment, actuacions directes no en fem, es gestiona tot des de la Generalitat. El que si fem és tot l’acompanyament. Disposem d’un tècnic que està especialitzat en patologies d’habitatges i cada cop que tenim una problemàtica és la persona que assessora. En el futur, si tenim més possibilitat econòmica i financera, sí que podem plantejar fer campanyes per poder ajudar a les comunitats, però ara mateix entenem que l’administració que ho ha de fer és la Generalitat, apostant pel parc d’habitatge que tenim i vinculant aquests ajuts a la captació d’habitatge.

El que sí impulsem nosaltres, és una iniciativa per poder obtenir habitatge. Hem destinat 25 mil euros a una experiència pilot per aquells habitatges que estan buits i que tenen necessitats de rehabilitació menors per posar-los a disposició a la borsa de lloguer. És una campanya que comença el 30 d’octubre i que allargarem fins finals de novembre i que poden aprofitar les persones que tenen un habitatge que necessita una posada a punt, sempre que es posi posteriorment a disposició de la ciutat.

Per primer cop en molts anys, exercirem el dret a tanteig, això vol dir que adquirirem un habitatge, gràcies a un decret impulsat per la Generalitat, que venen d’execucions hipotecàries i podrem adquirir-lo, abans que el banc el posi a la venta, per destinar-lo a famílies amb dificultats econòmiques. Estem a punt de signar la primera adquisició exercint aquest tanteig que, per primer cop, desenvoluparà l’Ajuntament. Durem a terme també l’expropiació de l’usdefruit, que consisteix en l’adquisició de pisos que fa temps que són buits i es pot assegurar el pagament d’un lloguer a l’entitat bancària. D’aquesta manera, la propietat segueix sent del banc, però es gestiona des de l’Ajuntament i es destina a lloguers socials. Aquesta mesura s’està acabant d’implantar, però Vilanova és un dels municipis pioners en realitzar aquestes pràctiques.

Quines són les condicions que s’han de complir per poder rebre aquesta ajuda per part de l’Ajuntament?

Els habitatges que es poden acollir són aquells que estiguin adaptats, que siguin accessibles o bé depenent de la intervenció que s’hagi de fer; que estiguin al centre de la ciutat, ja que sabem que hi ha habitatges buits i seria interessant incorporar-los; si han passat la inspecció o no… Són alguns dels aspectes que sumen punts per rebre aquests ajuts.


Regidoria d’Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient

Plaça de la Vila, 8
08800 – Vilanova i la Geltrú
Telèfon 938140000
e-mail urbanismeiobres@vilanova.cat
e-mail habitatge@vilanova.cat