L. Santiago Sánchez: “El binomi empresa – col·legi ha de ser essencial”

– El degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrial de Vilanova considera que la digitalització o la indústria 4.0 són alguns dels reptes dels enginyers
– El col·legi ofereix formació continuada no només als enginyers o enginyeres sinó també a professionals autònoms de diverses professions

El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú (CETIVG) ha sabut evolucionar i adaptar-se a les noves dinàmiques i reptes tecnològics. De fet, es tracta d’una entitat que té els seus orígens a principis del s. XX, amb l’Associació de Perits Industrials de Vilanova i la Geltrú. A mitjans de segle es creà el Col·legi professional de Pèrits Industrials de Catalunya i Balears. Al 1995 entra en vigor un Decret que permet la segregació del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, i adquireix personalitat jurídica pròpia com a Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú, que a l’actualitat abraça l’àmbit de l’Alt Penedès i el Garraf.

El CETIVG està en procés de revisió dels seus estatuts per adoptar una nova denominació que reculli les titulacions del Pla Bolonya, Graduats en Enginyeria, i també l’àmbit territorial. Però no s’acaben aquí els canvis també hi haurà una renovació de la junta de govern i del deganat del col·legi que des del 2006 ha recaigut en L. Santiago Sánchez. En tant que degà ha viscut la crisi econòmica des de l’inici i també uns dràstics canvis normatius, per aquest motiu valora el seu mandat “com a molt dur. Tot i que ara veiem cert optimisme, malgrat que la recuperació econòmica no ha arribat totalment”.

En quant a la innovació el col·legi afronta diferents reptes, de formació, en relació a la digitalització, l’Internet de les Coses o la Indústria 4.0, “elements que revolucionaran, no només les empreses, sinó tot el nostre entorn”. En aquest sentit, el CETIVG, vol impulsar el foment d’aquesta formació continuada als seus 300 col·legiats. Un altre fita és aconseguir la unificació de les enginyeries, tot i que a llarg termini. Amb l’espai Bolonya es van reformar les titulacions amb un únic nivell d’enginyeria el Grau, i l’especialització en algunes matèries arriba a través de màsters, “però la professió continua mantenint un desdoblament. I els col·legis també mantenen aquesta diferència. I tot i que els estudis s’hagin reformat, algunes titulacions d’enginyeria no les pots exercir amb plenitud fins l’assoliment d’un màster amb el que estan perpetuant els dos nivells d’enginyeria. Aquestes actuacions son regressives i menyspreen l’esperit del Pla Bolonya”.

El col·legi no només actua en defensa dels col·legiats i col·legiades. També té una funció pública que li atorga la Generalitat de Catalunya, la vigilància que els professionals actuïn correctament en funció de l’encàrrec que els hi han fet. “De fet, som vigilants de la qualitat i de la deontologia del servei que els enginyers i enginyeres lliuren a la societat”, concreta el degà. Un altre repte que ha d’afrontar el col·legi és l’acreditació dels professionals. “En aquest sentit, la societat demanarà aquest plus, més enllà de la titulació, i que el professional pugui acreditar, a través d’una agència certificadora, que s’està al dia tant en formació com en coneixements. En el nostre cas hi ha aspectes que directament estan relacionats en la responsabilitat civil”, afegeix el degà.

Però la formació que imparteix el col·legi l’estén també en altres àmbits professionals. És el cas del Programa Consolida’t, cent per cent subvencionat pel Departament de Treball Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, al qual el col·legi hi ha tingut accés per segon any consecutiu. L’objectiu d’aquest programa és consolidar, enfortir i donar eines de reinvenció als treballadors autònoms. “Aquí no només hi participen enginyers, , està obert a autònoms de qualsevol activitat com la perruqueria, la cuina, etc. A aquest programa, d’àmbit català, només s’hi té accés a través de d’una catorzena d’entitats i el col·legi és una d’elles”, explica L. Santiago Sánchez.

El col·legi celebra el 8 de juny, la Diada de l’Enginyeria, i per aquest motiu ha organitzat una jornada dedicada aquest any a les Smart Cities. L’acte s’iniciarà a les set de la tarda, al vestíbul de l’edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. Tot seguit, a l’auditori tindrà lloc una taula rodona de professionals que parlaran de les Smart Cities. Durant l’acte s’homenatjarà també als nous professionals col·legiats i a aquells companys o companyes que celebren els seus 25, 50 i 60 anys de col·legiació. També es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora de la 19a edició del Premi Joan Roset i Ventosa al millor projecte d’enginyeria dels presentats de l’Escola de Vilanova, l’EPSEVG-UPC. “Aquests premis, que estan orientats a l’empresa, valoren criteris d’eficiència, innovació, sostenibilitat i viabilitat econòmica. En el millor dels casos els projectes podrien ser l’embrió d’una empresa, que podrien crear els propis estudiants. De fet, penso que cal treballar per una formació més orientada a l’empresa i el binomi empresa – col·legi ha de ser essencial”, reflexiona L. Santiago Sánchez. En el decurs de l’acte, també es lliurarà la col·laboració anual a Enginyeria Sense Fronteres.


CETIVG
Pare Garí, 91
Vilanova i la Geltrú
Telf: 93 814 57 57
Fax: 93 893 54 82
cetivg@cetivg.cat
Facebook