De l’horta a la parada; del mercat a la cuina de casa

Més enllà de les modes i tendències culinàries, els mercats han estat sempre els grans exponents dels productes de proximitat. Es pot reconèixer una regió pel que mostra, pel que compra i pel que menja. Per això els mercats són el punt neuràlgic de les ciutats, però també el millor aparador de la seva terra.

Els pagesos no només omplen de color i contingut els mercats, sinó que vetllen per l’entorn natural, dinamitzen l’economia local i defensen un sistema de comerç més sostenible i saludable posant en valor els productes de proximitat i de temporada. A Vilanova i la Geltrú, els seus mercats són un gran exemple d’aquesta realitat saludable i sostenible gràcies a la implicació del sector primari de l’entorn més proper.

Amb més de 80 anys d’història, el Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú és la major representació multisectorial del territori: agricultura, ramaderia, pesca i alimentació converteixen aquest equipament municipal en un referent de la producció local des de 1941, quan va obrir les portes per primer cop. Ara, amb 78 llocs de venda i més de 200 professionals l’objectiu no ha variat: oferir productes frescos de tota mena acabats d’arribar de l’horta i el mar.

I des dels seus inicis, una de les parades que no ha faltat a la seva cita diària amb el mercat i la seva clientela és la sínia de Can Carreras, que acosta la seva horta del Molí de l’Estapé cada camí a la nostra cuina. Montserrat Martí és la responsable d’aquesta parada, la quarta generació d’una família que s’ha encarregat de portar la seva collita a diari per omplir el rebost local.

Paradista, empresària i productora, Montserrat Martí representa el present de la pagesia i la història de la producció local: “l’àvia de la meva sogra ja tenia parada al mercat de la plaça de les Cols”. Van ser dels primers pagesos a obrir al mercat de Vilanova amb l’obertura de les seves portes l’any 1941, i ara és la collita pròpia de la sínia la que omple la parada: “El 70% dels productes que tenim a la venda són de la nostra sínia, de collita pròpia i la resta els adquirim principalment a productors de proximitat”.

I és que tot i les modes, Montserrat Martí defensa que els productes de quilòmetre zero són una manera d’entendre el món: “és una de les coses que més ens demana actualment la clientela. Això ja ha deixat de ser una moda per ser una conscienciació real dels consumidors”. Ara són les faves i els pèsols, però també les bledes, les mongetes, els tomàquets, els espinacs, l’enciam, l’escarola… La collita pròpia marca el color de la parada i també el menú diari de la seva clientela.

La radiografia de les explotacions agrícoles de Catalunya 2019 indica que el 43% de la superfície agrícola útil del país està gestionada per agricultors que tenen l’activitat agrària com a primera ocupació i el 57% restant la gestiona un perfil d’agricultor que complementa aquesta font d’ingressos amb d’altres. A la comarca del Garraf, una cinquentena de persones es dediquen professionalment a l’agricultura i representen l’1% del mercat de treball, segons les dades de la Seguretat Social que recull l’estudi sobre el sector primari que ha fet personal tècnic de la Regidoria de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El mateix informe assenyala que un 40% d’ells es dedica al conreu no perenne (cereals, hortalisses, arrels i tubercles) i un 29% al conreu perenne (vinya, arbres fruiters i demés plantes que duren més de dos períodes de creixement). El 14% desenvolupen activitats de suport a l’agricultura, la ramaderia i la preparació posterior a la collita.

Vilanova i la Geltrú i la seva comarca presenten un alt percentatge de boscos i bosquines (60% de la seva superfície) comparat amb el conjunt de Catalunya (6%), per això l’estudi de la regidoria de Promoció Econòmica destaca que la comarca presenta un actiu interessant en termes de qualitat ambiental i de dinamització de les activitats econòmiques vinculades al medi ambient. En concret a Vilanova i la Geltrú, el conreu herbaci que ocupa més hectàrees de primera ocupació i de més producció és l’ordi seguit dels cereals d’hivern per a farratge. Entre els conreus llenyosos, la vinya de raïm per producció de vi és el que genera més producció tant a la ciutat com a la resta de Catalunya. En segon lloc a Vilanova i la Geltrú i al Garraf hi trobem el conreu de garrofer mentre que a la resta de Catalunya és la poma.


Montserrat Martí, propietària de Verdures Carreras al Mercat del Centre de Vilanova


La Mimi, la cuinera del Bar del Mercat Municipal de Vilanova i la Geltrú ens explica com fer faves a la catalana



Imatges de la sínia de Can Carreras, al Molí de l’Estapé


Monogràfic patrocinat per la regidoria del Primer Sector i Mercats Municipals
de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

https://www.vilanova.cat/