L’Ajuntament de Vilanova busca fórmules perquè l’habitatge sigui accessible per a tothom

El servei d’Habitatge de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú és una de les branques essencials per solucionar molts dels problemes dels ciutadans relacionats amb les hipoteques o els preus del lloguer. L’Oficinal Local d’Habitatges (OLH) és la finestra que dóna resposta a aquestes necessitats de la ciutadania, oferint tota la informació relativa a l’habitatge i alhora realitzant tota la tramitació que necessiti. Treballa amb conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i està adherida a la Xarxa de serveis local d’habitatge de la Diputació de Barcelona. Al capdavant d’aquest servei es troben el regidor d’Urbanisme, Habitatge i Projectes i Obres d’Urbanisme, Xavier Serra, i la cap de l’OLH, Griselda Fernàndez. Actualment, l’administració local ha actuat amb urgència per fer front a l’emergència social sorgida arran de la pandèmia de la Covid19, i es treballa en fer un Nou Pla Local de l’Habitatge que reflecteixi un nou model d’habitatges per a la capital del Garraf.

Quines són les actuals polítiques municipals d’habitatges?

Xavier Serra: Ara per ara, el que ens crema el dia a dia, és donar resposta a les necessitats socials, ja que ara mateix hi ha persones que no tenen un habitatge i hem de donar solució a aquesta emergència. És l’objectiu més important que tenim. La regidoria engloba tot el que és l’habitatge. És a dir, per una banda, tracta tots els temes tècnics, fem el seguiment del parc d’habitatges de la ciutat, i tenim un programa de control sobre l’estat dels edificis conegut com les ITEs –Inspeccions Tècniques dels Edificis-, que treballen perquè els propietaris facin el manteniment dels edificis. Per altra banda, també hi ha aquesta vessant de buscar noves maneres de promocionar habitatges.

Quines serien aquestes noves fórmules?

X.S.: Estem treballant amb cooperatives de diversa índole. N’hi ha algunes que treballen més per a habitatges per a gent gran, joves, i d’altres que intenten aconseguir habitatges a un preu més raonable i amb noves maneres de viure: espais i serveis compartits. I estem intentant fer nous projectes amb aquestes cooperatives.

Quins altres objectius té el servei d’habitatge?

X.S.: Estem treballant en l’aplicació de la nova llei de regulació dels lloguers, que té una incidència molt clara en el lloguer jove. És essencial donar suport als joves de la ciutat perquè puguin emancipar-se i com ho podem fer: la manera més ràpida i senzilla és subvencionar aquests lloguers. També hi ha subvencions i ajuts per pagar lloguer; programes que venen subvencionats per la Generalitat com pot ser el programa 60/40, per a ajudar a certes famílies que pateixen econòmicament i no poden pagar el lloguer o l’hipoteca; subvencions directes a persones amb exclusió social; o el programa per a persones grans amb ajuts que procedeixen de la Generalitat.

Des del servei municipal també estudia el parc d’habitatges de la ciutat?

X.S.: Sí, estem gestionant el parc públic d’habitatge de Vilanova. Ara tenim en propietat 71 habitatges en total -5 cedits per la Generalitat a través de l’Incasòl (Institut Català del Sòl), i 3 que ha llogat l’Ajuntament i els cedim per a l’ús a persones de reallotjament urgent- i la resta són de propietat municipal. Ara hem aprovat 13 habitatges nous que estem pendents de tenir la confirmació.

Griselda Fernández: De fet, estem intentant ampliar el parc públic i superar la visió tradicional que es tenia, és a dir, aquella visió on l’administració pública construïa habitatge de protecció oficial i el llogava a famílies vulnerables. Però amb la crisi de l’última dècada, es van aturar moltes promocions d’obra pública i s’estan buscant noves fórmules.

Fórmules per adquirir pisos?

G.F.: Sí, com l’adquisició de pisos per dret de tempteig. Pisos procedents d’execucions hipotecàries o de dació de pagaments que les entitats bancàries tenien en la seva carpeta, però arran del Decret 1/2015 ara tenen l’obligació d’abans de vendre aquests pisos a un tercer els han d’oferir en dret de tempteig a l’administració pública. Aquesta els aglutina a l’Agència de l’Habitatge, la qual s’encarrega de notificar a cada municipi aquestes operacions de compra venda, per si nosaltres volem exercir el dret de tempteig, els podem adquirir. Es tracta d’un procediment nou, que ofereix la possibilitat d’anar a veure els pisos, i si està en bones condicions i el preu ens encaixa, l’adquirim com a administració. Vam adquirir 11 pisos i ara hem adquirit 13 més que estan en procés de tramitació. La diferència és el que els adquirirem amb finançament de l’Institut Català de Finances (IFC). Enlloc d’un pressupost públic de l’Ajuntament es fa a través de l’ICF. Aquests pisos els comprem tant buits com amb persones vivint , persones que tenen una situació en precari i que si nosaltres com administració no adquiríssim els pisos, aquestes persones les podrien fer fora al carrer per no complir amb el contracte, o pujar el preu del lloguer. Una altra via per obtenir pisos és a través del programa de lloguer d’emergència social que el que fem és llogar pisos de particulars. Dins el servei d’habitatge hi ha una oficina d’atenció que és l’Oficina Local d’Habitatge que gestiona una borsa de lloguer. Fins ara feia de mediador entre els propietaris que volien llogar els pisos i els llogaters. Però, ara, a aquests propietari, si els interessa, també els poden llogar al propi ajuntament, per la qual cosa l’ajuntament es converteix en el llogater d’aquell pis i després el pot cedir a famílies vulnerables a un preu que puguin pagar, i que es calcula en funció de les seves rendes.

Una altra fórmula per adquirir pisos seria l’expropiació d’usdefruit de blocs d’habitatges de bancs?

X.S.: Sí, són habitatges que estan buits, que pertanyen a grans tenidors, com bancs o fons d’inversió, i una de les possibilitats que tenim és obrir un expedient d’expropiació i a partir d’aquí poder adquirir aquests habitatges.

G.F.: És una fórmula que s’engloba dins el programa d’actuacions de pisos buits. L’objectiu també és obtenir més habitatge i mobilitzar-lo per a totes aquelles persones que no poden accedir-hi a uns preus assequibles. Quan fas un programa de mobilització dels pisos buits, també penses en tota la ciutadania, perquè estàs obligant a grans tenidors o petits propietaris, que l’han obtingut per herència, que els posi en el mercat. No els obliguem que ens el deixin a nosaltres, sinó que simplement els mobilitzin i així es dinamitza el mercat de lloguer de la ciutat que, precisament, a Vilanova és molt escàs.

Concretament, com funciona aquest programa?

G.F.: Té diverses capes. Una és la de la detecció d’aquests pisos buits mitjançant un cens, que ja portem uns anys treballant-lo, i ara tenim la possibilitat de signar un conveni amb l’Agència d’Habitatge, que ens ajudarà fer tota aquesta inspecció i aconseguir actualitzar les dades sobre aquests pisos buits. Una vegada tinguem tota aquesta feina ja treballarem en la mobilització d’aquests pisos buits. S’ha de tenir en compte, a més, que hi ha una part positiva, i també una altra, coercitiva. La positiva, en certa manera, ja la tenim en marxa: tenim una bonificació del 50% de l’IBI per a les persones que tenen un pis buit i ens el deixa a la borsa de lloguer. També hem posat en marxa un programa d’ajuts a la rehabilitació de pisos de buits a canvi que ens els deixin per a lloguer social. Mentrestant, a la via coercitiva, que pot ser més efectiva de cara als grans tenidors, i es portava a terme a través de multes, tenim el que es coneix com expropiació de l’usdefruit.

En què consisteix l’expropiació de l’usdefruit?

G.F.: La llei ens habilita a expropiar, per exemple, quan hi ha un bloc de pisos pertanyent a un gran tenidor com una entitat bancària i el té abandonat i pot causar problemes per la seva degradació, això ens dóna la possibilitat d’expropiar-lo. S’iniciaria un requeriment i si abans d’arribar a l’expropiació es pot arribar a un acord, molt millor.

Aquest cens de pisos buits permet conèixer millor la situació del mercat immobiliari a la ciutat?

X.S.: També ens permet fer un seguiment dels blocs de pisos ocupats. Volem treballar totes aquestes vessants . També existeix el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH). Abans que es produeixin els desnonaments o algunes situacions d’impagament, el SIDH intentar intervenir i fer de mediador entre les persones que hi viuen i els propietaris. Amb el Decret 17/2019, a més, s’obre la possibilitat que les persones que ocupen habitatges de grans tenidors, si acrediten que estan arrelades des de fa temps, poden demanar lloguer social obligatori al banc. Tot això es negociaria a través del SIDH, que actua normalment quan hi ha un gran tenidor al darrera. Fem de facilitadors perquè la ciutadania s’assessori i rebi ajuda quan tingui dubtes respecte al seu habitatge, tant amb hipoteques com amb lloguers.

L’actual situació amb la Covid19 també ha provocat reajustar la línia d’ajuts pel pagament d’hipoteques i lloguer?

G.F.: Ens ha afectat molt en les formes de tramitació dels ajuts. Tenim unes convocatòries anuals de pagament al lloguer i enguany el trasbals ha estat oferir aquest mateix servei a la ciutadania, però evitant riscos de contagi. Ens hem actualitzat sobre la marxa, buscant fórmules sobretot per no exposar els col·lectius més en risc. Per exemple, aquest any respecte als ajuts al lloguer es va crear un d’específic per a la gent gran, per tal de poder tramitar-lo de manera prioritària, amb un consentiment telefònic i evitar els desplaçaments. Les convocatòries han sortit més tard i alguns ajuts encara s’estan tramitant.

X.S.: A banda de la Generalitat, nosaltres també vam obrir una línia de suport a les persones afectades per la Covid19 a Vilanova. Una línia de subvenció i d’ajut, com a complement a les de Generalitat per donar resposta d’una forma més àgil.

Quines són les diferents modalitats d’ajuts i subvencions?

G.F.: La convocatòria urgent per la Covid19 ja està tancada, però mantenim la prestació econòmica urgent que es pot demanar en qualsevol època de l’any i s’adreça a persones que tenen un deute puntual d’hipoteca o de lloguer, o fins i tot han patit un desnonament i necessiten un ajut per pagar el nou habitatge on aniran a viure. El màxim són 3.000 euros. Es requerirà un informe social i a partir d’aquí es tramitaria. Aquest any s’ha intentat que tot fos telemàtic i això també ha endarrerit la tramitació de moltes ajudes, perquè obliga a fer requeriments de documentació, etc. Respecte als ajuts de la Covid19, hi ha 168 tramitats; i pel que fa als ajuts al lloguer, en general, s’han tramitat 506, amb una previsió de tancament el 9 de novembre.

El conegut com a lloguer jove també dóna resposta a la joventut que es vol emancipar però no té prou recursos?

G.F.: La convocatòria es va iniciar l’any passat i es podia demanar fins al 31 de gener de 2020. La tramitació ens ha agafat també amb la pandèmia pel mig. Es van rebre 137 expedients, dels quals 78 sol·licituds complien amb els requisits, però es van aprovar 31 per un valor de 110.000 euros. Es va quedar un gruix de sol·licitants que complien amb els requisits i ara estem treballant per ampliar la partida pressupostària, perquè puguin cobrar l’ajut aquest any. De cara a l’any vinent es preveu fer una nova convocatòria, ja que la valoració és molt positiva.

Es treballa en un Nou Pla Local de l’Habitatge?

X. S.: El Pla Local de l’Habitatge intenta reflectir quina és la situació del municipi, quins habitatges hi ha, quines són les seves característiques, la tipologia de famílies , i les necessitats que hi ha en aquell moment. Es fa una previsió de sis anys de durada i s’intenta donar resposta a tots aquests requeriments. Per fer això es necessiten unes dades, que coincideixen bastant amb el nou POUM, amb la potencialitat de creixement de la ciutat, les previsions de desenvolupament de sòl, i a partir d’aquí el que intentem és establir una sèrie d’accions durant aquests sis anys. Ara s’està preparant la licitació de la redacció d’aquest pla i esperem que abans que acabi l’any el tinguem adjudicat a una empresa, que s’encarregarà de la redacció. Les emergències per la Covid19 s’han menjat les previsions que teníem, ja que estava pressupostat per aquest any, però sempre intentem treballar amb visió estratègica.

G.F.: El Pla Local és el full de ruta del servei d’habitatge a l’hora de realitzar un anàlisi, una diagnosi de la situació del municipi, amb molta participació ciutadana. De fet, el Pla Local que tenim prorrogat ja es van fer uns grups de treball, on s’intentava posar en una mateixa taula representants d’entitats bancàries, plataformes com la PAH, entitats del tercer sector… Això s’intentarà mantenir, ja que volem escoltar les inquietuds i demandes de la ciutadania. Juntament amb això fer molt treball de camp perquè a l’àmbit de l’habitatge ens falten moltes dades, o que no estan tan treballades com en altres àmbits, com la salut. Aprofitant tot el que tenim dels pisos buits, i amb les informacions de les ITE’s, ens pot sortir una primera fotografia del municipi bastant complerta. Una vegada feta aquesta diagnosi es passarà a la segona fase del pla, que serà la redacció de la part programàtica, de tot allò que es vol fer en sis anys. Tenir planificat tot això facilitarà tenir un criteri i uns recursos econòmics.

En aquest cas, quin és el vostre paper com a administració?

G.F.: Garantir el dret a l’habitatge, vetllar perquè hagin habitatges assequibles al municipi, sense riscos, i complementar-ho amb el tema mediambiental i la sostenibilitat. No només pensar en la política de l’emergència residencial i de l’accés a l’habitatge, sinó també en què el parc d’habitatge estigui ben conservat, rehabilitat, que mediambientalment sigui sostenible i d’aquí venen aquestes relacions amb les cooperatives.

El nou pla també haurà de tenir en compte tot això?

X.S.: Hem d’intentar que l’habitatge es vegi com un bé de necessitat, i no com un patrimoni o un negoci. D’aquí les noves fórmules d’accés que busquen obtenir un habitatge de tipologia més innovadora, que parteixi del co habitatge, de compartir espais i serveis, per ser més eficients. La idea seria integrar habitatges socials amb una promoció d’habitatges adreçada a tota la ciutadania per evitar guetos, que existeixi una integració plena i que d’alguna manera aquestes persones se sentin ajudades per altres persones que no tinguin la seva mateixa situació. Això seria el que ens agradaria pel futur de Vilanova: intentar incidir perquè l’habitatge sigui accessible per a tothom. Fem una política reactiva amb les necessitats més immediates, però també amb visió estratègica, de planificació per trobar solució a aquests problemes i treballar amb el model d’habitatge que volem.


Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
https://www.vilanova.cat/