Els ranxos mariners: el sector primari marca la cuina tradicional vilanovina

Que el mar ha marcat la història i el desenvolupament socioeconòmic de Vilanova i la Geltrú és una evidència que es deixa veure a cada pàgina escrita a la ciutat: el seu creixement demogràfic, el seu urbanisme, la seva capitalitat, les seves festes populars, la seva gastronomia… Pescadors i mariners han deixat i deixen empremta a la societat vilanovina i només cal fer un tomb pels mercats municials per veure que un dels punts neuràlgics i dels que més marquen la diferència amb la resta de mercats del territori són les parades de venda de peix i marisc.

La tradició gastronòmica de Vilanova i la Geltrú, com no podia ser d’una altra manera, és també un fidel reflex del pes de la tradició marinera a la pròpia història local. I és que la tradició culinària de pescadors i mariners arriba als nostres dies per omplir les taules durant les festes populars, les trobades familiars i qualsevol celebració o esdeveniment especial. Allò que un dia va ser un ranxo mariner de supervivència avui es vesteix de festa, però també es converteix en un acte de reivindicació dels arrels vilanovins, de la matèria prima de qualitat i dels productes de proximitat.

Els ranxos mariners eren elaborats tradicionalment per persones vinculades a la mar i la pesca. Com recull l’Institut d’Estudis Penedesencs, els ranxos mariners o ranxets són “el conjunt de plats que tenen el seu origen en l’activitat marinera i pesquera pròpia de localitats litorals, en què els homes que es dedicaven a aquestes feines passaven bona part del dia a la mar i, per tant, realitzaven alguns dels àpats a la platja o a bord de barques o vaixells”. Evidentment, es tracta de plats en què l’ingredient principal és el peix i tradicionalment s’utilitzaven aquelles espècies que tenien menys valor comercial. Es cuina amb ingredients senzills i disponibles al territori, com patates, alls o tomàquets.

La tradició culinària de pescadors i mariners arriba als nostres dies per omplir les taules d’història en les festes populars i trobades familiars

Les recepten han anat passat de generació a generació: “aquests plats són elaborats pel patró o pel ranxer d’a bord, i es consumeixen de forma comunitària. La transmissió d’aquests plats es produeix entre persones de diverses generacions, generalment per observació i imitació. D’una banda, quan nois més joves començaven la seva activitat laboral a la mar, aprenien a elaborar aquests plats del patró o del ranxer de la barca on estaven, veient com ho feia. D’altra banda, en entorn familiar, són plats que els fills i filles aprenen veient com ho fan els pares, que són o havien estat pescadors”, explica l’estudi històric de l’IEP.

Un dels exemples d’aquesta memòria viva de la tradició culinària marinera i pesquera és Jordi López Nolla, cuiner i mecànic de l’embarcació Pilar Rus del port de Vilanova i la Geltrú. Ell ha estat l’encarregat d’explicar un dels plats més essencials de la gastronomia vilanovina: el suquet de peix. Aquesta elaboració bàsica dels ranxos mariners ha centrat el taller gastronòmic que ha organitzat aquest mes de novembre el Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú. El suquet de peix és una variant de l’all cremat i una de les bases de la gastronomia vilanovina juntament al bull de tonyina, les cananes a la ceba, l’esmarris de sardines o seitons i els fideus rossejats, entre d’altres,

Tot i que els ranxos mariners ara s’han vestit de festa, aquests plats sempre han estat lligats a la pesca, així que l’elaboració i el seu consum, s’ha anat adaptant a l’evolució de l’ofici. Segons recull l’Institut d’Estudis Penedesencs, “en el passat, a mitjans de segle XX, eren plats de consum habitual entre la tripulació de les barques, i podien consumir-se com a dinar o com a sopar en funció de la jornada laboral dels pescadors, que alhora venia definida pel tipus de pesca que practicaven. Si la pesca era diürna, les barques sortien (i surten) a trenc d’alba, per allà les 6h, de manera que el dinar es realitzava a meitat de jornada, que acabava sobre les 18h. Per contra, si la pesca era nocturna, el sopar s’avançava per acabar d’aprofitar la llum solar, perquè quan fos totalment fosc seria quan hi hauria feina”.


Jordi López Nolla, pescador i cuiner


Monogràfic patrocinat per la regidoria del Primer Sector i Mercats Municipals de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú