Canaris i conills: una alternativa per descobrir unes mascotes expressives i delicades

Canaris: Higiene i cures

Els canaris són delicats i necessiten molta cura, per aconseguir una aparença i un cant òptims.

Abans d’adquirir un canari, el primer que hem de tenir en compte és comptar amb una gàbia apropiada, que tingui una grandària almenys de 40 x 25 x 25 cm i que estigui penjada en una paret on el canari no corri cap perill i on el moviment de la mateixa sigui mínim, perquè no es danyi saltant de posador en posador. El lloc triat a més, ha d’estar protegit del vent, del sol excessiu i fora de l’abast de qualsevol animal. És aconsellable al capvespre, cobrir-los amb una manta per a protegir-los del fred i d’insectes nocturns.

Pel que fa a la higiene, es recomana netejar la gàbia sovint (especialment les varetes, abeuradors i menjadores), ja que han d’estar nets de brutícia i d’excrements acumulats.

L’alimentació bàsica d’un canari és a base d’escaiola, així com de poma, enciam i altres complements vitamínics que ajudin a millorar el seu plomatge i el seu cant i que poden adquirir-se en botigues especialitzades. La quantitat d’aliment que se li ha de donar a un canari, no ha de ser més d’una cullera sopera al dia.

És important saber quan s’adquireix un canari que el sexe està lligat al cant, per la qual cosa si es desitja que canti, s’ha de triar un mascle.

Cunill blanc de Hotot

El conill de Hotot es caracteritza per presentar un pelatge d’un blanc impol·lut, amb unes marques negres en l’àrea que envolta els seus grans i expressius ulls. És un conill afectuós i tranquil, que adora la companyia de la família, per la qual cosa és molt recomanat com a mascota. Destaquen per la seva intel·ligència i la seva capacitat per a l’aprenentatge, tant és així, que els experts de la cunicultura els ressalten com una de les races de conills més obedients i senzilles d’entrenar. Aprenen molt de pressa les ordres bàsiques i l’educació quant a la higiene i les regles de convivència de la llar. Cal tenir molt en compte la seva alimentació, perquè són una raça molt llaminera, que desenvolupa sobrepès o obesitat amb relativa facilitat, la qual cosa es pot prevenir-se amb una dieta equilibrada i ajustada a les seves necessitats nutricionals específiques. Sempre cal prioritzar en la seva dieta, el consum de fenc suplementat amb fruites i verdures fresques. Una altra cosa a la que cal parar esment és a l’espai dedicat al descans. Tot i que és una raça petita i no necessita una gàbia molt espaiosa, sí que mínimament ha de ser de 61x61cms i col·locar en ella fenc, aigua i un cau per a poder descansar. Això sí, com tots els conills, necessita exercitar-se i explorar, per la qual cosa no cal confinar-ho en la gàbia les 24 hores del dia.
Aquesta raça no és especialment delicada de salut, i són poques les malalties que pateixen.

El problema més freqüent és la maloclusió, una afecció que afecta la salut bucodental i que s’evita vigilant el ritme de creixement de les dents i realitzant retallades en el veterinari si és necessari per a evitar un problema més greu. A casa, podem proporcionar-li objectes i joguines per a rosegar i anar desgastant la dentadura de forma més natural i progressiva. Una altra malaltia bucal que els afecta és l’aparició d’abscessos, que han de tractar-se en el veterinari i que es nota per inflors, disminució o desaparició de la ingesta o apatia.

Els veterinaris recomanen vacunar als conills de dues malalties letals: la mixomatosi i la febre hemorràgica vírica.


Per Expertoanimal.com / Wikipets.es / AMIC