El Garraf i el Penedès es preparen per recuperar les celebracions nadalenques més tradicionals

Les comarques del Penedès i el Garraf ja han començat a fer bullir l’olla i ho tenen tot a punt per a les celebracions nadalenques, que es tornaran a viure intensament al carrer i sobre els escenaris amb un ampli ventall de propostes tradicionals i noves incorporacions per atreure a tots els públics. El territori marca la diferència també per Nadal, Cap d’Any i Reis amb una programació pròpia i singular que s’ha convertit en un pol d’atracció de visitants.

Si antigament el 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, era el preludi oficial de les festes de Nadal, avui aquesta data s’avança amb fires nadalenques al territori. Però si una d’aquestes fires s’ha convertit en un referent arreu de Catalunya és la de Canyelles. Aquest petit municipi del Garraf dona el tret de sortida oficial al Nadal del Penedès i Garraf amb una fira de dos dies que aquest any ha superat els 70.000 visitants i les 350 parades. Arreu de les nostres comarques s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figuretes del Pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques.

Les fires i mercats i l’enllumenat especial són els encarregats d’escalfar els motors de les festes nadalenques al carrer fins el dia 24 de desembre, la vigília de Nadal. Aquest dia les famílies es preparen per fer cagar el Tió en una de les nits màgiques de l’any, especialment per a la mainada. El tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic. Tot i que sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’origen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis, es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Així, l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals. Més endavant, simbòlicament, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons.

La tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem avui: un tronc, sovint decorat amb una cara, potes, manta i barretina. Un dies abans de Nadal, normalment per Santa Llúcia, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o 25 al migdia. El tió es tapa amb una manta, es col·loca a la vora del foc, i els nens i les nenes piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats.

El 25 de desembre, el dia de Nadal, el gran dinar familiar és el protagonista al voltant del qual giren totes les tradicions: escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs són els clàssics d’aquesta taula a la majoria de llars. Com ho són també les llargues xerrades de sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, i s’organitzen les sortides per participar de les activitats més tradicionals: Els Pastorets i els pessebres vivents. Les representacions dels Pastorets omplen els escenaris del Penedès i el Garraf pràcticament a tots els municipis.

Les festes continuen el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, una festivitat considerada una mica com la continuació del Nadal, bàsicament per poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. I, com no podia ser d’una altra manera, aquesta celebració també fira al voltant d’una taula, un àpat i, majoritàriament, els esperats canelons.

Música, teatre, circ i propostes infantils omplen el programa d’actes del Penedès i Garraf fins al 31 de desembre, quan l’Home dels nassos pren tot el protagonisme: als més petits s’explica que es tracta d’una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Com que sovint els costa entendre el joc de paraules, fa que s’imaginin un personatge estrafolari, curiós i un xic terrorífic que només poden veure aquest dia.

L’últim dia de l’any es tanca amb sopars sofisticats i elaborats, s’organitzen balls de festa i es prepara el raïm per rebre el nou any mentre es fa revisió de com anat l’any anterior i es fan propòsits per al nou. Les curses de Sant Silvestre tancaran l’any al Penedès i el Garraf i el primer bany de l’any al mar obriran el 2022 per als més valents.

Però si hi ha un dia que representa la màgia i l’essència d’aquestes festes és l’arribada de Melcior, Gaspar, i Baltasar. Després de deu dies de festes, amb molts nervis, la mainada s’aplega pels carrers per veure les cavalcades de Reis. Amb fanalets a les mans per il·luminar tot el recorregut, els més petits esperen per donar la carta als Reis, si no ho han fet els dies previs als Patges i Carters Reials que es reparteixen pels municipis del Penedès i Garraf. Amb la llista de les joguines que desitgen i els regals per a tota la família, les cartes arriben màgicament a ses majestat també amb declaracions de bones intencions per a l’any que s’inicia. I els Reis les responen en forma de regals sobre les sabates que s’han deixat la nit més màgica als balcons, les catifes o els arbres de Nadal.

L’últim àpat familiar d’aquests festes es corona amb el tradicional Tortell de Reis, la recompensa més dolça després d’una peregrinació per les cases de tots els familiars per recollir els regals que han repartit ses majestats.