Factura

El rebut de la llum a Espanya és dels més cars de la UE pels impostos i el mercat energètic "limitat", diuen els experts

L'estat espanyol encadena més de quatre anys pagant més que la mitjana de la Unió Europea

Imatge de les torres elèctriques que connecten Espanya i França a Montesquieu-des-Albères. Comissió Europea

Imatge de les torres elèctriques que connecten Espanya i França a Montesquieu-des-Albères. Comissió Europea

El cost de l'electricitat per a les llars a Espanya és el cinquè més alt de la Unió Europea perquè té un mercat "limitat" i alts impostos, apunten els experts. El preu de la llum a l'estat espanyol s'ha disparat fins a un 30% coincidint amb el temporal Filomena i ha generat força crispació pública. Dins el context europeu, Espanya ja encadena més de quatre anys pagant més que la mitjana de la UE. "Els mercats energètics que tenen els preus més alts són mercats molt tancats i relativament limitats", diu a l’ACN el director de la Conferència Internacional sobre Investigació Energètica, Stefan Bouzarovski. A banda, l'expert Ignacio Arróniz destaca com la “dependència europea de subministraments estrangers” influeix en el mercat de l’energia.

El temporal Filomena ha provocat un augment de la demanda per combatre el fred i una davallada de la producció d'energia solar per culpa de les condicions meteorològiques. Factors que han contribuït a l’encariment del rebut de l’electricitat que han reobert el debat públic sobre la pobresa energètica.

L’augment del preu de la llum segueix la tendència creixent del cost de l’electricitat. En concret, el preu que han hagut de pagar les llars espanyoles per l'electricitat el 2020 ha estat de 0,223 euros per quilowatt/hora, davant la mitjana de l'eurozona que n'ha pagat 0,213, segons recull l'últim informe de l'Eurostat.

Situació a Europa

La llista de països amb el rebut de l'electricitat domèstica més car l'encapçala Alemanya, seguida per Dinamarca, Bèlgica i Irlanda, on els preus per quilowatt l'hora superen els 0,27 euros. Just després s'hi situa Espanya. Per contra, els països del conjunt europeu que menys paguen per la llum a les cases són Bulgària, Hongria i Estònia, on no arriben als 0,13€ per quilowatt l'hora.

"Els mercats energètics que tenen els preus més alts són mercats molt tancats i relativament limitats", diu el professor de la Universitat de Manchester i director de la Conferència Internacional sobre Investigació Energètica, Stefan Bouzarovski. A més, afegeix com a problema la càrrega fiscal a l’electricitat: “Un dels reptes és que hi ha molts impostos en el rebut, especialment al nord d’Europa”.

Ho demostren les dades: el 2020, els impostos han representat un 66% del preu total del rebut a Dinamarca, i més del 50% a Alemanya. D’aquests gravàmens, l’IVA representa el voltant del 20%. Justs després d’aquests països nòrdics, Espanya també està entre els estats de la UE amb més impostos sobre l’electricitat, prop del 50%, segons dades de l'Eurostat.

A Espanya la llum tributa un 21% d’IVA, molt per sobre del que suposa l'IVA als rebuts de països com Malta, Grècia o Luxemburg, que no arriben al 10%.

Polèmica per l’IVA

L'impost de l'IVA també s'ha sumat al debat públic, després que el Ministeri d'Hisenda espanyol assegurés que no podien rebaixar el concepte perquè des de la Comissió Europea no se'ls permetia per "un abús de l'IVA reduït". En canvi, i tal com s'observa en països amb l'IVA molt més baix, des de Brussel·les no indiquen cap motiu que impedeixi al govern espanyol abaixar l'IVA de la llum.

La decisió de reduir aquest impost és de cada estat membre i està permesa sempre que no hi hagi risc de distorsió de la competència, segons la normativa europea. Així i tot, és preferible consultar-ho al Comitè de l'IVA de la Unió Europea, encara que la rebaixa es pugui fer efectiva igualment.

Impacte de la covid-19

Malgrat el recent repunt global de preus de l'electricitat, les mesures de bloqueig generalitzades a gran part del conjunt europeu per fer front a la covid-19 han tingut un impacte sense precedents sobre el mercat d'electricitat de la Unió Europea. Tal com recull l'informe de la Comissió Europea sobre els Mercats Europeus d'Electricitat el 2020, la pandèmia ha provocat una caiguda en la demanda d'electricitat que ha situat els preus de l'electricitat a l'engròs a nivells molt baixos, amb disminucions d'entre el 30 i el 50%.

La caiguda del preu de l'electricitat a l'engròs ha afectat també a l'electricitat domèstica, que ha caigut lleugerament la primera meitat del 2020 a Europa, segons l'últim Eurostat. La mitjana europea ha estat de 0,213 euros per quilowatt l'hora, mentre que el mateix període del 2019 se situava als 0,216 euros. Si bé és cert que la reducció és gairebé mínima, els preus de l'electricitat no havien deixat d'augmentar en els últims anys a Europa.

Pobresa energètica

Com a tònica general a Europa, la covid-19 també ha accentuat la pobresa energètica en alguns casos. La resposta de diversos països de la UE ha estat a escala nacional i amb mesures com "abaixar els preus, congelar-los, no permetre les desconnexions d'energia, perdonar factures, donar suport econòmic als més vulnerables o fer inversions addicionals", declara l'expert en investigació energètica, Stefan Bouzarovski. Però la perspectiva d'una pandèmia que s'allargui més en el temps "preocupa" per si no es manté el suport econòmic i s'incrementen les vulnerabilitats.

Si bé la Unió Europea té un paquet de polítiques per evitar i combatre la pobresa energètica, "encara es pot fer més", diu l'investigador en energia i professor de la Universitat de Manchester, Stefan Bouzarovski. A més, apunta que "una mesura molt útil per la gent vulnerable en termes d'energia i a escala de la Unió Europea seria prohibir les desconnexions d'energia". És a dir, impedir que es pugui tallar subministraments bàsics com electricitat, gas i aigua, per exemple per un impagament de la factura. "Tothom té el dret de tenir garantit un nivell decent d'energia per satisfer les seves necessitats", diu l'expert, "almenys durant la pandèmia".

Fixació del preu de l'energia

Les diferències dels preus de l'energia es deuen al fet que "no hi ha una manera senzilla d'homogeneïtzar els preus de l'electricitat a Europa perquè les competències en matèria d'energia i fiscalitat estan bastant nacionalitzades", apunta l'expert en polítiques energètiques i membre del programa "Sustainable Prosperity for Europe", Ignacio Arróniz. "Generar i harmonitzar els preus de l'energia per fer que tots juguem amb les mateixes condicions és molt complicat perquè és un producte molt difícil de moure i les infraestructures són molt cares", afegeix.

Els preus de l'energia de la Unió Europea, doncs, es decideixen a partir de diversos condicionants: el principal és la fluctuació de l'oferta i la demanda, però també d'altres com la situació geopolítica, el mix energètic nacional, la diversificació d'importacions o els costos de la xarxa i de protecció de medi ambient. També de les condicions meteorològiques o els nivells d'impostos especials.

"La dependència europea de subministraments estrangers marca les decisions energètiques", assegura l'expert Ignacio Arróniz, "depenem de les importacions estrangeres perquè no tenim gas, ni petroli... qualsevol esdeveniment fora de la Unió Europea ens pot afectar, des d'un problema polític a Algèria a un canvi en les condicions energètiques a Àsia".

Un els propòsits de la Unió Europea amb la creació de l'estratègia de la Unió de l'Energia, presentada el 2015, és reduir la dependència energètica estrangera.

Rússia és un dels principals exportadors d'energia a Europa i aquest 2020 ha disminuït les importacions netes de quilowatts per hora, en comparació amb l'any 2019: el primer semestre de 2020 només va sumar la importació neta de 2 quilowatts l'hora, mentre que el 2019 havia arribat als 12 quilowatts/hora per a tot l'any. Segons l'informe de la CE sobre els mercats d'electricitat a Europa, la davallada d'importacions russes s'ha degut principalment a una reducció dels fluxos a Finlàndia, on la demanda d'energia per les interrupcions de la covid també ha disminuït. A més, han caigut les importacions d'Ucraïna per una demanda menor a Hongria, i de Bielorússia per la disminució del consum als països bàltics.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!