Viver de gimnastes

Per a entendre la importància que encara ara conserva el Club Gimnàstica Vilanova (CGV) en el món de l’esport català i espanyol cal retenir a la memòria aquest nom: Jaume Miró i Montoliu. Ell i la seva força de voluntat són els responsables que tres generacions de gimnastes de la capital del Garraf hagin obtingut un brillant historial esportiu. Noms sorgits del planter vilanoví, com Aurora Morata, Josefina Gomáriz, Núria Belchi o la recent Esther Moya, per citar-ne només quatre, han estat presents en quatre olimpíades i vuit mundials, entre d’altres competicions, obtenint un palmarès difícil de superar. Un èxit insòlit i sense precedents que no és fruït de cap conjunció astral ni d’un cromosoma específic vilanoví, sinó de l’esforç de Jaume Miró.

Ell és qui fa possible que una ciutat com Vilanova, sense cap tradició en el món de la gimnàstica, sigui encara ara un referent. El CGV ha aconseguit superar tots els obstacles del camí. Ni la manca d’infraestructures ni recursos, ni la indiferència de l’administració ha fet minvar la il•lusió d’una gent que ha situat la gimnàstica catalana als més alts nivells en una època en què triomfava la romanesa Nadia Comaneci i el famós Crist de les anelles de Joaquim Blume. L’exentrenadora Blanca Ferret recorda que el que s’ha fet des del club vilanoví “té un gran mèrit, perquè un dels problemes que ens trobàvem sovint era que pel fet de no ser de Madrid havíem de demostrar el doble que les altres”. Dit d’una altra manera, “en condició d’igualtat, les vilanovines sempre perdien. Per tant, havíem de ser les millors”.



Inici

La història del CGV va lligada a Miró. Nascut a Vilanova el 1933, i destacat atleta i gimnasta, treballarà el que ell en diu la “biomecànica, és a dir, la mecànica del moviment”. A finals de la dècada dels 60 inicia la seva carrera d’entrenador, moment en què el llavors alcalde franquista Antonio Ferrer Pi li encarrega que formi nens i nenes “amb una base per a què puguin tenir un futur en el món de l’esport”, recorda. I així ho va fer. Miró explica que “la meva metodologia era ensenyar a nens i nenes de sis a vuit anys equilibri, psicomotricitat i base física”.

Miró explica que aquells primers anys 70 eren “una època trista i fosca, i el gimnàs, per a molts, es convertia en una porta oberta cap a un futur millor”. Així ho van entendre alguns pares quan portaven els seus fills a l’Escola Municipal de Gimnàstica Artística Femenina i Masculina, ubicada en un recent estrenat Pavelló Municipal d’Esports situat a la plaça de les Caserrnes. Però com acostuma a ser habitual en aquest país, la manca de recursos va obligar Jaume Miró a fundar el seu propi gimnàs privat, Eurytmia, on es va emportar molts dels joves que ell mateix entrenava.



Esclat a la fama

Encara que sovint la fama només dura 15 minuts, com deia Andy Warhol, Jaume Miró la va saber aprofitar. Amb el retorn del seu gimnàs privat Eurytmia al Pavelló vilanoví es crea la primera generació de l’elit de gimnastes catalanes. Joves que fins llavors no havien sortit mai del país, per manca de recursos o perquè el règim dictatorial ho impedia, de sobte es troben competint internacionalment. És l’època d’Aurora Morata, Josefina Gomáriz, Montserat Ubia i Ramon Llaverias, entre d’altres, el moment en què el Club Gimnàstica Vilanova se situa com un referent en la formació d’esportistes de reconeguda trajectòria nacional i internacional.

Però la fama de Jaume Miró a Vilanova durarà l’equivalent als 15 minuts de Warhol. Al poc temps d’assaborir l’èxit, Miró és fitxat pel Grupo Cultura Covadonga, de Gijón, equip al qual s’incorporarà a finals dels 70 emportant-se a Aurora Morata i Josefina Gomáriz. Morata es convertirà en campiona d’Espanya de gimnàstica esportiva femenina en categoria individual (1979), medalla d’or als Jocs de la Mediterrània de Split (1979) i la primera vilanovina que participarà en uns Jocs Olímpics, concretament els de Moscú 80, on serà finalista. Al seu torn, Jaume Miró serà el responsable de tres de les cinc gimnastes de la selecció nacional absoluta.

La pèrdua de Miró i Morata no significarà un important trasbals per al club vilanoví. Gràcies al treball dels seus entrenadors. Montserrat Ubia, conjuntament amb Cèlia Hernàndez, aconseguiran un palmarès que fa caure de cul a terra: 25 títols de campiones de Catalunya en diverses categories, 12 d’Espanya i un campionat d’Espanya de clubs. És també la responsable que les gimnastes locals Marta Artigas i Encarna Adsuar participin als Jocs Olímpics de Los Ángeles i que Núria Belchi ho faci quatre anys més tard, el 1988, als de Seül.

Belchi, retirada prematurament de la gimnàstica, fet que va impedir un palmarès encara més extens, reconeix que “el sacrifici és difícil d’entendre fora del nostre món”. Explica que “et deixes la pell en un esport minoritari del qual als vint i pocs anys ja ets massa gran i, llavors, què fas?” Aquesta pregunta se la va fer també Josep Miró, guanyador de la medalla d’or al campionat d’Espanya de 1988 i fill del fundador del club vilanoví. “Recordo”, explica, “com si fos ara quan vaig decidir deixar la gimnàstica. Va ser l’estiu del 92, i llavors em preguntava: i ara què?”

Certament la gimnàstica és un esport molt sacrificat. D’aquí que cada vegada hi hagi menys pares que hi portin les seves filles. Àngela Muñoz i Esther Moya representen dues generacions diferents però amb problemes similars: “les lesions”, diu Muñoz, “en aquest sentit estem totes tarades”. Moya també reconeix la duresa de l’esport, “que et fa ser diferent en una edat que vols ser com totes les altres nenes; mentre tu no pares d’entrenar com una boja, la resta d’amigues va de compres”. L’actual entrenadora del CGV, Encarna Adsuar, explica que “ara les joves no s’apunten tant a fer gimnàstica perquè el sacrifici i la disciplina no estan de moda. Vivim en una societat”, conclou, “en què es volen resultats ràpids amb el mínim esforç”. Lídia Castillejo assenteix: “aquí sempre hem fet la feina bruta mentre altres es penjaven les medalles”. Amb tot, el CGV continua exportant gimnastes, com Laura Martínez, que va participar als Jocs de Sydney. Com diu Marta Artigas, “una de les coses bones és que hem pogut viatjar i veure coses que gent de la nostra edat no ha pogut fer”. Cèlia Hernàndez remata: “sí, la gimnàstica és sacrificada, però hem format una gran família amb forts lligams perquè només nosaltres coneixem la duresa d’aquest esport”.




Currículums de les gimnastes més destacades del Club Gimnàstica Vilanova (CGV) per ordre cronològic

La xifra: les representants del Club Gimnàstica Vilanova (CGV) han participat en quatre Jocs Olímpics (Moscou, Los Ángeles, Seül i Sydney) i en vuit mundials, des del 1978, a Estrasburg, amb Aurora Morata i Josefina Gomáriz, fins a la ciutat xinesa de Tianjing, el 1999, on hi participa Esther Moya i Laura Martínez. Aquí n’hi ha algunes de les més destacades:


Montserrat Ubia (Vilanova i la Geltrú, 1957). Al finalitzar la carrera de gimnasta, entrenarà el CGV amb uns resultats aclaparadors: 25 títols de campiones de Catalunya i 12 d’Espanya, entre d’altres, i responsable que gimnastes locals participin als Jocs de Los Ángeles i Seül. La Federació Catalana de Gimnàstica la recluta per a l’organització de Barcelona 92. Entre d’altres càrrecs, és jutge de la Federació Internacional de Gimnàstica.

Aurora Morata (Vilanova i la Geltrú, 1961). La llarga i exitosa trajectòria esportiva de Morata la va catapultar a l’elit de l’esport català i espanyol de finals dels anys 70 i principis dels 80. Campiona d’Espanya de gimnàstica esportiva femenina en categoria individual (1979), medalla d’or als Jocs de la Mediterrània de Split (1979) i finalista als Jocs Olímpics de Moscú (1980) és part del seu voluminós palmarès.

Josefina Gomáriz (Vilanova i la Geltrú, 1963). Va ser la primera catalana seleccionada per competir amb l’equip nacional i la més jove que en formà part, el 1974. Escollida com la millor esportista catalana per l’Associació de Periodistes Esportius, participa als campionats d’Europa (1977), del Món (1978) i als Jocs de la Mediterrània (1979). Ja retirada, exerceix de jutge i entrenadora nacional de gimnàstica artística i es llicencia en Ciències Motòries a la Universitat de Milà, on dirigeix una societat esportiva.

Josep Miró (Vilanova i la Geltrú, 1965). Participa als Jocs de la Mediterrània a Síria (1987), tres mundials (Rotterdam, Montréal i Indianapolis), i un europeu a Suècia el 1990. Destaca la seva medalla d’or com a campió d’Espanya el 1988.

Àngela Muñoz (Vilanova i la Geltrú, 1967). La seva estada al Club Gimnàstic Vilanova és curta ja que va desenvolupar la seva carrera esportiva a Barcelona, on obté tres campionats de Catalunya i la medalla de bronze al campionat d’Espanya de 1982.

Encarnació Adsuar (Vilanova i la Geltrú, 1968). Guanyadora de tres campionats de Catalunya de clubs, un campionat d’Espanya absolut de clubs, un campionat d’Espanya en categoria individual júnior i la medalla d’or als Jocs de la Mediterrània celebrats a Casablanca formant part de la selecció nacional. Participa també al campionat d’Europa júnior celebrat a Ankara, al campionat del món de Budapest, i als Jocs de Los Ángeles.

Marta Artigas (Sitges, 1968). Destaca la medalla d’or als Jocs de la Mediterrània de 1983 celebrats a Casablanca formant part de la selecció nacional, i la seva participació als Jocs Olímpics de Los Ángeles, al campionat d’Europa júnior d’Ankara (1982) i a dos mundials. Obté la medalla d’or al campionat d’Espanya de 1982 celebrat a Sevilla.

Lídia Castillejo (Vilanova i la Geltrú, 1969). Va formar part del primer equip espanyol de gimnàstica artística esportiva que es classifica en uns Jocs Olímpics per mèrits propis, l’any 1987. Participa al Campionat d’Europa de Hèlsinki i als campionats del món de Montréal i Rotterdam. Als Jocs de la Mediterrània de Síria obté la medalla d’or, guanya el campionat d’Espanya de 1986 i participa als Jocs Olímpics de Seül (1988).

Núria Belchi (Vilanova i la Geltrú, 1973). També forma part de l’equip espanyol de gimnàstica artística esportiva que es classificà per a uns Jocs Olímpics per mèrits propis, l’any 1987. Medalla d’or per equips als Jocs de la Mediterrània (1987), dos europeus júnior, campiona de Catalunya absoluta (1988) i la participació als Jocs Olímpics de Seül (1988), la seva prematura retirada impedeix un currículum més extens.

Esther Moya (Vilafranca del Penedès, 1984). Formada a Vilanova, obté la medalla d’or al campionat d’Espanya de 1999 que la porta al campionat del món celebrat a Tianjin (Xina), als Jocs Olímpics de Sydney (quarta posició en salt i terra i novena en individual), copa del món de París (tercera en barra) i campionat del món celebrat a la ciutat belga de Gant (setena en barra), entre d’altres.

Laura Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1984). Participa, entre d’altres, al campionat del món a Tianjin (1999) i als Jocs Olímpics de Sydney (cinquena per equips, dotzena individual i cinquena en salt de cavall). Destaca la medalla d’or a la copa d’Espanya (2000) i al campionat d’Espanya (2001).

(Reportatge publicat al diari AVUI el dia 25 de desembre de 2005)