L'afició del Vilanova va mostrar la seva alegria per uns jugadors que estan a punt de fer historia. fdg/miquel vall
VNG |
18-06-2006 22:24
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Després dun final de setmana molt mogut, degut a la plantada dels jugadors com a mesura de força per demanar una prima, cosa que va suposar un desensís pel soci, però que finalment es va arribar a un acord entre junta i jugadors, el partit davui era un test on lafició tenía un paper important. El Municipal dels Alumnes Obrers ha viscut lúltim partit de la temporada, i ho ha fet amb la millor entrada. Lafició, avui ha jugat un paper importantíssim, i es que desde el primer fins lúltim minut ha portat en volandes el conjunt blau.
Lonze inicial ha vingut forçat per les baixes de Juanje i Nefta, que han provat durant lescalfament però no shan vist amb opcions de jugar. El Vilanova ha sortit dinici amb Manel, Boira, Víctor Durán, Valldosera i César formant la línia de 4 al darrrere; un trivot al mig del camp amb Gimeno, Alquézar i Iván Villanova, i el trident habitual davant, amb Sellarés, Triguero i Avila.
El partit ha començat amb ritme, no amb aquell ritme frenétic del darrer partit a casa contra el Santa Eulàlia, però ben aviat lonze de Palanca ha deixat clar qui era lequip que manava al terreny de joc. De fet, el filial valencianista sha mostrat com un equip més aviat fluix, potser tots ens esperàvem un Valéncia més poderòs, però el cas es que el conjunt ché no ha disposat duna sola oportunitat clara per marcar. Un parell de xuts que Manel no ha tingut problemes per aturar i alguna pilota penjada ha estat el trist vagatge ofensiu dels valencians.
Les primeres ocasions del Vilanova no shan fet esperar gaire, al minut 10 Sellarés ha rematat al pal i tot just 5 minuts després Gimeno en la sortida dun còrner ha enviat la pilota al travesser. Han estat els dos avisos més perillosos del Vilanova en aquesta primera meitat. Un altre jugador que ha estat dubte durant tota la setmana era Iván Villanova, que sha resentit de la seva lesiò i sha vist obligat a abandonar el terreny de joc, tot just al quart dhora de partit. Toni Pèrez ha ocupat el seu lloc al mig del camp. També Alquézar ha posat lai al cor als aficionats vilanovins quant en una topada ha quedat estés al camp , trigant bastant en recuperar-se, finalment però lex del Santboià ha tornat al terreny de joc sense més consequéncies. Els minuts anaven passant, amb un Vilanova autoritari, molt segur darrere, mirant de trencar una defensa visitant molt poblada durant els 90 minuts.
Sha arribat al descans amb un 0-0 al marcador, laficiò sha pres un respir i ha recarregat piles per viure la segona meitat. Una segona meitat en que el joc no ha variat, continuava sent el Vilanova lamo del joc, i el Valéncia ho intentava amb alguna pilota en profunditat buscant lesquena de la defensa blava, però tot han estat intents fallits, de vegades per lencert de la defensa vilanovina, però en moltes ocasions per falta dencert i conexió de lequip ché.
Si aquesta crònica fòs amb imatges, ara diría: posin els videos a grabar que arriba el gol, un gol que pot ser històric pel Vilanova, un gol que ens ha permés guanyar el partit i deixar-nos amb moltes opcions de cara el partit de tornada. Un gol per guardar a la retina ja que val el seu pés en or; ha estat una jugada ràpida per banda dreta, amb una centrada allà on fa mal, i amb una rematada inapelable de Marc Sellarés que ha entrat com un obús al fons de la xarxa. A partir daquí euforia, el gol ha estat celebradíssim tant al camp com a la grada, i les cares de la gent, sense dir res reflectien molt bé el que sestava pensant en aquells moments. Un somni, gent de Vilanova, un somni que amb 90 minuts es por fer realitat i de ser així es inimaginable en qué es pot produir. Avui per sobre de tot, el que sha de destacar és lafició, una afició que ha gaudit i ha fet gaudir, una afició que ha estat el jugador número 12, i que ha demostrat que quant vol, pot crear un clima molt espécial al Municipal dels Alumnes Obrers.
Així doncs, 1-0, camí a Segona B, no cal dir que dissabte vinent a les 19:30 hores, Vilanova té una cita a la ciutat esportiva del Valéncia, a Paterna. Un 1-0 és un resultat just, però li dòna una mínima avantatge al Vilanova, a més el fet de que el filial valencianista no hagi estat capaç de marcar, permet que amb un gol del Vilanova a terres valencianes, aquests nhagin de fer tres.
Tots hem dagafar lúltim tren abans del final de temporada, un final que passi el que passi haurà estat un èxit. Propera parada: Paterna. No hi falteu, hem de fer que per un dia Valéncia es tenyeixi de blau. Visca el Vilanova!!!!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!