El Vilanova es queda amb la mel als llavis i no pot assolir l'ascens a Segona B

Tot i la derrota, el 24 de Juny de 2006 serà recordat per molta gent com el dia que 500 vilanovins van tenyir de blau l’estadi de Paterna, animant, recolzant l’equip, sent el jugador número 12. Tothom va compartir nervis, patiment, llàgrimes, emociò, i en el fons alegria per la gran temporada que s’ha fet. Tothom anava amb la seva samarreta blava, que el club va repartir per donar color a les grades. A la samarreta s’hi podia llegir “ Jo també jugo!! “ amb el número 12 al costat.

El partit va ser tens, com ja s’esperava. Amb un Vilanova massa defensiu, sense mig del camp, aquesta va ser potser la clau del partit, i es que ahir l’equip estava partit. En tota la primera meitat els de Palanca no van diposar de cap ocasiò de gol, el Valéncia en canvi va tenir tres aproximacions perilloses, amb dos xuts creuats que van sortir fora i un altre que Manel va poder desviar. El Valéncia va apretar molt, concients de que eren ells els que estaven obligats a marcar, van donar un ritme molt fort al partit, i el Vilanova es defensava bé, però l’equip que no té la pilota és el que més corre i això va acabar passant factura al segon temps.

A la represa la tònica del partit va ser la mateixa, Nefta va entrar per Gimeno, i el Vilanova intentava estar més estona en terreny valencià, però els chés no van parar fins obrir la llauna.

Rondava el minut 20 i una jugada ràpida per banda dreta va acabar amb el gol que igualava l’eliminatòria. Amb aquest resultat el Vilanova tenía que buscar l’empat, que donés de nou l’eliminatòria al Vilanova, però els valencians més ben posats al camp van aprofitar una contra per fer el segon. En els últims minuts el Vilanova es va veure obligat a pujar línies i penjar pilotes. I va tenir dues oportunitats clares en dos rematades de cap, la primera de Valldosera i poc després Sellarés, però en totes dues ocasions la pilota no va entrar.

L’àrbitre va xiular el final i els valencias van esclatar d’alegria aconseguint l’ascens a Segona.

Els jugadors del Vilanova, molts estirats a terra plorant, van quedar desolats, igual que l’aficiò i es que la Segona B havia estat molt, molt a prop. En aquells minuts es va viure la cara amarga del futbol, però per sobre de tot, va ser un dia que l’aficionat de Vilanova no oblidarà mai.

S’acaba la temporada, una temporada brillant on finalment només a faltat la traca final. Enhorabona a jugadors, tècnis, directiva i aficiò i l’any vinent tornarem!!!