El mite de Pasifae entra a escena

La idea era crear un nou format en què tot el show girés al voltant d’un mateix fil conductor per tal de fer-lo més dinàmic, tant pel públic com pels propis patinadors. A més, es volia integrar tota la secció en el mateix ball per tal que tothom hi participés per igual. La idea dels responsables de la secció es convertia en un autèntic repte.

La primera dificultat amb què es van trobar va ser trobar un tema a partir del qual es poguès desenvolupar un espectacle d’aquestes característiques. Va sorgir el mite de Pasifae i, de seguida, tot l’equip va quedar convençut de les possibilitats que oferia. Es tractava d’una història que contenia tots els ingredients necessaris per un espectacle: amor, odi, lluita, traició, fantasia... A més, amb una gran relació amb lanostra ciutat, un fet que va acabar de decantar la balança.

El següent pas era adaptar-la per tal de representar-la en una pista de patinatge. S’havien de triar les parts del mite que es poguèssin posar en escena i, alhora preservar el fil argumental de la història de cara als espectadors. Per últim, calia tenir en compte que la secció de patinatge de La Fundació està formada per patinadors entre els 4 i els 18 anys, una franja molt àmplia d’edats. Finalment, es va optar per estructurar l’obra en tres parts d’aproximadament deu minuts de durada. La primera de totes seria “La introducció” en la qual es representaria la negativa del poble de Creta a la coronació de Minos com a nou rei de l’illa. Davant d’aquest fet, Minos demana ajuda al déu Posidó i aquest li concedeix. A canvi, però, li envia un magnífic bou blanc que ha de sacrificar en honor seu. És aquest pacte el que conforma la trama de tota la tragèdia.

La segona part seria “La traició de Minos a Posidó”. Minos, després d’aconseguir el tron de Creta, oblida el tracte amb Posidó maravellat per les qualitats del bou blanc idecideix sacrificar un altre animal del seu ramat. El déu, en adonar-se’n desplega tota la seva ràbia en forma de revenja: decideix inspirar en Pasifae, esposa del rei, un desig irrefrenable pel magnífic bou blanc. La reina, persistent i decidida a aconseguir els favors del bou, crida a Dèdal, el millor artesà i constructor de l’època. Junts ideen un pla per aconseguir-ho. El manyós artesà construeix una vaca de fusta per tal que Pasifae pugui apropar-se al bou. Finalment, el pla funciona i d’aquesta unió en neix el minotaure. Per acabar, la tercera part de l’obra, “El minotaure”, explica com el monstre amb cos d’home i cap de bou engendrat per Pasifae atemoreix als habitants de l’illa. Minos no sap com desfer l’embolic i demana a Dèdal que construeixi una gàbia prou gran i resistent per tancar-hi el minotaure per sempre.

Un cop estructurat l’espectacle, era l’hora de repartir els papers. Els més importants van ser per les patinadores més veteranes, però la resta de la secció també hi tenia lloc. El rei Minos seria interpretat per Meritxell Bachero, el déu Posidó per Laura Millán, Pasifae per Laia Andrade, el bou blanc per Alba Oviedo, Dèdal per Marta Serra i el minotaure per Elba Blanco. Per altra banda, els integrants de les categories A, Certificat i Nacional s’encarregarien de representar els habitants de Creta i el laberint; les categories B i C l’aigua; les categories C i D les fustes utilitzades per Dèdal i, finalment, els integrants de la categoria d’Iniciació farien de vaques del ramat.

L’únic que quedava per a fer realitat el projecte era assajar-lo. Tots els grups de la secció van dedicar un dels dies d’entrenament setmanal, durant un mes i mig, per muntar el festival. El més complicat, però, era ajuntar tot el club per poder fer assaigs caire general. En aquest punt, des de totes les famílies es va fer un esforç per tal d’entrenar durant l’últim mes tots els dissabtes al matí. Finalment, la feina feta pels responsables de la secció havia donat el seu fruit. Primer de tot el president de la secció de patinatge de La Fundació, Andrés Millàn, i la coordinadora, Maria del Carmen Garcia, responsable artística de l’espectacle(coreografia, diseny de vestuari, recerca musical...). També Jaume Pons, responsable de la música i Antón Poch, amb la confecció del vestuari. I, evidentment, tots els patinadors de la secció i les seves famílies.

L’originalitat de l’acte va sorprendre a tothom i, de seguida, es va demanar una repetició. Aquesta demanda era la millor resposta a tot el treball realitzat, així que no es podia actuar d’altra manera. El dia 8, a partir de les cinc de la tarda es tornarà aposar a escena el muntatge teatral. Aquesta vegada, amb més mitjans, la implicació de més gent i amb la intenció de donar-li ressó, no només a la ciutat, sinó a tot el món del patinatge.