'La clau del futbol és fer gols, però l'objectiu era crear un equip i millorar'

El Margatània s'ha convertit en l'estrella de la xarxa i en un símbol de l'esportivitat. Com ha paït l'entitat i els nens aquest èxit?

Ens hem quedat tots molts sorpresos perquè la idea no era aquesta: primer perquè ens semblava impossible i segon perquè era un vídeo per nosaltres, per fer un seguiment de la temporada.

Com va contactar la productora Elcangrejo.tv amb l'equip?

A través d'una cosina del Roger Gómez, guionista i realitzador de la productora, que juga a l'equip. Es va interessar per la història, pel fet que l'estrella de l'equip fos una noia, l'Emma... i en veure la comoditat amb la que els nens acceptaven la gravació i el muntatge final del video, la reacció de la gent ha estat impressionant.

El documental està fet amb molta cura i explica de forma formidable una gran història que és real.

El Margatània porta molts anys jugant a futbol i la nostra filosofia és, primer de tot, ensenyar un esport, ensenyar als nens a ser persones amb valors positius, treballar en equip i entendre que tothom és important, que si guanyem, ho fem en equip, tenir respecte pel rival i per nosaltres mateixos...

I és fàcil això amb nens tan petits?

Treballant des de la constància, és fàcil. I també és cert que aquests nens ho posen molt fàcil. Tenen un caràcter genial, un cor molt gran i un fons molt bo. El més important és que ells s'ho passen bé, gaudeixen i així sí que és fàcil.

Amb la competitivitat que tenen els nens en determinades edats, sorprèn que s'ho prenguin d'aquesta manera, sense frustracions.

Després dels partits sempre parlem, analitzem el que ha passat i veiem la part optimista i positiva: que cada cop estan jugant millor, que cadascú en la seva posició ho fa millor, que el gol és més aprop... Està clar que la clau del futbol és fer gols, però aquesta prioritat aquí no hi era. L'objectiu era millorar com a equip.

Els nens ho han posat fàcil, però i els pares, que sovint són més competitius encara que els nens?

També. Entenen que el primer és el fubtol i és igual si quedem segons, tercers, quarts... Des del primer dia vaig parlar amb ells, i vaig veure que teníem la mateixa manera de pensar, així que ha estat molt fàcil també. Si els nens veuen que els pares pensen el mateix que jo, que donen suport a l'equip i al nen sigui quin sigui el resultat, ells estan molt millor.

I com han viscut els nens aquesta revolta mediàtica que ha suposat el documentat L'equip petit?

El primer dia que vam veure el vídeo tot l'equip, en un dinar que vam fer al final de la temporada,  es van emocionar molt perquè havien sortit per la tele... Ara se'ls ha explicat que l'ha vist molta gent, que estan molt contents de veure com són... però hem volgut treure-li ferro perquè són nens i tampoc saben exactament la dimensió que ha pres això, ja està bé així.

El curs vinent continuarà amb el mateix equip?

Sí, la idea és aquesta, però depèn també de la meva feina. Continuarem mantenint el mateix equip de nens, mantenint la mateixa filosofia i, com que seran més grans, si aconseguim millors resultats, marcar més gols i guanyar algun partit, doncs molt millor. L'objectiu d'aquest primer any era aconseguir un equip i això ho hem fet, era el primer cop que jugaven a futbol d'aquesta manera, fora del pati de l'escola, i han anat aprenent a ser jugadors.

Per trencar el mite: han acabat la temporada amb zero o amb un gol a favor?

Amb un, a l'últim partit. Va ser l'Emma i es va viure de forma increíble, van volar tots! Va ser molt emocionant: van córrer pel camp, els pares van cridar gol durant 10 minuts... i la resta del partit ja no els va importar gaire, no van poder deixar de parlar del que havien fet.