Reflexions a un Mundial d'Hoquei perdut

La no obtenció del títol en el darrer Mundial d’Hoquei patins i especialment per l'escombrada en la final que va fer Argentina a la selecció Espanyola, que no oblidem va anar a La Vendèe poc més que a guanyar el campionat sense baixar de l’autocar segons es desprèn de les informacions prèvies al campionat d’algun mitjà i de la parafernàlia amb el President del Consejo Superior de Deportes, ha portat ara a la crua realitat i a buscar excuses en el cas de Quim Paüls (lògiques) i critiques aferrissades dels que callaven fa quinze dies i ara demanen canvis radicals.

Perquè si analitzem la trajectòria de la selecció a La Roche sur Yon, veurem que hem de parlar d’un discret campionat. Una selecció amb noms d’ il·lustres veterans, amb una qualitat individual alta en general, però sense esquema de joc clar i definit.

Contra França es va guanyar fàcil davant un equip de pardalets, amb bones maneres però pardalets. Contra Angola, un equip que va entregar el joc i el control, però es va defensar amb ordre i sabent el que volia, es va demostrar la ineficàcia tàctica espanyola i, es va guanyar en els penals i sort perquè si no ens podia tocar Argentina en quarts. Després contra Holanda, un equip que ha perdut la categoria i amb un nivell de Primera catalana, golejada per treure pit.

En quarts, golejada a Moçambic, un altra pereta en dolç i en semifinals contra Alemanya, la més fàcil dels semifinalistes i amb susto inclòs. I a la final, malgrat marcar primer fracàs en tota regla. Ens van fer una cara nova.

Total que amb un quadre de competició còmode es va perdre l’oportunitat de fer Història. Els que ens seguiu per aquest mitjà i/ o en les tertúlies dels dilluns podeu recordar que des de fa un temps he anat comentant que l’hoquei espanyol a nivell de seleccions estava estancat i que es vivia dels records. Que calia una dinamització i donar pas a la joventut perquè hi han excel·lents jugadors joves i que els veterans havien de ser valents i donar un pas enrere.

Ara tothom s'apunta a aquesta teoria, però s’ha perdut un temps preciós. Sincerament crec que Quim Paüls és el menys culpable i potser el seu pecat es haver estat massa condescendent amb els de dalt.

Per cert la historia es repeteix: Quan es va aconseguir el darrer Mundial, hi havia cua per fer-se la foto i per sortir en la premsa- particularment amb la madrilenya. Però primer en l`Europeu d’Alcobendas i ara en el Mundial de França s’han acabat les fotos amb l’arribada i el Sr. Cardenal deu tenir massa feina amb el tema de les estelades per anar a donar ànims als jugadors i tècnics.

Esperem que en el Mundial Sub 20 de Vilanova el proper setembre tinguem més alegries.