El secret de jugar sense pressió

En comptades ocasions el món de l'esport viu situacions peculiars que sorprenen, fins i tot, els mateixos protagonistes; situacions que esdevenen relats d'una trajectòria increïble que roman i romandrà, amb segell distintiu, en els annals de la història d'un equip, el Club de Futbol Vilanova, que ja mai no oblidarà les passes en aquesta temporada de retorn, de permanència, de consolidació. El 6 a 1 amb què els blaus van derrotar l'Onda no és tan sols una senzilla golejada, és la prova evident del poder d'una plantilla que ha fet de l'ambició i de la confiança els secrets i els arguments del seu èxit.

El Vilanova es va classificar per a la lligueta d'ascens a la segona divisió B després d'una segona volta de competició espectacular, en què va sumar 42 punts, amb 13 victòries, 3 empats i tan sols 3 derrotes. La lliga ja era un èxit, la trajectòria havia sorprès la mateixa entitat que, en veu del seu president, Ramon Centaño, estava més que satisfeta «acabant la lliga en desena posició». El quart lloc i l'accés al play-off, per tant, va ser una pàgina històrica per a l'equip de Manel Moya, el tècnic, que va tenir la confiança de la directiva i, a la vegada, va confiar en la seva plantilla, que ha perfilat amb el pas dels partits i de les jornades per conformar un onze que molts aficionats ja saben repetir quasi de memòria.
La confiança, per tant, esdevé el fonament primer dels secrets que amaga el Vilanova, que afronta la lligueta, com va explicar el seu entrenador, «amb molta il·lusió», i va remarcar, amb èmfasi, que «es tracta d'una oportunitat de viure una gran experiència». En aquest sentit, els blaus van començar a disputar el play-off sense pressió, amb l'objectiu, entre d'altres, «de deixar una bona imatge del club», diu Moya. Així, la pressió que pesa com una llosa en altres plantilles, com el Llorca murcià o els catalans Girona i Badalona, és una circumstància que els del Garraf eviten i han d'evitar, perquè el disseny de l'equip a l'inici de la campanya no va ser, evidentment, un disseny de complicades estructures i material ponderós amb el qual construir una sola torre, la torre de l'ascens.