El Club Futbol Vilanova cau derrotat en un partit intens contra el Llorca

El Vilanova no va poder empatar, o potser cal dir que no el van deixar empatar. Les especulacions estan servides i certament la indignació viscuda al final del partit és un clar reflex que un ascens, per a alguns, sempre té un preu. En el partit, el Llorca no va fer més que el quadre local per guanyar, però dos gols en jugada a pilota parada els va donar un avantatge de 0 a 2 abans del descans. A la segona, amb un joc especulatiu i excessivament conservador, va vèncer malgrat l'empenta dels vilanovins, que van reduir distàncies, ja a les acaballes, i van veure que l'àrbitre anul·lava un gol aparentment legal de Triguero per segellar, finalment, una injusta derrota.

El Vilanova va saltar al camp amb la clara intenció de fer el seu joc. Juanje, en aquests primers minuts, va voler portar la batuta a la zona ampla, però el Llorca va fer pressió en la sortida de la pilota i no va permetre als vilanovins circular com els agrada. Tanmateix, Triguero, per l'esquerra, va forçar els primers córners. El quadre visitant, després de desfer-se de les primeres escomeses dels blaus, va començar a arribar per les bandes i, amb puntes d'alçada considerable com Iñigo i Jito, va forçar les primeres intervencions del porter Massana.
A pilota parada, va ser com pretenia batre la porteria adversària el Llorca, i va ser en un servei des de la banda esquerra quan Iñigo, prolongant amb el cap, va habilitar Jito que va batre Massana i es va avançar així en el marcador. Amb el 0 a 1 el Vilanova va intentar reaccionar i Àvila va xutar desviat des de la frontal, però els visitants, en una nova acció a pilota parada, van marcar el seu segon gol. En una centrada de Molas des de la banda dreta, Jito, sense marca a l'interior de l'àrea, va
col·locar amb un cop de cap creuat el 0 a 2 amb què es va arribar al descans.

A la segona, Manel Moya va treure Ángel Luis i va col·locar una línia de tres homes en defensa. Va situar Javi González a l'extrem dret, que es va convertir en el major argument ofensiu del Vilanova des d'aleshores. Una centrada seva la va rematar amb el cap Triguero, però la pilota va sortir fregant el pal dret d'Alejandro, que dos minuts després va salvar una doble ocasió del mateix Triguero i Luismi. Eren els millors minuts dels blaus, que van veure que des d'aleshores el Llorca es dedicava a conservar, especular i contemporitzar. El partit el dominava el Vilanova, però el Llorca el va reactivar amb el gol de Puado a la sortida d'un córner. El públic, amb l'1-2, va pressionar i va animar un equip que va empatar gràcies a Triguero, però l'àrbitre va anul·lar el gol i va segellar la victòria dels murcians.