El Vilanova pateix molt, però s'emporta el triomf en el comiat del Municipal

Un comiat bé val aquesta victòria aconseguida, amb molt de patiment, pel Vilanova. L'equip de Manel Moya s'emporta els tres primers punts del campionat encara que, en l'anàlisi, deixa alguns dubtes a resoldre en els pròxims partits. El partit no va ser fàcil per als blaus. El Manlleu va saber interceptar cada passada de Juanje a Triguero. L'extrem esquerre no va estar encertat a la primera part. Valldosera, que després de jugar pocs partits a la pretemporada va exhibir el seu futbol sense taques, va inaugurar el marcador amb un cop de cap poc abans de la mitja hora de partit. I Luismi, ja en la segona part, va ampliar diferències.

Tot i el resultat, el Manlleu va complicar amb facilitat el partit que tenia previst el Vilanova. Ismael, que va entrar en lloc de Casas al 64', va guanyar sempre per la banda de Javi González, excel·lent en atac i una mica dubitatiu a l'hora de tancar-se en defensa. Alfonso, a l'inrevés que el seu company lateral, va exhibir-se impecable a l'hora de defensar, però imprecís amb la pilota als peus. Precisament el lateral va cometre la falta dintre de l'àrea que Rodri, de penal, va convertir en el 2-1. Amb la mínima diferència, Moya va refrescar l'equip amb jugadors com Ivan, Lucas i Colomé.

L'exjugador del Barça va mostrar detalls de qualitat molt singulars i es postula per ser un dels canvis habituals de Moya enguany. El partit no va tenir gaires emocions en els minuts finals. L'ofici d'un equip com el Vilanova, que gairebé repetirà l'onze titular aquesta temporada, ha fet que l'afició es queixés, únicament, del fet que el partit s'hauria d'haver resolt molt abans del xiulet final. Amb la victòria va arribar un comiat fred, quasi inadvertit entre els comentaris.