Futbol

Just empat després d’una gran reacció

Eduard Calabria Vilanova i la Geltrú 12-11-2017 16:16 Lectures 418
Júnior CF – CF Vilanova. Fede Carrasco

Júnior CF – CF Vilanova. Fede Carrasco

Júnior CF 2 – CF Vilanova 2

El d’ahir era un d’aquells partits anomenats "trampa " dels que n’hi hauran bastants. El Vilanova s’enfrontava a un d’aquells equips que juga amb un camp més petit que el Municipal dels Alumnes Obrers, uns cinc metres menys tant d’ample com de llarg, que coneix el seu camp, que té menys qualitat tècnica que els vilanovins i que venia d’una trajectòria a la lliga si més no, estranya. Havia, fins al d’ahir, perdut els tres primers partits, guanyats els quatre següents i perdut els tres darrers, l’únic equip alhora del grup que no havia empatat cap encontre. Un equip també amb jugadors dels més joves del grup. I la veritat és que als primers quinze minuts, el Vilanova va donar la sensació amb el seu joc habitual que guanyaria i a més amb una certa facilitat.

L’equip garrafenc era el conjunt sòlid que juga des de darrera, que toca, que no rifa pilotes, que intenta triangular i cercar un davanter amb el qual acabar la jugada. És a dir, que porta al darrer extrem la més pura essència del futbol de qualitat.

Però tot va estar un miratge. El Vilanova es va anar desfent minut a minut com un terròs de sucre i sense desaparèixer del partit en cap moment (tret dels deu primers minuts de la segona part), es va veure ben aviat que no havia fet una bona lectura del partit ni tampoc tenia els homes més adients sobre el terreny de joc. El Vilanova d'aquest empat, va rendir per sota del que podia i devia, i les errades tant tècniques com tàctiques com a la banqueta, van ser les responsables de vorejar ahir justament la segona derrota on mai s’havia de produir.

Però tot va poder canviar certament al minut 9, quan Codina amb un xut llunyà sense cap perill li va relliscar entre les mans al porter, va marxar cap endarrere al no ser blocat, i tot i que la sensació és que la pilota va entrar dins la porteria local, cap dels ahir presentes, àrbitre auxiliar inclòs i mal col·locat a la jugada, ho pot assegurar. Hagués canviat totalment el partit de ben segur, però no es va produir.

Però com dic ahir, el Vilanova no va saber llegir a quin tipus de partit feia front. El Júnior és un equip limitat, força limitat, però que coneix bé el camp i sap al que pot i ha de jugar i al que no. I el Vilanova no se’n va adonar. Els d’Agust Isabel van perdre gairebé en tot moment la batalla del mig del camp front un rival inferior però amb més múscul, més rocós i on l’entrada de Pinilla que no es va produir en tot el partit era més que necessària. El Júnior amb força i capacitat legal destructiva i apoderament de les pilotes dividides, curtcircuitava les connexions d’un Vilanova sense capacitat de mossegar i mancat de tota profunditat, i on en el d’ahir es van perdre tan innecessàriament pilotes gairebé com a tota la resta de partits que portem jugats. Sort que ahir jugàvem contra aquest rival. Amb un de més nivell ho hauríem passat molt malament. La defensa estava insegura en tasques defensives davant la pressió molt avançada i sorprenent del rival que alhora no deixava espais. Marcel desconegut en tasques defensives no podia amb el seu rival, i les seves incursions atacants a la primera part eren nul·les, i malgrat que en aquesta primera el Júnior no va inquietar excessivament, va tenir en bona estona el control del partit, i on Arnalot sort d’això, el millor al matx, va fer el millor partit d'ençà que vesteix la samarreta vilanovina.

El Vilanova perdia la batalla del mig del camp, tocava excessivament quan no es pot tocar i li va faltar clarividència per llegir el partit, mentre el rival agafava posicions crescut per la inoperància d'un rival superior però que no ho demostrava. Valldosera a la primera part quasi inèdit, Martí Ferret que és més un passador que ve des de darrere i juga millor per l’interior, no podia igualar ni tècnica ni tàcticament les prestacions d’un Victor Delgado suplent i que en els tres darrers partits havia estat molt fi. Martí en camp petit baixa el rendiment però no és a ell imputable el partit de l’equip, perquè com dic no es va saber interpretar gairebé en cap moment a que i com s’havia de jugar ahir començant per la banqueta.

Acabava la primera part on el gran benefici vilanoví era començar de nou un partit a zero a la segona part, conscients tots de què la primera havia estat un desgavell tàctic però que estàvem ben vius i que si reflexionàvem guanyaríem segur aquest partit.

Però res més lluny. El Vilanova sortia endormiscat a la segona part, o en quatre minuts el 47 i el 51, primer per un penal tan clar com innecessari d'Arnalot i segon en una jugada de poca reacció de la defensa, el Júnior es posava amb dols gols per endavant, el Vilanova contra les cordes i amb un risc considerable d'encaixar un tercer.

És llavors quan la rauxa vilanovina es va començar a imposar com si haguessin pres els espinacs de Popeye, i amb una marxa més i tirant de capacitat, la que tenen habitualment, el Vilanova li feia un gir total al mitjó, i era ja llavors el Júnior que se les veia i desitjava per treure aigua d’un vaixell que començava a enfonsar.

Al minut 66, Delgado entrava al camp i l’equip era encara molt més ofensiu i perillós. Latre al 60 amb un gran gol i Valldosera caçant una pilota dins l'àrea marca de la casa, posaven la igualada al marcador.

El Vilanova havia fet en vuit minuts el que els santcugatencs havien trigat quatre. Estàvem en un partit diametralment diferent, per fregar-se els ulls. Al m. 74 un altra vegada un gran Arnalot en una contra va salvar un gol cantat. Valldosera en ple domini ja vilanoví al minut 83 en una gran passada en profunditat no podia superar en un 1 contra 1 al porter local, era la possible victòria, i quan ja l'empat semblava definitiu, una errada inusual de Lebrero en no rebutjar una pilota en carrera en la qual tenia avantatge, va propiciar una vaselina d’un davanter local, que Arnalot miraculosament va treure amb una mà, quan la derrota era un fet.

Partit de sensacions agredolces, on es va poder perdre, guanyar, després tornar a perdre, i on penso en definitiva vam perdre dos punts, perquè van sobrar passades, i va faltar molt més cap.

EL MILLOR. El resultat, si ens fixem en la darrera intervenció miraculosa d'Arnalot. El gran partit ahir d'Arnalot que continua en un gran moment. L'esperit de reacció d’un equip gairebé mort, i que va poder guanyar fins i tot. La progressió dia a dia de Latre, en gran moment. Ivan Sugranyes cada dia més consolidat i projecte de grandíssim jugador. Una setmana més líders. L'arribada de Vall, que permet situacions posicionals diferents entre el mateix Vall, Codina i Moha. Un partit ahir amb moltes reflexions per no repetir greus errades de tot tipus i on Agust Isabel no ha d'estirar les orelles a ningú però si ha de fer reflexionar en petit comitè.

EL PITJOR. No guanyar un partit que era molt assequible. La mala lectura des de la banqueta que es va fer. La pèrdua de la batalla ahir al mig camp que s’havia que superar amb un pèl menys de tècnica i més múscul i on Pinilla podia ser determinant. Jugar amb excessius tocs de pilota en llocs inapropiats fet que es va repetint en partits. El fluix partit defensiu de Marcel. Perdre pilotes i patir imprecisions on no es pot fer. Fer una mala lectura de les situacions combinatives al mig del camp, on el contrari sempre jugava amb avantatge numèrica per les errònies cobertures que es feien. Deixar a la banqueta d'inici a Delgado per un jugador de característiques molt diferents i menys ofensives com es Martí. L'entestament de jugar pilotes per fora en extrem, quan el joc era molt més per fer-ho amb pilotes interiors cercant Valldosera. La manca de passades entre línies i en profunditat on fer mal Valldosera (en una d’elles va arribar l´1 contra 1). La mancança de la necessària profunditat. No cal tocar i tocar moltes vegades si la pilota no arriba a dalt perquè l’acabes sempre perdent en zones perilloses. L’absència ahir de Ximenes i dels seus 20 minuts elèctrics. Els canvis en un equip que sembla es prioritza més en cada partit quan s’han de fer que no pas fer-los quan les necessitats de l’equip ho demanen, ahir el primer canvi arriba al m. 66, quan el Vilanova feia ja 15 minuts que perdia i l’equip no funcionava i possiblement Pinilla pel que ja he dit havia d’entrar a la mateixa primera part. La manca d’avançament de Marcel en atac que ahir es va notar molt. Ahir més que faltar actitud va existir com jo ja ho advertia un excés i perill de confiar-se. Pel fet de ser primers i ser el Vilanova, no guanyàrem partits i potser ahir no va quedar prou clar i Agust ho ha de recalcar.

Fitxa tècnica

CF VILANOVA: Arnalot, Rubèn, Lebrero, Ivan, Marcel, Vall, Codina, Moha, Ferret, Latre i Valldosera.

Substitucions. M. 66 Delgado pel Latre. M. 75 Iker per Moha, M. 77, Barragan per Ferret. M. 85 Cols per Cuadra.

Targes grogues pel Vilanova. Lebrero i Pinilla (que estava a la banqueta).

Puntuacions: Arnalot 5. Ivan 4. Latre 3. Valldosera 2. Delgado1.

Estadístiques.

Primera Part. Júnior. Faltes, 8. Ocasions de gol, 2. Fores de Joc, 1. Corners, 1. Vilanova. Faltes, 4. Fores de Joc, 2, Corners 1.

Segona Part. Júnior. Faltes, 7. Ocasions de gol, 6. (2 gols). Fores de Joc, 2. Corners, 0. Vilanova. Faltes, 6. Ocasions de gol 4 (2 gols). Fores de Joc, 2. Corners, 3.

Àrbitre; Sr. Santiago Molina (BCN) 7/10

100 persones. 13 graus de temperatura amb molta sensació de fred per la humitat.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No