Valldosera marca com Messi i el Vilanova escombra

FA Espluguenc 0 – CF Vilanova 4

Resta una jornada menys, el Begues diu ja adéu a les seves aspiracions a promoció, i Rubí i Sant Quirze malauradament derrotant al Suburense (futur Sitges) guanyen i si més no, impedeixen encara al Vilanova distanciar-se definitivament.

Veníem de Setmana Santa, d’una aturada d’aquelles que mai m’agraden, que no ens senten massa bé, i existia certa mirada de reüll al que podria passar. Camp gran, malgrat que en mal estat, i ben aviat hem sabut qui seria guanyador del partit d’avui. Un sol equip al camp, el CF Vilanova.

El Vilanova no ha deixat cap marge a la sorpresa i malgrat que en el partit d’avui no han jugat homes importants, cap d’ells s’han trobat a faltar perquè els que han jugat sense exclusió, han estat d’allò més bé. Al minut 9, una aproximació perillosa de Latre ja acabava en un rebuig a corner del porter local. El Vilanova gràcies a la clarividència de Pujol començava a fer passades entre línies, cercava els espais, i els locals ja reculaven atemorits davant de l’allau que se’ls venia amunt. Pujol interpreta com ningú les passades entre línies, a l’espai.

Al m. 13 en una jugada molt ben trenada pel mateix Pujol de nou, ha acabat servida perfectament a Latre que ha superat amb saviesa i claredat al porter local. Era el 0-1, un resultat que malgrat ser inicial i curt encara, deixava molt tocat a l’equip local, perquè veia que el líder no era un eufemisme, un emmirallament, sinó un bloc que la tocava, que coordinava, que dominava, que profunditzava i que tenia una qualitat tècnica molt superior a la dels avui amfitrions. Ja no era moment de pensar qui guanyaria aquest partit, per què el Vilanova passava ja el rodet, i en aquesta exhibició de joc, al m. 29, Valldosera ha marcat un dels gols de l’any al futbol, si més no català, i que no ho hauria millorat Messi ni Ronaldo. Una errada just al mig del camp en el tall del central de l’espluguenc Lanceta, ha possibilitat un control i carrera diabòlica de Valldosera cap a la porteria que ha resistit empentes, cops i agafades, s’ha plantat a l’àrea i ha afusellat al porter local en un gol de deliri, propi del futbol de pagament. Per fregar-se els ulls i treure quatre mocadors, un en cada mà, i un en cada cama i moure’ls al mateix instant. Difícil però segur que possible en postura acrobàtica.

Malgrat aquest cop de puny immens sobre la taula del Vilanova, que ja havia sentenciat el matx, hem assistit a cinc minuts, els millors del partit de l’equip local amb Jiménez al comandament, un extrem ràpid i hàbil de qualitat, on al m. 36, David Gómez que avui tornava al titular ha salvat una pilota que entrava a la porteria, amb Arnalot que havia sortit a tapar porteria, batut.

Han estat cinc minuts difícils, els únics on hi ha hagut un relatiu patiment per evitar que els locals entressin de nou en el partit amb un gol. Arribàvem a la mitja part. El Vilanova de tres n’havia materialitzat dues, però ha fet una gran primera part, solvent, de qualitat i deixen ben clar que no volia sorpreses i que passava per Esplugues el futur campió del grup 3 de Segona Catalana.

A la segona part tampoc sortosament avui i hi ha hagut desconnexió, i sí endollament, i un rendiment igual al de la primera part amb un Vilanova a lo campió on ha controlat en tot moment el partit. Al m. 49 cop de cap de Pujol que sortia molt a prop de la porteria local, al m. 50 davant la sortida d’un porter local que havia sortit a caçar mosques, Valldosera s’ha quedat amb la pilota als peus sol com un mussol davant la porteria i sols l’ha hagut de tocar lleugerament per situar el tercer en el marcador. El partit feia estona, molta, que ja estava liquidat. Al 73, Lebrero treia una pilota sota pals que entrava. El Vilanova no regalava ni això, i malgrat que als m. 76 i 86 els locals han tingut un parell d’aproximacions perilloses, alguna de les quals hagués pogut pujar al marcador, a l’equip espluguenc li ha mancat gol i sense gol, no sumes. Miràvem ja el rellotge feia estona, perquè malgrat que el Vilanova oferia espectacle i s’agradava, el partit havia esdevingut un entrenament, resolt feia molt temps i on tot semblava limitar-se a un matx entre els alumnes que intentaven aprendre dels mestres, com si fos una classe magistral. L’Espluguenc però mai ha llençat el partit, ni ha abaixat els braços, ha exhibit una proposta de futbol atractiu, de saber a què es vol jugar, amb estil i patronatge, però amb la pólvora mullada com el dia, fet al qual hi ha contribuït molt la bona actitud també defensiva del Vilanova, que no ha fet un partit perfecte, però si un molt bon partit.

Codina i Morillas que havien sortit al camp feia una estona, han pogut incrementar el marcador, amb xuts on ho tenien tot a favor però cap d’ells ha pujat al marcador, el que sí ha fet un gran xut de Martí Ferret que també havia entrat feia uns instant després d’una gran passada i control quan restaven dos minuts pel final. Era la cirereta a un gran partit.

Tres punts més al sac, una jornada més, i un gran partit i un gran resultat per continuar amb el compte enrere.

EL MILLOR: Un gran partit de tot l’equip sense excepcions. Tres punts, més amb porteria a zero, una jornada menys al calendari amb diferències mantingudes amb els rivals. El retorn amb ganes i encert de Codina i Morillas que han ratllat a un bon nivell sortit des de la banqueta quan no travessaven darrerament un moment dolç. El retorn de David Gómez, un jugador que qualsevol entrenador voldria tenir al seu equip, sens dubte el millor fitxatge de la temporada un cop ja iniciada. El golàs de Valldosera, un dels gols dels anys al futbol català. Latre de nou, un jugador que sempre he dit mereix més minuts i que garanteix gols. El gran partit també de Sugranyes, un Ivan que dia a dia es consolida encara en etapa juvenil. Arnalot, avui quasi inèdit. Aleix Vall avui de pivot, sempre amb més rendiment que com central. El fet de no trobar a faltar, ni Delgado, ni Marcel, ni Moha ni Codina, ni Morillas cap dels quals no ha jugat o no ha estat titular. Els seus companys han jugat a gran nivell.

EL PITJOR: Quasi res. Potser únicament certes dificultats per aturar a la primera part en banda dreta, a l’extrem espluguenc Jiménez, un molt bon jugador que se n'ha anat amb relativa facilitat en algunes jugades dels jugadors vilanovins que han sortit a taponar el seu recorregut.

Alineacions CF Vilanova: Arnalot, Iloie, (m.63, Codina) Sugranyes, Lebrero, Gómez, Vall, Pinilla, (m.74 Barragan) Pujol, (m.74, Moha), Pascua, (m.63, M. Ferret) Latre, Valldosera (m.63 Morillas).

Targetes al CF Vilanova: Iloie

Valoració CF Vilanova: Valldosera 5, Sugranyes 4, Latre 3, Pujol 2, Gómez 1.

Àrbitre: Sr. Álvaro Tallón (Vallès Occidental) 7/10.

Estadistiques: Espluguenc. Faltes 15. Corners 2. Ocasions de gol 4 (0 gols). Fores de Joc 0.

CF Vilanova: Faltes 13, Corners 2, Ocasions de gol 7 (4 gols). Fores de Joc 4.

150 espectadors. Temps variable 14 graus. Al m. 27 ha començat a ploure però curiosament al 29 després del golàs de Valldosera ha cessat la pluja i ha sortit el sol. Terreny de joc en mal estat però practicable en una bona instal·lació amb una coberta a la tribuna molt ben construïda i que aquesta sí que evita que quan plogui els espectadors es mullin.