Empat a Rubí

El CF Vilanova, campió de lliga i de nou a Primera Catalana

L'empat del Rubí aquest matí ha proclamat el club vilanoví matemàticament com a campió de lliga i el CF Vilanova retorna un any més tard de nou a primera

El CF Vilanova, campió de lliga i de nou a Primera Catalana. @Jan_0019

El CF Vilanova, campió de lliga i de nou a Primera Catalana. @Jan_0019

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El CF Vilanova es va presentar ahir a El Prat amb la clara intenció de deixar ja resolt el campionat. I ho va fer amb un equip diríem més titular del que set dies abans havia perdut la primera ocasió de proclamar-se campió de lliga davant el Sant Quirze. El Vilanova era conscient que el partit no seria fàcil perquè malgrat ser el rival molt inferior, està immers en la lluita per evitar el descens, i això el feia més competitiu i complicat. I això es va confirmar. Al m. 3 en la primera rematada dels locals, la pilota anava al travesser i sortia fora per sobre de la porteria. Era el primer avís d´un equip que deixava clara la seva intenció de vendre la pell molt cara.

El Vilanova però lluny d´arronsar-se començava a iniciar jugades al primer toc amb un joc combinatiu perfecte que desarborava totalment a un equip local que sols podia corre darrere de la pilota. Però en aquests minuts el Vilanova no va poder momentàniament materialitzar cap ocasió de gol, i per tant l´equip local, continuava en vida dins del partit. El Vilanova no va saber prolongar aquests minuts combinatius al primer toc on l´equip local estava totalment a la deriva.

Al m. 15, Arnalot molt desencertat fa set dies i ahir un dels herois del partit, treia una mà prodigiosa en un xut ras a la seva dreta en una jugada en què prèviament Ivan havia patit un falta no assenyalada per un col·legiat que ahir que va demostrar amb escreix que no està capacitat per arbitrar a aquesta categoria, o que potser un àrbitre del Vallès Occidental ahir no era el més adient. En un partit d´anades i tornades força trencat, al m. 19 un gran xut de Delgado també era rebutjat per porter local quan el gol era quasi un fet. Al m. 20 una mà dins l'àrea de l´equip local no va ser xiulada pel col·legiat. Crec que aquí va encertar. El Vilanova malgrat no definir pressionava cada vegada amb més intensitat. A la jugada següent al m. 21. Valldossera dins l´àrea va fer una excel·lent tisora però el seu xut fluig i centrat no va ser excessivament perillós pel porter local.

Arribava el m. 29, i ara sí , el Vilanova es posava per davant i començava el somni de sentenciar la lliga pels vilanovins. En una contra, Valldosera aprofitava una errada en el rebuig d´un defensor local, li queia la pilota als peus quan no l´esperava i se la trobava just al moment d´iniciar una carrera d´uns vint metres i davant la sortida del porter i per la seva esquerra li creuava la pilota de manera imparable. Era el 0-1. El títol a tocar.

Era el just premi a un equip que ho intentava i a un altre que no li perdia la cara al partit, jugava al límit del reglament, a vegades fins i tot travessant-lo però que era molt conscient que sols un partit dur i trabat igualava les forces, perquè en un pols de joc futbolístic pur, tenia clarament el partit perdut.

D´aquí fins al final de la primera part el matx va continuar amb els mateixos paràmetres. Un equip que intentava resoldre el partit i la lliga, però amb poca arribada, i un altre, que també havia tingut un parell d´ocasions per marcar i que no defallia. Ens esperava una segona part molt dura i complicada. Era previsible i així va ser. El Vilanova era superior, el Delta Prat intimidava, estava també intens, estava dins el partit, itots érem conscients de què el Vilanova en aquest camp i circumstàncies difícilment guanyaria amb un sol gol.

S´iniciava la segona meitat, i el Vilanova que havia jugat una primera part acceptable però sense tancar el partit, primer error, cometia el segon, pensar en el resultat de manera precautòria, és a dir, començar amb el pas dels minuts i davant la poca arribada i oportunitats de gol,a calcular en defensar el resultat.

Al m. 47 el Prat Delta tenia un altra oportunitat per empatar que sortosament no arribava.L´equip fel Baix Llobregat a caixa o faixa ja havia posat la cinquena, també és cert que més amb el cor que amb el camp, però originava un cert neguit. La seva escomesa era creixent ajudat per un col·legiat que permetia el joc dur, era molt desconeixedor del reglament o si més no amb una molt mala interpretació dels " criteris Lahoz" no assenyala gairebé res. Això sí davant la seva ineptitud i com malauradament fan aquest tipus d´àrbitres es defensava ensenyant targetes a tort i a dret a la mínima protesta.

Al m. 59, Arnalot evitava de nou l´empat amb una gran aturada mà dreta abaix, rassejada, quan la pilota entrava a la porteria després d´un gran xut. El Vilanova ja amb la iniciativa perduda i amb poc control de partit, es limitava a jugar a la contra intentant resoldre el partit. Havia entrat al camp ja al m. 65 David Gómez que va fer un molt bon partit, i totes les iniciatives de contraatac pràcticament naixien dels seus peus. Al m. 79 Martí Ferret que també havia sortit de minuts abans, conjuntament amb Delgado al costat i amb tot favorable van patir una errada de coordinació en el moment del xut definitiu i tot acabava en res. Al m.83 en un altra ocasió claríssima del Prat Delta, la pilota no entrava miraculosament amb una gran rematada que sortia a la dreta d´un Arnalot batut per la proximitat del xut. Al m. 86 una cavalcada gegantesca de David Gómez el portava a la frontal de l'àrea rival però el seu xut sortia per sobre del travesser.

Finalitzava  el partit i entràvem en 5 minuts d´afeixit amb els locals absolutament des de feia alguns minuts jugant a un atac i gol al camp del Vilanova. Un corner a la dreta d´Arnalot i amb una pilota força passada va ser impactada pel cap d´un jugador local en una rematada gens fàcil, i malgrat la gran estirada d´Arnalot, la pilota l´acabava superant pràcticament al travesser i era el definitiu empat davant la decepció i desolació de jugadors i aficionats vilanovins. El Vilanova havia jugat de nou amb foc, i de nou s´havia cremat. El futbol havia estat però just en aquesta ocasió. Un Vilanova inferior al que havíem vist set dies abans malgrat que en un tipus de partit molt diferent al d´ahir, no podia superar a un equip molt inferior però que havia jugat amb més convenciment i que havia merescut aquest empat. Possiblement fins i tot de durar deu minuts més aquest partit, el Vilanova que estava ja contra les cordes, hauria perdut també aquest punt. Per tant i malgrat tot, el punt no és sols just, sinó bo.

EL MILLOR: EL TITOL DE CAMPIONS DE LLIGA. El Vilanova de la primera part, que malgrat  no fer un gran partit va sortir amb clara vocació de guanyar-lo i sentenciar la lliga. El gol de Valldosera de nou, un gol d´oportunisme, de lluitar la pilota i de no donar-ne cap per perduda. La recuperació d´Arnalot que va fer un gran partit.Els minuts sempre de qualitat de David Gómez, que es va convertir en el mal de cap dels locals a la segona part. El bon partit també d´Ivan Sugranyes. Un punt més que apropa al Vilanova al títol de Lliga .El fet que el partit no es prolongués més perquè el Vilanova ja no estava per massa festes davant d´un rival que va creure molt més en el partit fonamentalment a la segona part.

EL PITJOR: La mala lectura de partit de la segona part del Vilanova, molt més preocupat de defensar el resultat que de sentenciar la lliga. Els errors en els canvis que no sols no van propiciar sentenciar el partit sinó que van facilitar el joc d´atac rival amb un Vilanova reculat en tasques defensives molts minuts ja abans de la finalització del partit.En especial la substitució de Valldosera que era objecte d´una vigilància especial per dos defensors i a vegades tres, i que en la seva sortida del camp, va facilitar molt més la incorporació de jugadors locals en atac.En definitiva, un desgavell de canvis i posicions que van acabar sinó de trencar si de facilitar el joc local. L´empat en el temps afegit que acredita que de nou va mancar concentració i que al Vilanova li va faltar veterania en aquests darrers minuts per trabar el partit i evitar la reacció local.

ALINEACIÓ CF VILANOVA: Arnalot, Iloie, Ivan, Aleix, Marcel  m.65 Pinilla) Codina (m.65 Moha) Pujol, Pascua (m.77 Lebrero) Barragan (m.65 Gómez) Valldosera (m.72 M. Ferret) Delgado.

VALORACIÓ CF VILANOVA: Gómez 5, Arnalot 4, Valldosera 3, Marcel 2, Ivan1.

ÀRBITRE: Daniel Ligero (Vallés Occidental  3/10 .

TARGETES GROGUES CF VILANOVA. Valldosera, Iloie, Codina, Pujol, Lebrero.

18 graus de temperatura. 250 espectadors. Gespa artificial molt castigada. Dels m. 61 a 69 va ploure. Entrada lliure al camp (sense entrades ni rifes).

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!



SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local