Futbol

Gerard Boira: 'En el futur no descarto compartir alguna banqueta amb el Santi Triguero'

El ribetà Gerard Boira ha fet pública aquesta setmana la seva retirada definitiva del futbol en actiu amb 40 anys i després d'una dilatada i exitosa carrera a clubs com el Vilanova, el Gavà o el Vilafranca

Gerard Boira. Eix

Gerard Boira. Eix

Boira deixa el futbol en un gran moment de forma i sent un referent al Vilafranca, però el migcampista considera que ha arribat el moment de posar el punt i final

Deixes el futbol en un moment dolç i amb un gran estat de forma. Què t´ha fet decidir a donar el pas?

Ja ho tenia en ment des de fa temps i crec que és el que he de fer. Estic content de poder deixar la competició havent rendit a molt bon nivell en els últims anys, però ara entro en una nova etapa en la que em vull centrar en la família, en la feina i en practicar altres esports que sempre m'han agradat però als que mai he pogut dedicar-hi temps.

Si el Vilafranca hagués competit a la Segona RFEF hauries continuat un any més?

Segurament sí. Jugar en aquesta categoria hauria suposat un plus de motivació que, possiblement, m'hauria fet decantar per seguir un any més. No vull desmerèixer gens la Tercera Divisió que és la categoria que m'ha donat tot el que tinc, però la motivació de la Segona RFEF hauria estat diferent.

És obligat preguntar-te pel futur. Et desvincules completament del futbol?

A curt termini sí. Han estat molts anys competint a un nivell de molta exigència i, com et deia abans, ara és el moment de dedicar-me a altres coses. De totes maneres, el futbol el porto a dins i, més endavant, hi tornaré d'una o altra manera.

Et veus compartint alguna banqueta com a tècnic amb un altre mite del futbol comarcal i català com el vilanoví Santi Triguero?

No ho descarto pas. No hi hauria res millor ni res més motivador que treballar plegats el Santi i jo en algun equip. A la del Vilanova ja seria el màxim. Som amics i hem compartit mil experiències en els camps de futbol i fer-ho en alguna banqueta seria un episodi més de la nostra relació. El futur ho dirà

Ets un dels últims representants d'una generació molt exitosa de futbolistes en la que hi trobem noms com el del mateix Santi Triguero, Joan Castillo i tants d'altres. Com ho portes això?

És cert que potser tanco una generació de noms destacats del futbol de Tercera Divisió, però darrera meu en venen d'altres de molt bon nivell que també formen la seva pròpia generació. Estic satisfet de tot el que he donat en els molts anys de futbol que he acumulat i també del fet de formar grup amb noms com els que has esmentat.

Quins records t'han marcat més en la teva trajectòria?

Després de tantes temporades els records són molts. Els play-off d'ascens amb el Vilanova o el Vilafranca o les victòries destacades, però hi ha un moment molt especial per a mi que és el que m'ha marcat. En concret, va ser en el play-off d'ascens a Segona B amb el Vilafranca davant l'Atlético Malagueño. En el partit de tornada a Málaga no vaig poder jugar perquè just el dia abans s'havia mort el meu pare. Ell sempre m`havia seguit a tot arreu on podia i aquella situació em va marcar, no pas en un sentit negatiu, però si de forma molt intensa.

Què t'emportes del món del futbol?

Una llista molt llarga de coses bones. Amics, emocions, moments de tota mena i una manera d'entendre la vida. Marxo satisfet amb el que he fet.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!