Curiosament, però, quan és l’hora d’aconsellar les condicions de conservació, només el vi sembla merèixer uns consells per conservar les ampolles, per encetar o encetades. Oblidant que l’oli és també un producte natural que pot resultar afectat per algunes condicions ambientals. Bàsicament per la llum i pel fred que l’alteren, sigui fent-li perdre aromes o provocant-li el rànciament que n’altera el sabor fins a arribar a fer-lo desagradable.

D’aquí que els experts aconsellin mantenir-lo -sempre ben tapat- en un lloc no massa fred com ara l’interior d’un armari de la nostra cuina (mai, per tant, a la nevera o en un prestatge obert).

Hi ha, però, una estratègia que pot ajudar en tot plegat. Canviar l’oli de recipient, passant-lo de l’ampolla en què el comprem, a una ampolla de tanca segura i vidre gruixut i, sobretot, fosc. Com les cilíndriques en què s’envasen els grans olis de qualitat. Envasos que fins i tot ens poden permetre tenir-los fora de l’armari, sense por a l’acció de la llum.

I, posats a fer, potser convindria diferenciar l’oli d’amanir (directament sortit de la premsa i amb frases a l’etiqueta com ara “de primera premsada”) de l’oli de coure, no de menys qualitat, però sí de consum més ràpid i envàs de més quantitat, generalment cinc litres. Una diferenciació que potser ens alliberaria de la por de gastar massa oli que ens envaeix quan fregim alguna cosa i, amb l’excusa de la dietètica, acabem imitant l'air-fryer, escatimant l’oli, però continuant dient que fregim.

Queda el tema més habitual i complicat. Si fem cas dels experts que recomanen fregir en oli abundant, com el conservem per una segona o posterior fregida? El tema no està massa resolt. Els filtres per netejar-lo i els atuells per guardar-lo no son cap model de perfecció. I a més, tendim a abusar d’ell tot allargant-lo amb oli nou. NOOO!! Barrejar suma defectes.