Verema

La verema i aquella pàtria

Sixte Moral Vilanova i la Geltrú 19-08-2019 11:03

Verema al Penedès. Eix

PUBLICITAT

Ha començat la verema.

Vèiem els imatges de la primera collita que es va fer a les terres de Lleida  concretament a les finques que el grup Condormiu Raventós té a la zona de Raimat. Manté el rècord de ser la primera que comença a Europa a tallar el raïm.

També al Penedès ha començat en algun sector la collita de la varietat  Chardonnay que és la primera varietat que es cull.

I això a principis d’agost.

Recordo la infància i l‘adolescència que a parer de Vázquez Montalban és “La patria de cada uno es la infancia, en el sentido moral y cultural; en el sentido físico, las cuatro esquinas en las que se ha meado” o d’altres poetes han incidit  en que la infància és la pàtria com Rilke o Margarit... doncs d’aquesta infància i adolescència recordo la verema com el senyal inequívoc que havíem de tornar a l’escola, a mitjans de setembre.

I encara una altra imatge de la meva “pàtria” és la de veure’m trepitjant raïm agafat a una corda i caminant entre aquella massa i xafant el raïm que s‘anava desfent i et deixava les cames ben empastifades de suc i pells del fruit. No ho recordo com una activitat massa divertida, es tractava de correspondre al convit d’amics d’infància que tenien vinyes i quan collien i trepitjaven feien “festa”, en fi les cames llefiscoses, plenes de pellofes, i sobretot, sobretot agafats a una corda per no relliscar i caure –recomanació permanent del grans que ens vigilaven i ens advertien que no podien caure al cup, era molt perillós- i apa anar fent...

Això de trepitjar ara es torna a fer en algunes de les masies que volen fer vi de qualitat i retornar a les formes clàssiques de fer el vi.....

La verema ens porta doncs records, però també porta una certa reflexió sobre el moment.

La verema s’ha avançat, ja fa alguns anys que la recollida del raïm s’ha avançat, fa un parell d’anys el llavors director de Consell Regulador afirmava que si es compara amb fa vint anys, la verema s'ha avançat gairebé tres setmanes. Per tant ara aquell record del començament de la verema associada al començament del curs es trenca.

L’avanç en la collita es deu fonamentalment, segons els experts, a les diverses calorades que es produeixen i aquestes sens dubte tenen a veure amb perceptibles canvis que s’estan produint en el clima, malgrat aquell famós cosí de Rajoy o el profeta Trump diguin que tot això del canvi que s’està produint no té res a veure amb la realitat. Els més previsors ja pensen en les vinyes a més alçada per evitar la calor i altres també estudien sistemes moderns per poder seguir treballant en les terres actuals. La tècnica una vegada més intentant pal·liar els efectes del mal que tots plegats hem fet a la natura. Imagineu-vos si els diners que tots aquest estudis costen els poguessin invertir en millorar els sistemes de conreus...

Però la realitat és tossuda i que cada cop les acalorades són més intenses en temperatures i més extenses en el dies de durada. Ho hem vist aquets any i a més ha tingut efectes nocius en algunes vinyes del Priorat on els gotims han quedat pràcticament rostits degut a la forta calor i tenim encara els estralls de la tempesta extraordinària que vam patir fa alguns dies ha arrasat alguna de les vinyes garrafenques. En fi, encara no en una hora tot un any de feina a fer punyetes amb les consegüents pèrdues econòmiques però també la sensació d’impotència i desempara.

Però això ja se sap la natura malgrat els avenços tecnològics i logístics es encara avui impredictible i ja se sabem que bona part dels treballadors del camp estan masses vegades sotmesos als seus capricis per dir-ho d’alguna manera.

Però el factor clima és important: avançament de les collites, sequera més continuada, calorades imprevistes i tempestes que són de pedra ja hem begut oli, també son importants altres factors que són notícia aquest dies respecte a la verema d’enguany i que no són precisament bones notícies pel que fa a la feina del pagesos. Es parla d’una bona anyada amb potser una mica menys de raïm però un cop més el preu ha esdevingut un camp de batalla del sector. S’anuncien preus a la baixa respecte a l’any passat. Les grans empreses del sector del cava anuncien que pagaran entre els 30 in 35 cèntims i una mica més pels collits a mà i encara una miqueta més al raïm amb l’etiqueta d’ecològic. Evidentment aquest preus han aixecat les crítiques dels productors que consideren que aquest preus estan per sota del mateix cost de la producció. Així rebotats amb tota la raó van convocar una concentració de més de tres-centes persones de les organitzacions Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l'Associació de Viticultors del Penedès, el sector va protestar contra la pretensió del que volen pagar pel raïm els cellers més grans que són els de referència a l’hora de fer els contractes. La concentració pretén posar de manifest el descontent i també van donar a  conèixer manifest conjunt de les tres entitats, en el qual s’exposarà la problemàtica i les demandes dels representants dels viticultors.

Les organitzacions dels pagesos són molt crítiques amb l’actitud de les grans empreses perquè la realitat és que el preu del vi o del cava no baixarà, segur i segurament doncs els marges de benefici s’eixamplaran per més que els empresaris al·leguin motius de competència. I a més també s’ha anunciat –així ho expliquen alguns pagesos que venien el seu raïm a les grans caves- que han rebut ja l’avís de que la demanda també es veurà retallada i alguns fins i tot diuen que es comprarà entre el 40 i el 50  menys respecte a altres campanyes amb al consegüent pèrdua dels productors que s’hauran de menjar part de la producció. Ja es veu, plou sobre mullat. Plou sobre mullat en un sector que ja pateix prou per elements aliens a la seva feina i encara hi afegim complicacions en aspectes en que sí hi ha la intervenció directa dels humans i influeix i molt.

El panorama no és doncs massa afalagador i quan anem pel país, aquest Penedès, ens lamentem cada cop que veiem que s’aixequen parets i bigues i sostres en llocs on no fa gaire hi havia vinyes, en aquest difuminat final dels nostres pobles és va eixamplant a costa de la pèrdua del terreny agrícola la majoria dels casos vinyes, però. Moltes de les vegades ho lamentem però vistes les condicions en que han de treballar els productors del raïm no ens  hauria d’estranyar i veure com es poden articular les condicions que permeti fer compatible treballar la vinya i viure mínimament bé com qualsevol altre treballador de sectors diferents.

Fem tesis i discursos de la necessitat de salvaguardar el paisatge, “no als polígons sí a les vinyes” però quan arriba el moment de la veritat es paga el raïm a preu de saldo, com si les rebaixes d’estiu arribessin fins el sector vitivinícola. En fi pretendre que hi hagi jardiners al territori sense pagar-los justament, sense que es puguin guanyar dignament la seva vida amb la seva feina, que és per ells indubtablement, però també ho és per mantenir el territori i el país un sistema territorial sostenible i amb qualitat ambiental i paisatgística .

No farem una crida a consumir més vi perquè deu estar prohibit però si a millorar les condicions d’aquells que treballen el sector i que cada matí han de mirar el cel -no per pregar. Bé si algú ho vol fer endavant- sinó per temor a que una altre tempesta enviï a fer punyetes al feina de tot un any.

I tornem al principi

Diu el poeta Joan Margarit: "La pàtria és la infància. I quan surts de la infància en el fons perds la pàtria". Hem sortit de la infància, de la pàtria i d’aquelles veremes que eren durant la infància un referent temporal del final de vacances també han desaparegut...

Osti noi! Quina pàtria ens ha quedat!

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon