Robatoris

Sort que no era el “santcristo” gros

Sixte Moral Vilanova i la Geltrú 26-08-2019 05:37

PUBLICITAT

El tràfic d’obres d’art constitueix una de les activitats il·legals, junt amb el tràfic de drogues i el d’armes, que sembla genera més ingressos als seus actors. Escoltava a la ràdio una conversa amb un expert sobre el tema i comentava que a més dels grans robatoris a museus una de les activitats més importants són els espolis petits però continuats que tenen molts jaciments arqueològics que a base de treure’n petites peces i col·leccions genera un comerç prou gran i lucratiu. Els grans robatoris acostumen a ser obra d’experts i/o de bandes més menys organitzades i amb capacitat logística. A la ciutat tenim un record -sortosament cada cop menys- del “robatori del segle” al Museu Balaguer perpetrat per René Alphonse van den Berghe més conegut com Erik al Belga, un lladre professional que va campar pel nostre país fent molt robatoris d’obres d’art i museus que després servien pel seu lucre personal venent-los a gent que, o bé col·lecciona i atresora obres d’art pel seu malaltís gaudi personal, o bé s’oferien a museus d‘altres latituds. El robatori va servir per una banda per  posar d’actualitat el Museu Balaguer i les seves mancances en seguretat però també com revulsiu per millorar la situació dels museus del país. Finalment el “belga” en qüestió va ser detingut a Castelldefels es van recuperar gran part de les obres del seus intensos anys de robatoris i encara va tenir la barra d’escriure un llibre amb el títol “Por amor al arte”. En fi tot és possible..

Altres exemples de robatoris destacats d’obres d’art del país van ser el retaule d’Abella de la Conca fet del que hem trobat una interessant crònica:

Però ara volem embolicar més la troca, així que retrocedim 40 anys justos, fins a la nit del 6 al 7 de juny de 1972. Tronava. Tot era a favor dels lladres, que sense testimonis incòmodes van forçar la porta lateral de l'església d'Abella de la Conca i se'n van emportar un retaule gòtic pintat el 1375 per Pere Serra. Poca broma, que feia gairebé dos per tres metres. Al poble treien foc pels queixals. Els havien pres un tros de la seua història. La rumorologia es va posar en marxa. Quina casualitat que poc després que es neguessin en rodó a portar-lo al Museu Diocesà d'Urgell fos robat misteriosament. “No ha anat gaire lluny aquest retaule”, El suposat complot no es va demostrar mai. Era l'època en què Erik el Belga voltava molt pel Pirineu i no precisament per fer turisme. Però tampoc no se'l va poder vincular mai al robatori del Pallars. (Un bisbe, un complot i un agent de l'FBI.  Diari Còmplice, Anna Sáez. Divendres, 8 de juny de 2012)

Així mateix va ser molt conegut pel valor emblemàtic, artístic i històric el robatori del “Beatus” de la Seu d’Urgell que també sortosament va ser recuperat.

Les policies de molts països tenen unitats especialitzades en els robatoris de peces d’arts, en fan un seguiment, coneixen bé el medi en que es mouen els lladres i els compradors i encara que passin anys gairebé resolen la majoria dels casos que tenen plantejats.

Tornem a l’inici. Escoltàvem a l’expert en seguretat de les obres d’art i alhora estàvem llegint (per fi podem fer dues coses a la vegada!!) la notícia que reproduïa aquest diari sobre la detenció de quatre joves a Vilafranca del Penedès pel robatori d’un Crist de fusta de la capella de la Pietat de Berga (Berguedà) el dia de Sant Joan, algunes informacions recalquen que el dia del robatori era el dia després del final de la Patum (atenuant?. Fi de festa estrafolari?). La desaparició de figures de les esglésies al llarg dels anys ha tingut també, a més del il·lícit i potser immoral enriquiment, el seu matís patriòtic com és el cas del segrest de la marededéu de Núria la nit del 8 al 9 de juliol del 1967, per part d’un grup de joves antifranquistes. El segrest de la marededéu va ser un sabotatge contra les pretensions del règim franquista, que tenia previst celebrar la coronació de la Mare de Déu al mateix santuari quatre dies després en una cerimònia que havia de presidir el ministre de Justícia, Antonio María de Oriol i Urquijo, en representació del Caudillo. S’emmarcava en la campanya Volem bisbes catalans, que exigia tres condicions: el nomenament de bisbes catalans, la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona i el retorn de l’abat Escarré.

En el moment en que s’esqueien els 50 anys del fets ara fa un parell d’anys el diari La Vanguardia explicava alguns dels secrets de l’entrellat de l’operació per evitar que la Marededéu de Nuria fos aprofitada pel franquisme, el diari explicava que: Va ser Xavier Polo, membre de l’Acadèmia de Llengua Catalana, qui va tenir la idea de segrestar la imatge de la Mare de Déu, no només per boicotejar els actes programats, sinó com a campanya de propaganda contra el règim. Prèviament havia estudiat les possibilitats de segrestar la Mare de Déu del Pilar, el Sant Calze de València, el Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i la imatge de la Mercè de Barcelona, però les va anar descartant. Finalment, i amb la col·laboració de dos activistes més, Josep Almeda i Nemesi Solà, es van decidir per Núria i van acordar una operació de la qual molt poques persones van conèixer els detalls. Nemesi Solà, forner i pastisser, antic membre de l’Escolania de Montserrat i responsable d’un agrupament escolta, de 29 anys, es va convertir en el cap de l’escamot i va reclutar cinc persones per dur a terme l’acció......

El 28 de gener del 1972 Josep Benet i la seva esposa, Florència Ventura, es van emportar la imatge en el seu Renault Dauphine i la van lliurar a can Maçana, al peu de Montserrat, a mossèn Frederic Bara, secretari del bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis. La marededéu va arribar a la Seu d’Urgell aquella mateixa nit i el bisbe va ordenar que es portés immediatament a Núria. Ho van fer dos sacerdots, Nemesi Marquès i Lluís Serdà, de manera que a prop de la una de la matinada arribaven al santuari. Pel camí es van trobar un control de la Guàrdia Civil, però els van deixar passar.

Es parla en l’article també de que la imatge de la marededéu va estar a la casa Milà de la rambla de Vilanova i la Geltrú.

De tot hi ha a la vinya del Senyor.

Home no tot s’hi val! ni tot es pot justificar com l’acció dels joves prenent la imatge del Crist de Berga per vet a saber quina acció o quina reivindicació volien palesar.

A les esglésies o ermites del país molta gent hi ha fet alguna petita entremaliadura o bretolada (no és el cas del joves), qui no encès una espelma a algun patró sense dipositar els preceptius 60, 70 o 80 cèntim d’euro? Tindrem la gràcia demandada o la protecció desitjada si ni hem pagat? Qui no ha agafat el full dominical o el Catalunya Cristiana sense posar els diner a la guardiola o a la bacina corresponent per tenir alguna cosa per llegir o saber que diu el bisbe del territori en qüestió.

Qui no ha mangat estampes amb les sants patrons i/ o de les advocacions de marededéus dels nostres santuaris més estimats i referencials?

En fi són petits furts pietosos benintencionats (com les mentides).

Però aquests  joves (vilafranquins?) que van anar a lliurar-se a la comissaria de Vilafranca va més enllà. S’han passat de frenada

I així ho deien el mateixos Mossos després de que tres del implicats es presentessin a la Comissaria de Vilafranca i: els joves han estat arrestats per furt amb agreujant de valor històric. Els agents han informat que han recuperat el Crist de fusta en bon estat. En conèixer els fets, els Mossos van compartir a les xarxes socials un vídeo gravat per una càmera de seguretat de l'interior de la capella que mostrava com quatre joves entraven a l'interior del lloc i, en menys d'un minut i a plena llum del dia, sostreien l'escultura de fusta i se l'emportaven. "No és una bretolada, és un delicte"

El Crist va ser retornat i ben segur que després dels corresponent actes expiatoris ja està de nou a la seva capella amb tota la seva magnificència.

Quin sentit té prendre el crist de la Capella de la Pietat si no demanes després un rescat?

És una qüestió de devoció exagerada?

Acció inconscient quan es porta un “globus” important?

Voluntat d’estar més prop de la divinitat?

Passar una estona entretinguda?

La clàssica juguesca: A que no et capaç de fer-ho! A que sí, a que no! i patapam! Ja hi som al cap del carrer.

Fer el fatxenda? Si tu tens Sant Fèlix a casa perquè ets administrador de la Festa Major jo tinc el crist de la Pietat e Berga. Qui mana més?.

És conseqüència de barrejar productes de la terra sense massa control?

És la voluntat de cometre sacrilegi perquè tot el que és pecat els agrada.

El que no sabien els quatre espavilats i espavilades és que hi havia una càmera que ho va filmar tot i crec sincerament que no ens podem perdre el seu visionat.

És extraordinari. Estranya devoció

Tot plegat en algun moment sembla un muntatge – ves que no ho veiem en algun concurs de curtmetratges-, sembla que n’hi ha un que dirigeix i altres van fent.

Em va entendrir i molt veure com el jove que agafa el crist el bressola contra el seu pit amorosament amb actitud paternal. Sort que no era el sant cristo gros sinó no sabem com s’ho hauria fet per bressolar-lo, i  la gravació ja arriba al súmmum d’interès narratiu quan una noia agafa una espelma encesa i després la canvia per una altra que li fa més goig. Suposem que l’agafa perquè la llum la guiï i l’il·lumini per seguir el recte camí. O era necessari per fer un ritual que desconeixem?

En fi tot plegat esperpèntic.

Crist retrobat i tornat a la capella.

Els joves segur que més tranquils (de consciència) i sempre, sempre tindrem el vídeo del “robatori” com a mostra de que de joves tambe és poden fer “tonteries” a no ser que al final sapiguem que hi havia una reivindicació patriòtica al darrera i tot quedi plenament justificat.

Res a veure amb el robatori organitzar de l’art, segurament un mal rotllo posterior a una nit de rauxa.

I per acabar llegit al diari El Imparcial fa pocs dies perquè es vegi que no només aquí s’actua “sacrílegament” a les esglésies, de tant en tant també passen coses certament peculiars més enllà: Un ciudadano de Sabadell (Barcelona) está siendo investigado por la Guardia Civil como presunto autor de un delito contra los sentimientos religiosos.

El individuo fue grabado defecando en el santuario de la Fuensanta de Villanueva del Arzobispo de Jaén para, acto seguido, esparciar las heces en la talla del Cristo de Medinaceli y en la pared del templo.

Fot-li noi!!

I, ara, a sobre, diuen que han robat el gegants del Vendrell, un remolc de cinc metres inclòs. Aquest elements emblemàtics i centenaris de la Vila del Vendrell van ser segrestats (sortosament La Guàrdia Civil de Castelló policia ha localitzat el remolc dels Gegants en una carretera que uneix Nulles i Moncofar, a la província de Castelló. El Salvador i la Teresa es troben en bon estat i ja tornen a ser a casa). I a la seva manera també els gegants són obres d’art

Es desconeix si s’ha pagat algun rescat.

Què ens està passant?

O és l’efecte del canvi climàtic o aquest (romans) penedesencs  ens estem tornant bojos...

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon