Preu raïm

El pinot noir amb estelada és una llegenda urbana

Sixte Moral Vilanova i la Geltrú 01-10-2019 05:18

Protesta dels pagesos a les portes de Freixenet. Eix

És que el pagesos s’ha fet tots independentistes i amb la seva producció malgrat els paguin preus de misèria s’han organitzat per ensorrar les empreses que han abjurat del catalanisme econòmic?

PUBLICITAT

Fins ara havíem cregut que el conflicte del raïm que s’ha produït aquest estiu -com en molts altres estius- era fruit d’un desacord, molt just per cert, pel preu que s’ha pagat el quilogram de raïm.

És cert que hi ha una oferta i una demanda i un mercat que regula preus, però també hi ha abús de poder per part de las empreses sobretot els més grans i expansives que si no t’avens al preu et menges el raïm no sé si amb patates, però te’l menges .

La producció d’enguany l’han qualificat de molt bona, els pagesos han patit guaitant el cel, un estiu amb puntes de calor excessiva que feien pensar, com ha passat en alguns indrets del Priorat, que els ceps es cremarien i també en les possibles calamarsades dels principis de setembre que pogués acabar picant el gra del raïm.

I quan totes questes angunies s’han superat arriba el remat final: el preu que marquen les gran companyies del cava que es situen a un preu que gairebé està per sota del preu de cost i en algun cas clarament per sota.

Algunes empreses que volen apostar per la qualitat pacten preus on tothom en surt content o descontent però que s’ajusta més a la realitat del que passa al camp.

L’entrada de companyies multinacionals o fons d’inversió en l’accionariat i de manera majoritària a les empreses líders de venda com Cordorniu o Freixenet han allunyat els centres de decisió i de comprensió del territori. La pancarta que es veia davant de Freixenet en una de les concentracions dels pagesos era diàfana “Els vostres preus la nostra misèria” i si a la rebaixa del preu s’hi afegeix la reducció en l’adquisició de la producció situa el sector entre l’espasa i l paret.

Manifestacions i una vaga inèdita de veremadors el 5 de setembre i la protesta s’ha reproduït a la 39a Mostra de Vins i Caves. Durant la inauguració de la fira, a càrrec de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, on un grup de viticultors ha mostrat pancartes on es llegia 'Un preu just és futur'. Que menys que això, no?

Tampoc però sortosament hi ha unanimitat en aquesta mena d’escanyament al pagès amb els preus. Entitats de producció com Corprinat o bé altres empreses potents del sector han situat el preu de compra entre els 0,65 i els 70 cèntims. Un preu més ajustat a la realitat, la necessitat de consolidar el sector i plantejar de cara el futur solucions que vagin més enllà de la fixació de preus a pocs dies de la collita o la de signar contractes sense fixar els preus, hàbit força estès diuen en aquest sector.. 

Que hi ha problemes diversos en el sector és d’un evidència palmària però això no pot passar per pagar un preus tant baixos que significa la ruïna pel productor. Els productors estan en la base del sector i sense ells difícilment és pot arribar a produir un cava de nivells de qualitat acceptable per qualificar el sector del cava que no està, precisament, en el seu millor moment de crèdit . La qualitat que s’ha rebaixat en pro de la quantitat per aquelles gran empreses exportadores que ara s’han venut a capital estranger i que oferien masses vegades un producte mes que mediocre a preus tirats. En un article clarivident en Xavier Roig deia al diari ARA: “Presentar ara com a dolentes les multinacionals que han adquirit Freixenet i Codorniu és enganyar la gent. Voler fer-li mirar la punta del dit. Aquestes multinacionals han comprat empreses de vi escumós i gasificat d’un sector que els seus antics propietaris van posicionar en el segment 'low cost'. La seva política va en el sentit de la seva inversió: inundar de vi barat el mercat internacional. Si vols vendre barat, has de collar en preus. No hi veig res d’il·lògic. Parlem d’empreses que han estat enfonsades pels antics propietaris”. (Cava, el lògic final d’una història de cacics. Xavier Roig, 12 .09.19. Val la pena llegir-lo).

 

Aquí fent elucubracions sobre la crisi del sector i resulta que el Ministro de Agricultura en funcions aporta un nou element a tenir en compte.

Vegis la resposta que en una interpel·lació d’ERC sobre “La veracidad de la imagen proyectada a nivel estatal i internacional sobre Cataluña” feta per la diputada Telechea Lozano que a priori i segons el títol poc destinada a parlar del preu del raïm. En mig de la interpel·lació la diputada retreu que sigui el Ministre d’Agricultura qui respongui i no la vicepresidenta i diu: “En todo caso, señor ministro, me gustaría que algún día tuviéramos una conversación para que me explicara qué va a hacer para evitar la caída del precio de la uva que su Gobierno ha provocado y que está arruinando a los productores catalanes.”

I el ministre en el seu torn respon a la diputada: Por cierto, abro aquí un pequeño paréntesis, nota a pie de página: usted se ha referido a un tema del ministerio que tengo el honor de dirigir, el de Agricultura, Pesca y Alimentación, el tema de la uva; es un tema que me preocupa porque preocupa, evidentemente, a todos los agricultores. Estamos en una economía de oferta y demanda, pero fíjese usted cómo divergimos en las lecturas de los temas, porque hay un problema de organización del sector, y sabe por qué lo hay —entre otras razones, no digo que sea la única—, por su politización, porque hasta el independentismo se ha metido en el sector del cava. Es una cuestión que me preocupa, también en el otro sentido, pero tendré ocasión de conversar con la consellera si, por cierto, se digna a venir a los consejos consultivos que celebramos cada mes preparando los consejos de ministros europeos y trabajando en conjunto con todas las comunidades autónomas para llevar a cabo un trabajo de futuro.

Res que no sigui habitual en la pràctica parlamentària, però el sr. Ministre introdueix una variant en la problemàtica dels sector del vins i caves que fins ara ningú havia tingut en compte: entre otras razones, no digo que sea la única—, por su politización, porque hasta el independentismo se ha metido en el sector del cava.

Aquesta és bona.

Ara resulta que les varietats de raïm s’han posicionat políticament i alguns com el “pinot noir” han hissat la bandera estelada i que en algunes vinyes s’ha iniciat un procés de secessió que genera que els preus baixin perquè hi ha un certa voluntat de castigar els ceps independentistes...

Llàstima és que el ministre, que pot pensar i dir el que vulgui, –Tarradellas deia que l’únic que no es pot fer en política és fer el ridícul- ho hauria de concretar més. Perquè dit així sona com element de baixa qualitat de l’anàlisi polític, per no dir un xorrada. En què perjudica la demanda d’un estatus nacional en el preu del raïm?. O es creu el Ministre que quan siguem independents no hi haurà empresaris que vulguin pagar un preu de misèria pel raïm. El capitalisme més salvatge no coneix ni banderes ni sentiments d’identitat.

Pot ser que el vi produït amb determinat raïm exalti el sentiment d’independència a qui el consumeix?

Les bombolles del cava porten ADN independentista i generen una explosió interna que desvetlla una passió nacional?

És que el pagesos s’ha fet tots independentistes i amb la seva producció malgrat els paguin preus de misèria s’han organitzat per ensorrar les empreses que han abjurat del catalanisme econòmic?

Hi ha productors que en les seves vinyes han arrenglerat els ceps conformant una estelada perquè des de l’aire es vegi que no volem estar a Espanya?

Creu el sr. ministre que la fil·loxera que va arrasar les vinyes del territori eren una avançada dels “piolins” que anys més tard van arrasar també les cues del votants de l’1 d’octubre mostrant una destresa envejable (menyspreable també) amb porres i altres elements contundents?.

En fi ministre al gra, concreti com l’independentisme és un factor perquè algunes de les gran empreses com Garcia Carrión pagui 28 cèntims el quilo Freixenet i Codorniu a 30 0 35 que són preus clarament abusius que es situen el que es pagava ara fa 20 anys.

Al voltant de determinats productes vegetals han crescut llegendes urbanes així cal dir que no és cert que a les Aceitunas La Española (una aceituna como ninguna) l’anxova del farcits portes la rojoigualda pintada, com tampoc és cert que els Esparragos Cojonudos (diuen que l’apel·latiu els hi va posar el rei emèrit, ves per on) surtin de la llauna o del pot amb uns atributs que fan pensar en allò de la “cojones del caballo de Espartero, i també doncs malgrat el ministre afirmi que porque hasta el independentismo se ha metido en el sector del cava. El gra de pinot noir no surt amb una bandera estelada...

Es diu, es comenta, que en les nits de lluna nova s’hi passeges per les vinyes del Penedès se sent una remor que sembla que digui a manera de mantra : El raïm del Penedès independentista és, independentista és...”

Ui quina por, ministre, s’acosta el papus independentista.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon