Bandera espanyola

Només és un drap?

Arran Vilafranca i Endavant Alt Penedès Vilafranca del Penedès 30-10-2019 08:06

PUBLICITAT

Part 1

Quantes vegades hem pensat el perquè del conflicte simbòlic envers a la bandera espanyola onejant a l’Ajuntament de Vilafranca? De ben segur que ho hem pensat totes les persones que vivim a la vila. Hem pensat si hi ha de ser o no, o simplement hi hem pensat i no li hem volgut donar més voltes amb la conclusió de “només és un drap”.

Però per què una part de la ciutadania no la vol? Realment només és un drap? El cert és que aquest conflicte és complex i cadascú tindrà els seus motius i la seva posició envers a ell, però per fer una introducció a aquest, què millor si ho fem des de la perspectiva acadèmica?

És a dir, comencem per la introducció històrica.

Les banderes o els estendards sempre han servit per identificar els controls territorials i els dominis de poder. Per tant, en conseqüència, també per representar una tribu, un col·lectiu o una societat. Les banderes, per tant, són una referència dels dominis territorials i d’origen de poder sobre aquests. Per no estendre’m més del compte i anant al gra, analitzem directament la bandera del Regne d’Espanya actual en relació als seus símbols i als seus orígens. Primerament però, esmentar que des dels Reis Catòlics (1469) la bandera del Regne d’Espanya ha tingut onze models diferents, totes amb referències permanents al llarg de la història amb la resta de règims i sistemes polítics i econòmics que els han anat precedint.

Els colors de la bandera, el groc i el vermell, tenen el seu origen el 1785, quan Carles III, el monarca que implantà la prohibició de l’ús del català, va adoptar els colors i l’ordre d’aquests per la marina i les casernes militars, ja que la que hi havia fins el moment, amb el fons blanc, dificultava la detecció de vaixells aliats o enemics per les similituds de banderes europees. Per tant, l’origen dels colors té una base de defensa i expansió militar.

Els quarters dels antics regnes amb l’escut de la Casa de Borbó al centre no són casualitat. Tanmateix, tampoc és casualitat la corona reial amb la creu catòlica al capdamunt, així com les Columnes d’Hèrcules amb el gravat Plus ultra (més enllà, en llatí), adoptat per Carles V el 1515 en plena expansió militar i imperialista a Amèrica.

En definitiva, analitzant l’escut del Regne d’Espanya a l’octubre del 2019 podem veure diferents referències polítiques i històriques en relació al control territorial, social i militar, i determinar dues úniques direccions en relació a aquest control, la monarquia i la religió.

No he esmentat ni exposat gairebé cap fet històric, ni evolucions històriques i polítiques de les dinasties i règims i les seves banderes. Però un fet és clar, la simbologia històrica no és l’únic factor del perquè una part de la població vilafranquina no reconeix aquesta bandera.

Perquè quan parlem de població també parlem de representativitat i aquesta bandera i tot el que comporta a nivell polític, social, econòmic i històric no ens representa.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon