Centre del Romanticisme

Es restaura l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes de la Masia d’en Cabanyes

Redacció Vilanova i la Geltrú 07-11-2019 10:49

Es restaura l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes de la Masia d’en Cabanyes. CC Garraf

Els darrers anys s’han restaurat més de 44 peces pictòriques de la Masia d’en Cabanyes, així com mobiliari, cortines de la cambra de Manuel de Cabanyes i algunes peces de la biblioteca

PUBLICITAT

Ha retornat a la Masia d’en Cabanyes l’escriptori  d’Alexandre de  Cabanyes que durant uns mesos ha estat al taller de la restauradora vilanovina Carmen Lara Cabrejas. La restauració de l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes forma part del programa  de restauració de la Masia d’en Cabanyes. L’any 1976 els germans Cabanyes, hereus d’Alexandre de Cabanyes i Marquès van fer donació de la Masia, amb la seva biblioteca, pintures i tots els interiors, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i,  posteriorment, l’ajuntament va cedir-ne l’ús al Consell Comarcal del Garraf, que en fa custodia.

Al llarg dels darrers anys, a més de la musealització de la casa originaria dels Cabanyes, s’han restaurat més de 44 peces pictòriques, així com mobiliari (cadires isabelines, cadires de frare); les cortines de la cambra de Manuel de Cabanyes i algunes peces de la biblioteca (les esferes armil·lars i obra en paper).

Aquest treball de restauració ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. De manera especial, és de recordar la restauració dels dotze gravats de Goya, a partir de la investigació de la catedràtica Rosa Vives, que en aquests moments s’exposen a l’Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) properament rebrà la segona cortina de la cambra del poeta Manuel de Cabanyes que està en fase de restauració al Museu Textil de Terrassa. Així mateix, preveu restaurar les cadires de fumador de la biblioteca.

L’escriptori d’Alexandre de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes pintava a la Masia d’en Cabanyes, un espai on hi escoltava música i s’envoltava de tot allò que li permetia realitzar la seva obra. Segons l’Oriol Pi de Cabanyes, l’Alexandre va ser “un romàntic de segona o tercera generació, un devot modern de l’esperit del romanticisme” que va trobar en la Masia d’en Cabanyes la seva font d’inspiració des de la seva joventut i, de manera especial, quan es va casar amb Pilar Ricart i Nin l’any 1918, després de distribuïda l’herència i els immobles de la família amb el seu germà Carles. Des d’aquest moment, Alexandre de Cabanyes, que havia viatjat a diferents ciutats europees, va reforçar la seva vinculació amb Vilanova i la Geltrú i amb la masia familiar.

Cabanyes vivia i pintava al segon pis de la Masia en un taller envoltat de les seves peces i amb el mobiliari que li servia de complement a la seva activitat pictòrica. Oriol Pi de Cabanyes ha recordat recentment que “el taller del pintor Cabanyes, ubicat al segon pis de la masia familiar, era més aviat desordenat, amb teles i bastiments per tot arreu, i un divan i un paravent on el vell bohemi tenia penjades fotografies i retalls de diari (per exemple el del dia en què la reina d’Anglaterra va condecorar els peluts Beatles)”.

En aquest ambient, Alexandre de Cabanyes hi tenia situat l’escriptori que ha estat restaurat. La peça, en les fotografies que es guarden del Fons Alexandre de Cabanyes i de Ricard Monrós, es visualitza al taller amb el bust del seu rostre, obra de Borrell Nicolau que en l’actualitat és a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. En aquestes imatges, hi ha retrats dels seus amics Marti Torrents i Rafel Sala.

Les característiques de l’escriptori

L’escriptori té una dimensió de 116,5 per 72 cm per 77,5 cm i està format per dos cossos separats, de diferents fustes, amb tiradors de bronze als calaixos i portes. La part inferior del moble és més antiga, de finals del XIX i principis del XX, i la superior és més recent. Fet que queda evidenciat pel tipus de construcció i les fustes utilitzades que han estat més malmeses i atacades per corcs en la part superior, ja que és una fusta tova (pi). És un escriptori amb sis calaixos petits que conviden a  l’ordre.

A la part inferior les fustes són dures i no hi ha atacs de corcs en la major part de l’estructura. Semblen fustes de palissandre o bubinga, molt utilitzades en l’època que es va fer el moble. L’escriptori té prestatges interiors i estructures de subjecció que, pel color i la textura (fusta tova i blanca) fan deduir que el moble es va adaptar per a deixar-hi i ordenar-hi les peces de pintura sobre paper. Explicaria aquest fet la presència de l’escriptori a l’estudi del pintor Alexandre de Cabanyes.

La Masia d’en Cabanyes treballa en l’inventari del fons documental i bibliogràfic de la biblioteca

El Consell Comarcal del Garraf duu a terme la tasca d’inventariar el fons documental i bibliogràfic de la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes que restava per classificar, per donar relleu a aquest arxiu familiar. El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) vol contribuir a preservar i difondre una part valuosa del fons patrimonial documental català que dona informació de la societat, a través de la família Cabanyes amb  tot l’entrellat vital de relacions amb l’administració, la formació dels seus membres, els seus oficis i empreses, l’administració del patrimoni familiar, les associacions, etc.

El CIRMAC té documentades les col·leccions de pintura, mobles i objectes de la Masia d’en Cabanyes gràcies a la col·laboració del Museu Víctor Balaguer. Així mateix, el CIRMAC compta amb el “Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes” de 1.830, que ha estat estudiat  i interpretat pel doctor Francesc Miralpeix de la Universitat de Girona.

Destaca també el treball realitzat per l’Arxiu Comarcal del Garraf: classificació, ordenació, inventari, neteja, informatització i encapsament amb material normalitzat d’arxiu de revistes de diversa procedència geogràfica datades des de finals segle XIX fins a mitjans segle XX, entre les quals es troben Jugend Studio (1900-1912), The Studio (1904), amb tapes fetes a mà i lligat amb cordill, Themis (1915-1916), Vell i Nou (1915-1921), El Vilanoví (1922), D’Ací i d’Allà (1926-1929), Maricel, Simplissi, Les Arts Catalanes, L’Àlbum, l’Assiette au beurre, Gaceta de Bellas Artes, Revista de Bellas Artes, América Latina, L’Illustration i les revistes d’art monogràfiques en alemany de Künfler Monographien: Correggio, Holbein, Rodin i Stuck. (1899), tot i que algunes no es troben digitalitzades a l’arxiu del Consell Comarcal del Garraf.

Nova fase de l’inventari

Des del segle XVIII, la família Cabanyes va anar acumulant una gran quantitat de documentació, que ha tingut diferents nivells de tractament i inventari. Diferents estudis han ressaltat la biblioteca del poeta com la veu silenciosa dels seus propietaris i han permès mostrar els elements habituals en una biblioteca del segle XIX, com és el cas dels estudis realitzats per Xavier Solà de Andrés.

Calia introduir a l’inventari els llibres que Rosó Miret de Cabanyes va retornar a la Masia, amb dades de l’autor, títol, estat, gènere, any, ubicació, format i comentaris sobre nivells de restauració i altres.

Es tracta d’una sèrie de llibres que la família conservava i custodiava des de l’any 1978, època en la qual el fons de la biblioteca es va repartir entre la casa que la família tenia a la Plaça de les Cols i la Masia d’en Cabanyes, i que van tornar a la Masia l’any 2016.

Són 238 títols distribuïts en 376 volums, que van des de principis del segle XVII al segle XX i de temàtiques molt diverses, reflex dels coneixements i el nivell intel·lectual dels membres de la família Cabanyes que els van adquirir i utilitzar. Molts dels llibres porten la signatura manuscrita del seu propietari. Hi ha llibres de petit format fins a gran foli, enquadernats en pergamí o en edicions rústiques, en diversos idiomes com el llatí, català, anglès i italià, tot i que la majoria són en castellà i francès.

La segona fase consisteix a ordenar la documentació familiar que està ubicada també a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. Per ordenar-lo, és imprescindible fer una incursió en la història dels Cabanyes i en la tipologia documental. Es tracta d’un ric fons, generat per la família durant molts anys, del qual se’n farà una fitxa de descripció i un inventari per facilitar l’accés al seu contingut a investigadors i investigadores.

El treball que s’ha realitzat aquest primer mes ha estat identificar els grups o sèries documentals i elaborar el quadre de classificació d’acord amb les indicacions arxivístiques que es realitzen en cases i institucions que han estat propietat de  famílies  amb protagonisme  social o econòmic. Aquest quadre permetrà un nivell de detall superior al registre actual de la documentació que consta a la biblioteca, i inclourà: documentació de propietats i notaries, correspondència, comptes familiars i administració del patrimoni, activitat judicial, documentació de familiar, documentació relativa als oficis i a l’activitat mercantil (empresa Fuster i Cabanyes, membres de la família), col·leccions (retalls de premsa, programes, targetons, postals), fotografies, catàlegs i inventaris.

Així mateix, s’hi realitza una fitxa de cada grup documental que es podrà consultar en capses d’arxiu físic. La  fase final  serà, d’acord amb l’Arxiu Comarcal del Garraf, la introducció al GIAC (Gestió Integral d’Arxius de Catalunya). Aquest darrera acció permetrà fer una recerca més universal i una difusió màxima de la documentació de la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. El fons quedarà a l’aplicatiu “Arxius en línia” de la Generalitat de Catalunya i podrà ser consultat per totes les persones interessades.

Aquest inventari forma part del treball de conservació del llegat Cabanyes iniciat pel Consell Comarcal del Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona i ha suposat contractar una tècnica documentalista per fer aquestes tasques durant tres mesos a la mateixa biblioteca de la Masia d’en Cabanyes.

Aquest treball ha comptat amb l’assessoria de Rafel Mestres, director de l’Arxiu Comarcal del Garraf i Xavier Solà, especialista en Manuel de Cabanyes, que de forma mensual acompanyen el desenvolupament del treballs d’arxivística i documentació.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon