Literatura

Barcelona Tràgica

Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú 15-11-2019 09:05

Coberta de 'Barcelona Tràgica' d'Andreu Martín. Eix

PUBLICITAT

Es compleixen enguany cent deu anys dels esdeveniments de la Setmana Tràgica. Aquest fet històric té una més que extensa bibliografia hi ha publicacions de caire històric, de manuals d’urgència informativa i assaig per posar el dia totes les informacions que sobre aquells fets s’han actualitzat.

Elx textos periodístics que Joan Maragall, va escriure, els seus tres famosos articles es publiquen sovint en moments en que la situació pot recordar aquells dies tràgics i passen a ser objecte estudi, anàlisi i translació a l’actualitat.

Entre la bibliografia que ha sorgit trobem aquest llibre d’Andreu Martín que en forma de novel·la, de narració de ficció ens transporta a la Barcelona d’aquell juliol de 1909 i ho fa a través dels personatges reals que van tenir el seu protagonisme en aquells esdeveniments des de posicions oposades.

Andreu Martín és un dels autors més importants de la literatura negra espanyola del moment. Va començar com dibuixant i guionista de còmics i desprès es va endinsar en la narració de ficció. Va estudiar psicologia i al dir d’alguns crítics aquesta formació li permet donar unes característiques de credibilitat als seus personatges. A l’any 1979 escriu i publica les seves primeres novel·les i es consolida com un bon escriptor de literatura juvenil, creant el personatge de Flanagan, un jove detectiu que resolt casos miseriosos. Obté el premi Nacional de Literatura Juvenil. La seva bibliografia de novel·la negra és extensíssima havent guanyat diversos premis importants d’aquest gènere.

“Barcelona Tràgica” és una  recreació en base a una ficció dels fets històrics que van convulsionar a la ciutat. Un manera entretinguda, atractiva i carregada d’intriga d’anar al rovell de l’ou d’aquell esclat revolucionari i l’anàlisi que en fan els diversos sectors implicats. És una obra de ficció però que ha portat a l’autor a un exercici de documentació i de recerca importantíssima per donar credibilitat als personatges que més enllà del seu rol històric han de tenir la credibilitat com personatges que s’entrecreuen entre ells i amb personatges inventats d’una novel·la.

És una novel·la en la que a través dels diàlegs i actuació dels personatges s’intenta trobar els context en que es va moure aquell esclat revolucionari i també les causes de que la ciutat es convertís en un espai sense massa control ni per part de les organitzacions polítiques i sindicals com tambe per part de els forces de l’ordre que van propiciar un enfrontament entre les autoritats que van acabar amb la dimissió del governador civil Osorio i Gallardo i l’assumpció del poder per part del militars que van proclamar “l’estat de guerra”, fet que va aixecar també els ànims dels revoltats portant a que els enfrontaments fossin més virulents perquè precisament alguns dels aspectes que van provocar l’aixecament era la mobilització per part de l’exèrcit de lleves ja llicenciades feia molt temps per anar a  defensar els interessos miners al Nord d’Àfrica, interessos que eren de la burgesia i de persones vinculades al govern espanyol.

La novel·la se’ns presenta com la història de la nissaga dels germans Estrada, una típica família burgesa amb una potent industria a la ciutat i amb ramificacions amb l’exèrcit i amb l’església. Al costat de la fàbrica dels Estrada es produeix la violació i mort d’una nena. El jove vicari del barri de Pekin coneix l’autor dels fets però sap que enfrontar-s’hi li pot portar la mort a ell i a altres persones, per tant decideix seguir treballant i vigilant a l’autor.

A partir d’aquesta família Andreu Martín va fent passar per la narració a tots els personatges reals i claus d’aquelles tràgiques jornades. Osorio y Gallardo, Ferrer i Guàrdia, Emiliano Iglesias, Luis de Santiago i tot el conjunt de protagonistes d’aquells tensos moments, aquesta presència de personatges reals i de ficció li dona a la novel·la un transfons d’història i versemblança que és un dels punts forts del llibre. La capacitat de generar ficció, a través d’una trama que es barreja amb els fets reals sense que aquests quedin distorsionats sinó que es facin entenedors fruit de la disparitat de visions que li donen al final un enfocament global, és realment notable.

Segurament la trama es podria situar en qualsevol moment de la història i en altres circumstàncies. Però l’ambientació del moment i de les situacions diverses que es van vivint i descrivint deixen clar que darrere l’argument de la novel·la hi ha un magnífic treball de documentació, de contrast de fets i situacions que potser imaginades tenen un pòsit de realitat innegable.

Creiem que el llibre és pot llegir també, a més d’una bona novel·la com un recreació històrica contraposant les versions dels fets des del punt de vista d’un burgés, d’un capellà implicat en la transformació de la societat i de la gent del carrer representada per diversos personatges que surten de les classes obreres. Tot plegat ens dona un narració molt interessant de lectura àgil i que conté les dosis necessàries d’intriga que et fa que no perdi en cap moment ni l‘atenció ni la tensió de la lectura.

Barcelona Tràgica (la gran novel·la de la setmana tràgica)
Andreu Martín
Ara Llibres.
Barcelona 2009

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon