Territori

Província? Anatema!!

Sixte Moral Vilanova i la Geltrú 11-05-2020 12:06

Uneix-te al nostre canal de Telegram https://t.me/eixdiari i rebràs tota la informació abans que ningú.

PUBLICITAT

Aquest dies de confinament les màquines treuen fum, les connexions estan també més que saturades.

Estem més connectats que mai i moltes persones fent teletreball i encara no han acabat de decidir si és o no és pràctic. Hi ha opinions diverses, ja que algunes persones parlen de que fan més hores –moltes més- de les que habitualment es fan i altres creuen que poder regular el seu temps és interessant..

Hem rebut a través dels nostres telèfons, informació, missatges de la família, missatges del grups, d’amics, coneguts i saludats..

I naturalment hem rebut molts dels definits com a “meme” (El terme meme d'internet s'usa per a descriure una idea, concepte, situació, expressió o pensament, manifestat en qualsevol mena de mitjà virtual, còmic, vídeo, àudio, textos, imatges i tot tipus de construcció multimèdia, que es replica mitjançant internet de persona a persona fins a aconseguir una àmplia difusió).

I davant de molts jo hem trec el barret. Primer pel domini tècnic del giny per donar-les-hi forma, d’ això se’n pot aprendre, però la meva admiració també ho és la capacitat creativa,(això ja és difícil d’aprendre) la inspiració l’encert de molts d’ells. La mala llet, l’exabrupte, i l’odi per més creatius que siguin no tenen, almenys per mi, cap interès

Dels molts que he rebut n’hi ha un que conservaré perquè ben segur que servirà, segur, en moltes altres ocasions.

Deuria venir de França perquè els cartells venien escrits en aquesta llengua.

Es veia un cartell que deia “fila per criticar” i al darrera hi havia una filera que es perdia en l’horitzó. Un segon cartell deia “fila per dir el que caldria fer” i la filera s’havia reduït sensiblement i al darrer cartell dia “fer” i al darrera els que hi havia es poden comptar amb les dit d’una ma... ..

En fi, no calen més paraules defineixen perfectament el moment que vivim i el comportament majoritari de polítics, tècnics, i en general tots plegats.

I evidentment la crítica és del tot necessària, és la base del funcionament d’una societat democràtica perquè ha de servir per millorar el funcionament i per evitar caure moltes vegades en el mateix error, que els humans ens passa moltes vegades, moltes més de les que volem.

Per més que puguin molestar hi ha crítiques necessàries fins i tot en els temps que vivim.

I mai havia aixecat tanta unanimitat la crítica al pla de desconfinament del govern de Madrid que pretenia fer-ho per províncies. Potser en alguns llocs del territori té sentit, però precisament al nostre país no. Més enllà de les curiositat que pugui representar el carrer que està entre dues províncies, la proximitat de ciutat a la capital d’altre província respecte a la seva i mil anècdotes més, hi ha possibilitats de fer el mateix en un marc diferent. En fi que segur que es pot trobar altres divisions territorials per desconfinar  que restringeixin la mobilitat i per altra banda també a les prestacions sanitàries que hi ha en el territori. Per exemple a Catalunya s’ha proposat fer-ho a través de les “regions sanitàries” territoris basats en les prestacions i recursos que existeixen sobre el mapa. Sembla raonable i fins i tot prou encertat.

Però ben segur que a l’hora de trobar algun element territorial per poder fer allò que ara en diuen desescalada algun funcionari d’aquells que fa generacions que familiarment ocupen algun lloc de l’administració de l’estat des del temps del “vuelva usted mañana”, amb un mig somriure de suficiència va proclamar solemnement La provincia.

I ja està liada...

La província és una entitat creada al’any 1833 per gestionar el territori (control de l’estat en realitat) i tenen govern propi, les diputacions, estructura de poder local de representació indirecta. Durant el franquisme va tenir una certa importància, es celebrava el Dia de la Província, un plec de cacics del franquisme i autoritats locals es reunien i exaltaven el territori, i també tenien Governador civil com a màxima autoritat, per cert que un dels  darrers governadors de Barcelona va ser un il·lustre vilanoví. L’any 1997 es va suprimir aquest càrrec.

Certament la província no ha tingut massa prestància al país. Sempre s’ha volgut canviar el sistema territorial i fins i tot algú havia proposat Catalunya com província única, però la llei electoral i la mateixa constitució la reconeix (llei electoral que a Catalunya no s’ha actualitzat mai per l’etern debat sobre la representació del vot rural). Tothom en renega i naturalment ara hem vist com s’aixecava un allau de critiques, sortosament però aquest cop anaven acompanyades d’alternatives prou plausible. Qualsevol divisió sobre el territori comporta sempre desajustos perquè la continuïtat del terreny no reconeix les línies artificials que hi han fet les administracions per gestionar diversos temes, sanitat, comerç, seguretat, urbanisme.... I en temps en que salten a la mínima (fila de criticar) imaginat si ara ens volen imposar de nou la divisió del reformisme borbònic de la província que poca cosa té a veure amb la necessitat de controlar el virus, té sentit fer divisions per poder controlar bàsicament la mobilitat però hi ha altres unitats territorials que també poden fer més control sobre altres elements claus per aturar la pandèmia. La consellera anuncia en un discurs florit que es farà per regions sanitàries, ben fet.. Aquí de moment no ens toca, tot i que seguint el fil resulta que Junts Pel Penedès, el mateix delegat del govern a l’àmbit demana que ens segreguin en el desconfinament de la regió sanitària Metropolitana sud, ara potser si seguim així el Consell del Garraf potser dirà que en el nostre marc comarcal sembla tot bé, els ajuntaments també faran la seva desescalada particular i a l’escala de casa també proposarem desconfinar-nos al nostre aire i ja ho comunicarem a la consellera perquè en prengui nota.....en fi, anem fent.

No sé si el veterà funcionari que va proposar això era conscient de que podria aixecar polseguera i urticària en la pell sensible de molta gent i en alguns grups polítics que ja pensen en altres paràmetres. Però això els polítics de torn que havia d’anunciar la proposta segur que n’era conscient i possiblement per això es van obrir a altres possible divisions de control.

Divisió en províncies per desescalar? Si va bé en algun lloc endavant, aquí hi ha ben segur altres formes –tant bones o tant dolentes com qualsevol- que es podrien posar en marxa.

Quan aquí es va escoltar la paraula, de seguida es va sentir de fons. Anatema!. Possiblement amb raó altre cop veiem les aspiracions borbòniques de control del territori per fer malifetes.

Per tancar-ho dues qüestions menors si voleu i situats a la llarg fila dels “criticons”: Qui mana a les províncies? Barcelona PSC- JxCat, Tarragona. ERC i JxCat, Lleida ERC i Jxcat i Girona JxCatt i ERC. Veiem que quan es tracta d’aprofitar la divisió provincial –tocar poder i calers per repartir, ben repartit, eh- ningú hi fa fàstics.

I una segona.

Els país té aprovada una llei de vegueries que fa una nova distribució territorial. Esta aprovada des del 2010 amb modificacions, alguna important per nosaltres: la virtual i per ara aturada Vegueria del Penedès. D’ençà llavors no s’ha actuat per fer-ne el desplegament i, a més de la culpa de Madrid que la te de tot, potser podríem mirar-nos i veure que podem amb una mica més de voluntat.

En fi, poc  a poc i bona lletra. No cal córrer l’objectiu final és arribar-hi tots.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon