Justícia

El TSJC demana mesures de reforç urgents per evitar el previsible col·lapse judicial a partir de setembre

ACN/ Pol Solà Barcelona 03-06-2020 07:37

Pla general de l'interior de l'oficina del Registre Civil dels Jutjats de Girona, on la taula principal està separada amb una cinta del punt on s'espe

S'han suspès unes 75.000 vistes i unes 140.000 resolucions judicials

Uneix-te al nostre canal de Telegram https://t.me/eixdiari i rebràs tota la informació abans que ningú.

PUBLICITAT

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, el de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, han demanat aquest dimecres al Ministeri i a la Conselleria de Justícia que apliquin mesures de reforç urgents als jutjats per tal d'evitar-ne el col·lapse i l'increment important de retards a causa de la pandèmia del coronavirus. Aquest dijous s'aixeca la suspensió de terminis processals, i els jutjats han de començar a treballar amb certa normalitat, però els casos no resolts acumulats en les últimes setmanes i el previsible increment de causes en àmbits com el laboral, el mercantil o el civil fan preveure una saturació superior a la tradicional.

Els jutjats recuperaran els seus serveis habituals a partir d'aquest dijous amb la tramitació de tots els assumptes i procediments, tot i que alguns seran preferents. Segons ha informat la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia, les tramitacions amb preferència seran les relacionades amb règim de visites, custòdia compartida o prestació d'aliments per situacions familiars derivades de la covid-19; processos laborals sobre acomiadaments i extinció de contractes, i processos de concursos de deutors de persones físiques. Els terminis processals es reinicien i comencen a comptar de nou des del 5 de juny, i els recursos de sentències i resolucions definitives doblaran el termini, també a partir de divendres, i així les apel·lacions passaran de 20 a 40 dies a partir del 5 de juny.

Des d'aquesta setmana també es reprenen els terminis administratius. Això afecta els registres civils amb els terminis d'inscripció de naixement, certificats de defunció, expedients matrimonials, tramitació de jures de nacionalitat, expedients de rectificació d'errors, inversió de cognoms i altres.

Tot i que a partir del dimarts dia 9 el 100% dels funcionaris s'haurien d'incorporar als seus llocs de treball presencialment, el Departament de Justícia calcula que ho faran entre un 60 i un 70% a causa dels que tindran declarada una especial sensibilitat a la covid-19 o tinguin un permís de conciliació familiar. A més, alguns jutjats podran distribuir els seus treballadors en torns de matí i tarda per no coincidir tots a la vegada.

Pel que fa als jutges i magistrats, actualment n'hi ha menys de 20 dels més de 700 de tot Catalunya que tenen reconeguda una sensibilitat davant la covid-19 o una exempció per obligacions familiars.

Altres mesures per evitar aglomeracions serà l'obligatorietat de tenir cita prèvia per als ciutadans, que en general no podran accedir als edificis fins a 15 minuts abans de l'hora fixada. Els ciutadans podran demanar la cita per correu electrònic o telèfon. Tots els edificis tindran un aforament màxim limitat. Així, per exemple, el Palau de Justícia de Catalunya, al passeig Lluís Companys, que acull el TSJC i l'Audiència de Barcelona, tindrà un aforament màxim de 200 persones entre professionals i ciutadans. També s'indicaran portes d'entrada i de sortida, es faran torns per entrar als despatxos judicials i s'obligarà a portar mascareta.

Previsions

Pels propers mesos hi ha assenyalades 24.960 vistes, el 2% de les quals, 591, seran a partir de les 3 de la tarda. La Ciutat de la Justícia de Barcelona concentra el 52% de les vistes, 12.914, de les quals el 4%, 454, seran a la tarda. De fet, de totes les vistes senyalades a la tarda, el 84% són a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

Per al juny ja hi ha fixades unes 10.700 vistes a tot Catalunya, un 3% de les quals a la tarda, al juliol hi ha unes 7.444 vistes assenyalades, un 2% de tarda, a l'agost, declarat parcialment hàbil, 31 vistes, un 3% a la tarda, i al setembre 5.315, totes al matí.

Per disminuir la presència de ciutadans als jutjats, el Departament de Justícia ha adquirit 447 noves llicències de videoconferències Webex, una per a cada sala de vistes de Catalunya, i que començaran a distribuir-se la setmana que ve. D'aquesta manera, els mossos d'Esquadra, els policies locals i els metges forenses podran intervenir des de les seves dependències oficials, els advocats i procuradors ho podran fer des dels seus despatxos professionals en les actuacions prèvies, i els detinguts i empresonats ho podran fer des de comissaries i presons. Els jutges sempre estaran als jutjats i decidiran qui pot i no pot comparèixer a distància.

La connexió Webex es pot fer amb ordinador, tauleta electrònica o telèfon mòbil i hi poden participar de forma segura tants usuaris com sigui necessari. A més, els jutjats compten amb 119 equips mòbils de videoconferència i la possibilitat de connectar remotament amb el sistema de gestió processal Arconte.

El departament formarà de forma telemàtica a uns 2.000 funcionaris a mitjans de juny i en diverses franges horàries perquè tothom hi pugui accedir. La formació dura una hora i la farà el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i va dirigida a gestors, tramitadors i auxilis judicials.

En els últims dos mesos s'han fet 1.426 videoconferències gràcies a les 14 llicències comprades per Justícia a principis de març per evitar desplaçaments als jutjats des de comissaries, presons i hospitals. Un total de 865 connexions han estat amb comissaries de Mossos o policies locals per interrogar a detinguts, 207 han estat amb hospitals, sobretot per decidir l'internament urgent de persones amb problemes de salut mental. Les altres 354 videoconferències han estat amb advocats, presons, geriàtrics, fiscalia o forenses. Barcelona ha fet el 79% de les videoconferències, 1.126.

Ara l'administració de justícia compta amb 461 llicències de videoconferència, i la inversió ha estat de 131.000 euros. A més, els magistrats dels tribunals tenen també un programa informàtic per fer les deliberacions internes a distància. El que faltaria, segons el TSJC, és que els funcionaris també tinguin equips informàtics perquè puguin treballar des de casa.

Barrientos ha explicat que el més complicat serà la reelaboració de les agendes de vistes judicials, ja que no podran fer-se tants judicis per no concentrar públic a les zones d'espera. Segurament hauran de reduir-se les citacions a la meitat, tot i que s'habilitaran algunes tardes.

El president del TSJC ha dit que les compareixences telemàtiques s'han de continuar fent, però s'ha de reformar la legislació per adaptar-la millor, ja que l'actual és del segle XIX. A més, ha dit que aquestes vistes a distància no poden anar en detriment de les garanties processals i de la immediació dels jutges amb els testimonis. A més, creu que no es pot córrer el risc que instàncies superiors anul·lin judicis per falta de garanties.

Tràmits suspesos

Abans de la pandèmia es feien unes 1.500 vistes cada dia a tot Catalunya, unes 7.500 setmanals. En aquestes 11 setmanes de suspensió se n'haurien d'haver fet unes 82.000, però només se n'han fet unes 7.200, 650 setmanals, sobretot declaracions al jutjat de guàrdia i judicis amb pres, cosa que suposa que s'han suspès unes 75.300 vistes. A la ciutat de Barcelona s'han suspès unes 5.100 vistes de l'àmbit civil, unes 6.000 del social i unes 4.500 del penal. També s'han suspès uns 3.660 judicis ràpids i de delictes lleus i unes 1.500 actuacions en l'àmbit contenciós-administratiu.

L'entrada d'escrits també s'ha reduït dràsticament. Si abans de la suspensió es registraven unes 7.800 demandes i 53.000 escrits setmanalment, en les primeres setmanes es va reduir fins a 700 demandes i 1.200 escrits. A partir del 15 d'abril es va permetre presentar escrits telemàticament, cosa que ha elevat les xifres fins a 5.800 demandes, un 26% menys, i 24.500 escrits setmanals, un 54% menys.

De tràmits processals se'n feien uns 460.000 setmanalment, que es van reduir a uns 42.000 setmanals, un 9% de l'habitual, fins al 12 de maig, quan es van tornar a permetre. Aleshores van pujar a 182.500 i la setmana passada ja superaven els 210.000, un 54% dels habituals

Les resolucions judicials van caure de les 17.000 setmanals habitualment a les 2.200, un 13%, durant les primeres setmanes. A partir del 12 de maig van augmentar a 5.000 setmanals i la setmana passada ja van ser unes 7.200, el 57% del ritme habitual. En total s'han dictat unes 42.000 resolucions durant la suspensió de terminis, un 22,5% de les 186.351 que s'haurien d'haver dictat en condicions normals, cosa que suposa que s'han deixat de dictar 144.351 resolucions.

Recio ha explicat que les seccions civils de l'Audiència han treballat amb normalitat, ja que tots els expedients són digitals i els magistrats han pogut preparar les ponències i deliberar a distància. Ara mateix hi ha unes 2.000 resolucions pendents de notificar, cosa que començarà a fer-se quan hi hagi tota la plantilla de treballadors disponible. En canvi, les seccions penals han tingut més problemes per treballar, ja que els expedients encara són en paper. També tenen unes 2.000 resolucions pendents de notificar. Només s'han fet judicis amb pres i se n'han suspès uns 300.

Recio preveu que a principis del 2021 ja s'hagi recuperat totalment la normalitat sense haver de fer judicis a les tardes. No obstant això, ha admès que per fer-ho tindran problemes d'espai. Les sales de vista de les audiències són relativament petites i no poden fer-s'hi judicis amb més de dos advocats. Això suposa que aquests judicis s'hagin de fer en algunes de les poques sales més grans, però Recio ha demanat que la Generalitat busqui espais alternatius, sobretot a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. A més, ha reiterat la petició perquè es construeixi el nou edifici de l'Audiència a l'altra banda del passeig Companys.

La degana de Barcelona, Mercè Caso, ha assegurat que aquesta crisi ha evidenciat que "el treball en remot és indispensable i que hi ha una diferència abismal entre les jurisdiccions que poden treballar amb expedient electrònic, com la mercantil, civil i contenciosa-administrativa, i les que no; l'expedient electrònic ja no pot esperar més".

Caso ha assegurat que s'han pogut fer totes les guàrdies judicials i que el punt més crític van ser les primeres setmanes al Registre Civil. Ara, després de reforçar la plantilla, ja s'ha normalitzat la situació, però encara queden pendents de notificar als sol·licitants uns 6.000 certificats ja registrats.

La degana també ha elogiat el funcionament de les declaracions dels detinguts des de comissaria, ja que ha evitat molts desplaçaments. Això, ha dit, es podria continuar fent, tot i que dependrà de cada jutge.

Caso ha dit que jurisdiccions com la civil o la social no podran normalitzar la situació en tot el 2020 i fins i tot caldrà tot el 2021 per fer-ho, ja que als retards tradicionals, s'afegirà el retard de prop de tres mesos de suspensió per la covid-19 i ara arribaran nombroses causes per acomiadaments, concursos de creditors d'empreses i persones físiques, ERTO, permisos retribuïts, pensions alimentàries, entre altres. En aquest sentit, Caso ha demanat que el dotzè jutjat mercantil es posi ja en marxa, ja que està previst des de l'1 de gener. En l'àmbit social hi ha un reforç previst però no té espai per treballar.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon