Literatura

El corazón con que vivo

Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú 24-08-2020 02:38

Coberta de 'El corazón con que vivo' de José María Pérez, Peridis. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

PUBLICITAT

Novel·la sobre la guerra civil, d’uns fets molts centrats geogràficament i circumscrit també a dues famílies. En moments d’extrema dificultat com una guerra també els sentiments humans són portats fins el límit i aflora el millor i el pitjor de les persones. Al llarg d’aquest narració veurem exemples de les dues situacions però també ens mostra com per damunt de les ideologies moltes vegades hi ha les persones i en aquest cas veiem com sorgeixen els millor comportaments que fan apaivagar la crueltat de la guerra i les seves tràgiques conseqüències.

José María Pérez González, més conegut com Peridis, és arquitecte, dibuixant, divulgador del patrimoni cultural i escriptor. A més de les vinyetes que publica en El País des de la fundació d'aquest periòdic, és col·laborador en el programa Aquí la Terra de TVE i en A viure que són dos dies de la Cadena Ser. També en TVE va dirigir i va presentar el documental Les claus del romànic. Entre moltes altres distincions, és doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid i va rebre el Premi Nacional de Restauració i Conservació de Béns Culturals 2018. És autor de diversos llibres sobre humor, sàtira política i divulgació d'art com La llum i el misteri de les catedrals (2012) i Fins a una ruïna pot ser una esperança (2017), entre altres. En 2014 va obtenir el Premi de Novel·la Històrica Alfons X el Savi amb Esperant al rei. En 2016 va publicar La maledicció de la reina Leonor i en 2018 va culminar la seva Trilogia de la Reconquesta amb La reina sense regne.

Uns botons de puny són el detonant de la narració. Una persona que es creua casualment en un viatge amb l’autor i els porta serveix per bastir una història plena d’enfrontament però també d’humanitat durant la guerra civil en escenaris de Palència.

Els fets comencen a la  celebració del romiatge del dia del Carmen al poble palentí de Paredes Rubias, juliol del 36, ja hi hagut alguns enfrontaments entre els bàndols falangista i republicà, però son escaramusses sense massa importància, la festa es celebra dos dies abans del violent aixecament dels militars i la irrupció de la guerra. La guerra genera una fractura social important entre els veïns del poble, a més de sortir els aspectes més dispars s‘eixampla la trinxera entre els pensaments que es radicalitzen i també els sentiments de recel i odi en les consciències. En aquesta novel·la, basada en una història real veurem l’enfrontament entre dues famílies, no tant separades humanament però si ideològicament i com a través de l’enfrontament apareixen reaccions ben diferents a vegades contradictòries.

Els protagonistes principals són dos metges i les seves respectives  famílies. El conflicte civil situarà en bàndols oposats a aquests antics companys d’estudis i veïnatge, distanciats però en el moment dels fets tant per la política com per la funció professional que exerceixen en els diversos municipis, però malgrat el distanciament no es trencarà mai el pòsit d’una certa amistat i respecte mutu.

Honorio Beato és falangista convençut, “camisa vieja”, catòlic pràcticant i de conviccions monàrquiques i amb bones connexions amb els elements colpistes de l’exèrcit i les dretes polítiques. Les seves tres filles: Felicitat, Esperanza i Caridad, han estat educades amb les mares irlandeses a Espanya i Anglaterra, són també simpatitzants de la Falange tot i que tenen una visió de la vida força diferent malgrat la seva confessió falangista que aprofitaran per poder fer alguna acció humanitària i a favor dels seus amics.

El doctor Arcadio Miranda i la seva família són d'Izquierda  Republicana, és un republicà de cor i convicció però vivint en un poble i exercint una professió de servei públic compleix amb els seus deures religiosos no per simpatia amb el clergat, sinó per tradició i per solidaritat amb els seus pacients. Els seus fills Gabriel i Lucas són també metges, han heretat la seva vocació d'exercir la seva professió com un servei públic, mentre que la seva filla, Jovita, està casada amb Ubaldo, alcalde de Paredes Rubias pel Front Popular.

Quan l’aixecament dels militars Gabriel metge com el seu pare, republicà, home de profundes conviccions i altres companys es tanquen a l’ajuntament del seu poble per mantenir la legalitat contra els aixecats, les forces de la dreta falangista i part de la guàrdia civil  i els reforços exteriors que tirotegen l’ajuntament, sense que hi hagi resposta des de l’edifici municipal, un tret del facciosos mata a un veí, aquesta és l’excusa per engarjolar els tancats a l’ajuntament i després d’un judici sumaríssim sense cap mena de valor jurídic Gabriel és afusellat. Segueixen els alçats la circular secreta del general Mola de provocar el terror i eliminar físicament els adversaris. 

Gabriel és enterrat i amb els bons oficis del metge falangista es conegut el lloc on es soterrat, dins del taüt hi posen un dels botons de puny per poder-lo identificar quan es pugui donar-li un enterrament més digne.

A partir d’aquets fets es van succeint els diversos relats dels personatges i com s’impliquen en la guerra de manera directa o pateixen les seves conseqüències. Hi ha personatges que tenen un simbolisme important com l’anarquista Julián “el Farruco” que amb la seva intervenció salva la família del metge Beato a l’advertir-los de que el volen anar a buscar per empresonar-lo, o també el metge German Blanco que dins de la presó fa mans i mànigues per tenir cura de la salut dels presoners…

La història de les dues famílies que s’entrecreua amb vincles amorosos i entremig d’altres personatges i també d’un fets que més enllà dels protagonistes del moment tindran rellevància al llarg dels anys posteriors.

La novel·la s'inspira en fets reals que l’autor va documentar i també pel coneixement directe durant la infància d’alguns dels personatges.

No és una novel·la sobre la guerra estrictament, sinó sobre la història de persones que la van viure i sobretot que la van sofrir i també és la  història de reconciliació de dues famílies que van estar en bàndols oposats i enfrontats.

Molt ben escrita. Una molt bona ambientació i emmarcada geogràficament a la muntanya palentina, cosa que marca i defineix  el tarannà dels personatges i mostra alhora la solidaritat que es posa de manifest després de la tragèdia de les primeres setmanes de l’aixecament militar contra la legalitat republicana.

El corazón con que vivo
José María Pérez, Peridis
Premio Primavera de novela. 2020
Editorial: Espasa
Barcelona, maig 2020

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon