Literatura

El latido de la tierra

Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú 17-10-2020 01:06

Coberta d'"El latido de la tierra" de Luz Gabás. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

PUBLICITAT

Quarta novel·la de Luz Gabás que va guanyar-se la merescuda fama amb la seva primera obra Palmeras en la Nieve que va obtenir un èxit indiscutible que va fer que se’n fessin versions cinematogràfiques. A partir d’aquella obra han sortit altres novel·les seves fins avui amb l’aparició de El Latido de la Tierra, en que Gabás fa en la seva obra una reivindicació sobre l’arrelament a la terra i la desaparició moltes poblacions rurals fruit d’algunes actuacions de l’administració i també de la pobresa estructural. Barreja d’emocions, tradició i modernitat en un vall on la història i els fets que han succeït al llarg dels anys té encara un pes important en la vida comunitària.

Luz Gabás (Osca, 1968), és una escriptora espanyola coneguda pel rotund èxit de la novel·la Palmeras en la nieve.

Abans de dedicar-se a l'escriptura, Gabás va passar la seva infància entre els pobles d'Osca de Cerler i Serrate, per a, posteriorment, traslladar-se a Saragossa, on es va llicenciar en Filologia Anglesa. Obtinguda la seva llicenciatura, va treballar un temps com a professora titular d'escola universitària, al mateix temps que participava en projectes de traducció i projectes culturals, i publicava articles.

Transcorreguda aquesta etapa es va instal·lar al poble de Anciles, a la regió d'Osca de Benasc, en la qual va exercir com a alcaldessa fins a l'any 2015.

Durant la seva trajectòria com a regidora va escriure la seva primera novel·la, Palmeres en la nieve, publicada l'any 2012 amb un enorme èxit, en part, per tractar una temàtica poc plasmada en la literatura: el passat colonial espanyol més recent a Àfrica. L'obra té un rerefons biogràfic, basant-se en l'emigració del seu pare (de tan sols 24 anys) en 1953 per a treballar en una plantació de cacau, i compte la història de diversos emigrants que es traslladen a l'illa Fernando Poo, una colònia -i posteriorment província- espanyola entre 1959 i 1968 situada en l'actual Guinea Equatorial.

Amb aquesta novel·la l'escriptora es va alçar com una de les sorpreses literàries de l'any, arribant a integrar-se en el grup d'escriptors best seller nacionals. Tal va ser l'acceptació d'aquesta obra, que ha estat traduïda al català, holandès, polonès, italià i portuguès, i fins i tot es va realitzar una adaptació cinematogràfica Dos anys després publicaria Regreso a tu piel (2014), les pàgines de la qual estan ambientades als Pirineus d'Osca en el segle XVI. Es tracta d'una història d'amor frustrat i intriga que mostra la repressió contra la bruixeria, en ser ratllada el seu protagonista d'això després de renunciar al seu matrimoni.

A aquesta novel·la li va seguir Como  fuego en el hielo (2017), una nova història d'amor que transcorre entre les guerres carlistes i les revolucions del segle XIX entre les muntanyes frontereres de França i Espanya.

El Latido de la Tierra s'emmarca en l’actualitat, és una historia  contemporània. Aborda temes tant reals ara com el despoblament rural que ha fet que algunes antigues cases pairals, immenses i de gran validesa arquitectònica es converteixen en hotels rurals que poden ajudar a complementar els ingressos de la seva activitat habitual del camp. En bona part aquets elements es troben en la novel·la de Gabás i conformen bona part de l’embolcall, són el decorat de la historia que es narra en el llibre.

El llibre comença amb una investigació policial. A la mansió d’Elegia s’ha descobert una cadàver en el pou que abasteix de l’aigua a la casa. Es trobat el cos d’una persona que tothom creu que és una dona que va desaparèixer setmanes abans. La investigació va a càrrec de la Guàrdia civil, d‘una subtinent que ja està al final de la seva carrera i per tant vol tancar-la bé i desentrellant el fets. Sembla que la investigació inicial la va portar el sergent de la caserna del territori que forma part del grups d’amics de la propietària de la casa, l’Alira. La novel·la va combinant els interrogatoris dels possibles autors del crim i de com evoluciona la relació entre els amics de l’Alira.

Aquest grup d’amics és heterogeni des de la mateixa Alira que va decidir quedar-se a la casa pairal i seguir la tradició del manteniment i treball de les terres, una amiga de sempre originària del mateix poble, avui divorciada i que treballa de periodista però ara en fase d’atur i amb feines esporàdiques, la parella que formen el sergent de la guàrdia civil i la seva dona, professora d’institut, i encara un altra parella, la dona morta i el seu marit un home que ha obtingut l’èxit empresarial i que va ser l’antic company, i potser alguna cosa més, de joventut de dues de les dones el grup.

L’Alira passa per dificultats econòmiques per mantenir la casa i les seves amigues la convencen de que instal·li a l’edifici una casa rural i que els seu amics mateixos seran els hostes que ajudaran a sortir de la situació.

L’Alira ha de convèncer a la seva família, dos germans i la mare que accepten a desgrat la situació. El germà gran sembla dolgut ja que voldria vendre la casa i repartir l’herència, la seva dona voldria que tota la propietat passes a mans del fill i nebot de l’Alira.

La situació encara es complica més quan arriba un conjunt de persones que volen recuperar el vell poble del costat d’Elegia, són rebuts primer amb desconfiança i encara després de rebuig i amb manifestacions contra la seva estada allà.

La recuperació d’antics pobles avui abandonats és també una tema actual amb experiències diverses.

Van succeint històries dels diversos protagonistes, des del renaixement de l’esperança i l’amor fins al descobriment de com són els amics dels que semblava ho sabíem tot i en canvi es guarden sorpreses, a voltes inconfessables.

Una bona trama, es llegeix amb interès i posa de manifest la lluita per la supervivència d’alguns indrets, sobretot, rurals que malden per trobar el seu lloc per poder subsistir.

També interessant el paper de les dones en la novel·la: Fermes, valentes i lluitadores.

Un bon conjunt i un entrecreuament de les històries que conflueixen en un relat més que notable. 

El latido de la tierra
Luz Gabás
Autores Españoles e Iberoamericanos
Editorial Planeta
Barcelona, setembre 2019

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon