Dia Internacional de la Dona

Handicaps per a les Dones científiques

Neus Benavent i Vallès Vilanova i la Geltrú 04-03-2021 03:25

Margaret Rossiter, Historiadora de la Ciència. Eix

Per què hi ha poques dones científiques? O millor dit, per què coneixem tant poques dones científiques, al llarg de la historia?

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

PUBLICITAT

Si les dones rarament apareixen en la ciència, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat és, en part, pels biaixos dels historiadors que en un entorn androcentrista han anat menyspreant i ocultant informació. Podem trobar altres motius : la prohibició d’ estudis superiors, la sobre-càrrega del treball domèstic, la funció reproductora…, però hi ha també altres factors, menys coneguts i gens reconeguts, que cal saber i que cal tenir en compte.

De fet s' han identificat tres efectes, al llarg de la història, que ens poden ajudar a entendre els mecanismes d' aquesta permanent invisibilització.

A- Efecte Mateu.

És la denominació sociològica d'un fenomen d'acumulació injusta de bens, riquesa, reconeixement, prestigi o fama. Es resumeix en la frase «el ric es fa més ric i el pobre es fa més pobre» i és aplicable a totes les activitats humanes.

S´observa que cada persona  s'enfronta a un diferent nivell de reconeixement social, depenent de qui és, d'on es mou, del gènere que té, de amb qui està relacionada... Aquest efecte es repeteix al llarg de la història i ens exposa una situació on els més visibles i reconeguts són capaços d'eclipsar el talent real.

En l'àmbit de les ciències es veu com en grups de recerca, les figures més visibles o amb més reconeixement, són els que reben els èxits de les investigacions. A més, els que han publicat o exposat anteriorment els seus treballs, a més de més fama, publicitat o atenció, aconsegueixen amb més facilitat fons econòmics els és més fàcil continuar la seva activitat o emprendre projectes de més envergadura, formant-se un cercle viciós.

El primer autor que proposa l'efecte Mateu és Robert K. Merton, l’ any 1968, a la revista Science i ho fa precisament en l´àmbit de la producció científica. Aquest sociòleg de la ciència denúncia que un autor amb experiència acreditada veu més afavorides les seves publicacions que un jove sense experiència o un nouvingut.

Per exemple, gairebé sempre es concedirà un premi al investigador de més alt nivell que participi en un projecte, tot i que tot el treball hagi estat realitzat per un estudiant graduat. Totes les persones becaries en són testimonis, així com les interines, les associades, les aprenents...

Cal remarcar que el propi Merton es va beneficiat de l “efecte Mateu”  ja que  molts dels seus treballs eren  en col·laboració amb altres investigadors i en canvi només es recorda el seu nom.

Paradoxalment, va incórrer, doblement, en el mateix que denunciava, ja que ell per a definir i establir aquest terme es va basar en els estudis previs de la seva col·lega, una jove investigadora del seu grup, Harriet Zuckerman, i va publicar la teoría sense ni anomenar-la.

Zuckerman va defensar la seva tesi el 1965 i els resultats de la mateixa van ser fonamentals perquè Merton identifiqués, expliqués i definís l'efecte Mateu. No obstant això, el treball d'Harriet no va ser reconegut públicament pel sociòleg. El 1968 Merton va publicar l'article "The Matthew Effect in Science", i el nom d'Harriet Zuckerman apareixia únicament en les notes a peu de pàgina.

Això ens porta a una altre efecte paral·lel i complementari, en el cas de les dones.

B- Efecte Matilda

Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig “Woman as Inventor”.,

La historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va treure a la llum les desigualtats de gènere oblidades en els estudis del sociòleg Robert K. Merton i el 1993, just 25 anys més tard de la definició de l'Efecte Mateu, va definir l'oblit conscient i sistemàtic que havien patit les aportacions de les dones científiques i investigadores, tot fent honor al nom de Harriet Zuckerman i al de Matilda Joslyn Gage,  amb el nom d'efecte Harriet / Matilda. Rossiter va patentar aquest fenomen en el seu text "The Matthew Matilda Effect in Science".

L’'Efecte Matilda” és, doncs, un biaix en contra del reconeixement els èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes, fins i tot si estan al mateix nivell, produint-se un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca amb una gran tendència per part dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes

Així, "les dones continuen sent menys afavorides pel que fa a la recepció de reconeixements i premis científics, especialment per a la investigació"  

I, encara teniu un tercer efecte que contribueix a aquest biaix.

C- Efecte Curie. 

L'efecte Curie, en referència a Marie Slowoska (Curie), és el fet de fer creure que els referent de dones, com a exemples a seguir, són, en realitat, casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari, descoratjant les nenes a agafar estudis i carreres en el món de la Ciència.

Aquest efecte fou definit per primera vegada per la mateixa historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter durant la dècada dels vuitanta del s. XX.

Més endavant, també n'ha parlat Julie des Jardins, escrivint un llibre que porta per nom aquesta tendència: “The Madame Curie Complex. The Hidden History of Women in Science”, publicat el 2010

Per a evitar l'efecte Curie, des del feminisme es proposa és no limitar-se a ensenyar sobre dones rellevants sinó també sobre  les circumstàncies familiars, socials i econòmiques que van fer possible que aquestes dones destaquessin en un àmbit hostil.  i també noms de dones més properes, dins els diferents camps. en aquest cas, de dones científiques.

Reequilibrar el biaix que produeixen aquests 3 efectes és vital per tal d’ assegurar la presència femenina dins la Ciència en el nivell que pertoca, és a dir , el 50%.

Font: Viquipèdia.

 

Neus Benavent i Vallès
Associació de Dones Feministes La Frontissa

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon