Recollida selectiva

Marta Jofra: “L’èxit de la recollida d’escombraries porta a porta és el control directe de l’Ajuntament”

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 20-11-2020 09:20

La regidora d'Espai Públic de Vilanova i la Geltrú, Marta Jofra. Jordi Lleó

La regidora d’Espai Públic justifica el canvi de model per sostenibilitat mediambiental i de les finances municipals

El govern municipal és conscient de la complexitat del canvi que ha de comptar amb la complicitat de la ciutadania

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

PUBLICITAT

L'equip de govern municipal de Vilanova i la Geltrú està totalment decidit a afrontar un canvi de model en la recollida d'escombraries. En el fons de la qüestió hi ha la necessitat d'augmentar el reciclatge. Actualment a VNG es recull selectivament un 38% dels residus, per sota de la mitjana catalana i lluny del 50% de reciclatge que demana actualment Europa, però l'objectiu és el d'assolir el 65% el 2035.

Aquest nou model que planteja l'executiu local és la recollida d'escombraries mitjançant un sistema porta a porta i en contenidors tancats diferenciats en dues zones. D'una banda una zona amb més densitat o amb habitatges de segones residències (Sant Joan, Barri de Mar o el Prat de Vilanova), tindrà recollida porta a porta de 3 fraccions i contenidors per a l'orgànica (tancats) i el vidre. I una segona zona que inclou el Molí de Vent, l'Aragai, Nucli Antic o la Geltrú, tindrà la recollida de 5 fraccions porta a porta. Finalment en les zones periurbanes el projecte preveu la recollida en àrees tancades amb control d'accés. El nou sistema també contempla el porta a porta de les 5 fraccions per als mitjans i grans productors (comerços, empreses i indústries). Vilanova i la Geltrú, seria la ciutat més gran on s'implantaria la recollida de residus porta a porta.

Però queden molts aspectes a decidir encara. En aquests moments l'Ajuntament ha encarregat un estudi de detall per avaluar el cost i característiques del servei. D'aquesta informació serà suficient per saber si el consistori afronta la internalització del servei o obre pliques per fer una nova concessió del servei de recollida d'escombraries i neteja viària.

Actualment el servei l'està donant Valoriza en un contracte amb pròrroga forçosa, i no es poden fer modificacions. Aquest contracte es va signar el 2010, època del tripartit PSC, ERC i ICV. El març del 2018, la CUP, ERC i Som VNG van votar en contra de la proposta del llavors govern de CiU i PSC d'un contracte de dos anys amb Valoriza. Prou contrastat està que la taxa d'escombraries no reflecteix el cost actual per habitatge. Actualment es cobren 120 euros per habitatge, si s'hagués de cobrir el cost, s'haurien de cobrar 180. L'any passat el govern municipal va augmentar 20 euros la taxa per domicili per acostar-se al cost real progressivament cada exercici. Aquest any, però amb les circumstàncies de la Covid19, el govern ha preferit no augmentar la pressió fiscal, i congelar les taxes municipals.

El cost total del servei de neteja viària, la recollida i el tractament de residus, és de 10 milions, d'un pressupost municipal de 80 milions. És la despesa més gran que té l'Ajuntament després de la partida de personal que és de 33 milions. D'aquests 10 milions, 7,5 formen part del contracte amb Valoriza, i la quarta part restant és el cost de portar els residus a l'abocador.

Els càlculs del govern municipal són que el cost de buidar un contenidor gris s'haurà doblat en 14 anys, de 50 a 100 euros. En part degut a l'augment del cànon de residus que cobra la Generalitat, que seguint les directrius europees, volen incentivar els canvis de recollida de residus més sostenibles. "No hi ha finances municipals que aguantin aquest augment. No cal ser ecologista radical per voler el porta a porta. A més, així ho aconsella l'Agència Catalana de Residus. Si no reciclem més, cada vegada haurem de demanar més diners a l'erari públic, que es podrien adreçar a altres accions.", explica la regidora d'Espai Públic, Marta Jofra.

Per la regidora els beneficis de la recollida porta a porta són clars, "Estem facilitant les coses a la ciutadania perquè no haurà d'anar al contenidor a llençar la brossa. Eliminem les molèsties que alguns veïns o veïnes tinguin un grup de contenidors davant de casa, per tant també millorem la imatge dels nostres carrers. En una fase següent aconseguirem que la gent pagui en funció dels residus que és capaç de reciclar, per tant aplicarem taxes molt més justes. Evidentment, és un canvi d'hàbits, però creiem que val la pena. Els contenidors fa tants anys que estan entre nosaltres que sembla que no hi hagi hagut un altre sistema, però el porta a porta ja s'havia realitzat, i els més grans ho recorden", diu la regidora.

Una de les característiques del nou sistema, serà la identificació dels residus que s'hauran de dipositar en bosses o cubells homologats que disposaran d'un xip associat a l'habitatge. Per tant es tindrà informació personalitzada del que genera cada domicili, si recicla o no, i en quina quantitat. "Amb el porta a porta saps qui participa perquè els recipients portaran identificació. A través d'un equip formador s'haurà de fer una campanya personalitzada per domicilis. Si no vols reciclar pagaràs més. Per tant, més que sancionar és posar incentius perquè la gent hi participi". El govern municipal no té clar com gestionar si part de la ciutadania és reticent a participar i no recicla, "hem de veure políticament què fer quan algú no vol reciclar, si deixar les escombraries davant de casa seva o què fer. El que està clar és que tothom sabrà qui no recicla", diu la regidora que és conscient que per experiència d'altres municipis on s'ha implantat el portat a porta se sap que la principal dificultat és que la ciutadania accepti el canvi d'hàbits.

"El repte és enorme si a més i sumes la internalització", reconeix la regidora. Amb les dades de l'estudi de detall el govern municipal valorarà si recupera la gestió del servei. És una decisió que a hores d'ara no està gents clara, "ho determinarà el cost. Hem de subrogar els contractes dels treballadors actuals, hem de veure el cost del servei i valorar quines inversions de maquinària caldria fer. D'entrada pensem que ens estalviarem l'IVA i el benefici industrial de l'empresa. Volem que tot el que la ciutadania pagui vagi revertit al servei, que ara no passa, o en baixar la taxa. A part que també donarem estabilitat a la plantilla", apunta Marta Jofra.

El govern calcula que el canvi es podria produir a principis de gener del 2022. Marta Jofra reconeix que la decisió s'ha endarrerit, en part per la complexitat de les dades a recollir i en part per l'afectació de la Covid19, tot plegat el procés s'ha endarrerit mig any. Durant aquest any l'Ajuntament haurà d'afrontar la gestió de residus, amb un contracte obsolet i sense marge de maniobra. "Els problemes més grans són a les zones periurbanes, la seva recollida no estava prevista amb el model actual. Amb el nou sistema tindran servei integrat amb el del municipi", comenta la regidora.

Per Marta Jofra, durant deu anys, el servei de recollida d'escombraries "s'ha anat descontrolant perquè el contracte no preveia una fiscalització activa. Mentrestant, hem reforçat la fiscalització de l'empresa, hem posat en marxa el nou sistema de recollida de mobles, hem posat en marxa el sistema de sanció, instal·larem càmeres en zones més conflictives per evitar abocaments il·legals". De cara a una nova gestió internalitzada la regidora és clara: "L'èxit del porta a porta és el control directe de l'Ajuntament, a través d'una empresa seria molt difícil que reïxi el canvi de sistema.

La mateixa Agència Catalana de Residus va aconsellar al govern municipal de no utilitzar aquest canvi de model com una arma política. "Cal tenir en compte que no hi ha gaires opcions més que anar al porta a porta. Evidentment que estem disposats a arribar consensos amb els grups polítics, però serà difícil que els grups no ho utilitzin políticament. Aquest canvi de model de recollida serà l'acció més important que aquest govern posarà en marxa. Serà fàcil carregar contra el govern".

Entre el govern d'ERC, CUP i JxC, el consens és total. Compten a favor en part de l'oposició. Som VNG es mostra partidari d'un canvi de model cap al porta a porta basant-se en les experiències d'altres municipis més petits. "Fa uns anys separar el paper, el vidre i plàstics semblava una cosa de bojos, ara està molt acceptat. Aquest canvi s'hauria d'afrontar amb missatges clars cap a la ciutadania", diu Enver Aznar, portaveu de Som VNG. El que si té molt clar aquest grup polític, és que l'Ajuntament internalitzi el servei.

Juan Luis Ruiz, pel PSC, abans d'aplicar la recollida porta a porta d'entrada, s'inclinaria per fer proves pilots en barris molt diferents. "Estem en contra del que el govern vol implantar. Hi ha altres sistemes de millorar el reciclatge. Un nou concurs públic hauria de recollir nous models. No sabem com volen fer la internalització, ni el cost que això pot tenir. Creiem que les grans empreses són les que tenen capacitat per fer recollides amb una ciutat del volum i heterogeneïtat de Vilanova i la Geltrú". El PSC va proposar rebaixar un 20% la taxa d'escombraries per tornar a la situació del 2019.

Amb les dades actuals, Ciutadans tampoc dona suport a un canvi de model. El que proposa l'equip de govern li genera molts dubtes, "qui pagarà les bosses amb xips? On es repartiran? Es deixarà al carrer la brossa que no estigui separada? Hi haurà inspectors de la brossa? Com es gestionarà a les urbanitzacions? Es crearà un efecte crida del turisme de brossa? Creiem que Vilanova no cal que sigui pionera en aquest canvi de model. Creiem que s'hauria de fer una nova licitació indirecta. Cal recordar que aquesta situació és deguda a ERC i la CUP", diu Erika Quintero, portaveu de Cs.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon