Unes 41.700 persones participen a les manifestacions de Barcelona, Girona i Tortosa, segons les fonts oficials

Unes 41.700 persones, més de 100.000 segons l'organització, han participat a les manifestacions de la Diada convocades per l'ANC, Òmnium i altres entitats segons les xifres que han facilitat les diferents fonts oficials. En concret, a Barcelona la Guàrdia Urbana ha comptat 28.000 manifestants. A Girona, la Policia Municipal ha indicat que han estat 12.000 les persones mobilitzades, mentre que a Tortosa, els Mossos d'Esquadra han indicat que 1.700 manifestants han format part del recorregut de la reivindicació independentista. En un moment de crisi del sobiranisme, l'ANC sosté que hi ha "més motius que mai" per a la independència, per "combatre la desnacionalització", per "garantir" el futur del català o per "posar fi a l'espoli fiscal".

L'any passat, quan la mobilització va ser també descentralitzada, l'independentisme va treure 73.500 persones al carrer a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. En concret, a les 60.000 persones que segons la Guàrdia Urbana es van mobilitzar a Barcelona, més del doble que aquest any, s'hi van sumar les 6.500 que ho van fer a Girona -xifra de la Policia Municipal-, les 2.800 de Tarragona, les 3.000 de Lleida i les 1.200 de Tortosa, també segons les respectives guàrdies urbanes i Policia Local.

Fonts de l'ANC han considerat, en canvi, que les tres mobilitzacions han sumat més de 100.000 persones. "Malgrat que l'Assemblea no acostuma a donar xifres, considerem imprescindible no deixar en mans d'aquells que volen acabar amb la nació el relat de la mobilització", han indicat.

Alhora han opinat que "tot i la pluja intensa de Barcelona, la ciutadania ha tornat a donar una lliçó a aquells que donen per mort el moviment independentista" i han celebrat "l'èxit" de participació en les tres manifestacions.

Independentment de les xifres, la mobilització de la Diada "és any rere any la manifestació més important d'aquest país, i un clam clar que la voluntat independentista perdura", han reblat.

A Barcelona les 28.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la manifestació, entre elles alguns pagesos amb els seus tractors, han sortit des del Pla de Palau, han continuat pel passeig d'Isabel II i el passeig de Colom, fins arribar a la plaça del Portal de la Pau. Han acabat a l'inici de la Rambla poc abans de les sis de la tarda.

Tot l'esdeveniment a la capital catalana s'ha desenvolupat en un clima reivindicatiu, festiu i pacífic, amb excepcions puntuals com la que han protagonitzat uns encaputxats just davant la capçalera minuts abans de començar, on han cremat una bandera espanyola mentre proferien crits com ara "puta Espanya".

Pel que fa a la manifestació de Girona, ha sortit de la plaça Catalunya i ha caminat fins als jardins de la Devesa, on hi havia l'escenari de l'acte final, situat a la zona de La Copa. Els manifestants hi han arribat a través d'un recorregut que els ha dut de la plaça Catalunya a la plaça Hospital, d'allà a la Gran Via Jaume I, a Correus i, finalment, a La Copa. Segons la Policia Municipal, 12.000 persones han participat en la mobilització.

En el cas de Tortosa, els manifestants, 1.700 segons els Mossos d'Esquadra, han sortit de la plaça de Gerard Vergés i des d'allà s'han dirigit a la confluència entre l'avinguda de Catalunya i el passeig de l'Ebre, tot passant pel carrer Montcada, per la plaça Montserrat, pel carrer Bonaire, per la plaça Agustí Querol, pel pont de l'Estat, per l'avinguda Cristòfol Colom i pel carrer Castelló.

L'independentisme clou la manifestació de la Diada amb una crida a "desobeir" la sentència sobre el català a l'escola

L'independentisme ha fet una crida aquest dijous a "desobeir" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la parcialment el decret que pretenia blindar el model d'escola en català. "Si l'Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir", ha clamat el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach des de l'escenari situat a la rambla de Santa Mònica de Barcelona.

Ho ha dit al final de la manifestació que les entitats independentistes han convocat per l'11 de setembre i que aquest any ha omplert carrers de Barcelona, Girona i Tortosa. A la capital catalana, la pluja que ha obligat a suspendre i modificar diversos actes de la Diada al matí ha donat una treva i ha permès celebrar la protesta unitària de l'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell per la República, la Intersindical i el CIEMEN. Llach, en nom d'aquestes entitats convocants, ha fet una crida a la ciutadania per defensar la llengua catalana. "Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això", ha assegurat.

"Tenim més motius que mai per defensar la nostra llengua, l’ànima de la nostra nació", ha advertit, i ha demanat a la ciutadania un "compromís individual i col·lectiu per mantenir-ne l'ús". "Us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem", ha conclòs.

El president de l'ANC ha assegurat que tant a aquesta sentència, a litigis com el de l'art de Sixena o a l'estat del servei de Rodalies de Catalunya només s'hi pot respondre "amb una defensa aferrissada". "Per a aquesta defensa necessitem organitzar-nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica", ha afirmat.

"L'èxit de l'1 d'octubre va raure en la desobediència", ha recordat, i ha demanat als partits "que ja existeixen o als que puguin arribar" la unitat de la manifestació d'aquesta Diada. "Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d'una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc", ha assenyalat. És per això que els ha exigit trobar "camins d'entesa" per recuperar l'esperit de fa una dècada i retornar a les institucions "el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble". "Sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament", ha avisat.

La marxa d'aquest dijous, que a Barcelona ha recorregut el passeig de Colom, ha reclamat un any més la independència de Catalunya en forma de república i "construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa" pels drets del país, ha recordat Llach. Ho ha fet sota el lema 'Més motius que mai'. "Reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació", ha proclamat el president de l'ANC.

En canvi, ha contraposat, es viu una "vulneració dels drets fonamentals de Catalunya i contra Catalunya" de forma "constant, planificada i escandalosa". Ho ha dit pel dèficit fiscal de la Generalitat, els casos de corrupció que esquitxen membres dels successius governs espanyols, la negativa d'alguns tribunals –com el Suprem– a aplicar la llei d'amnistia i la persecució a independentistes.

La multitud que s'ha aplegat fins al punt d'arribada de la manifestació ha omplert la part baixa de la Rambla i la plaça del Portal de la Pau d'estelades i reivindicacions com la independència i el model d'escola catalana. "1 d'octubre, ni oblit ni perdó" i "ara i sempre, l'escola en català" són alguns dels clams que més s'han repetit mentre feien onejar banderes i pancartes. A banda de les entitats que han organitzat la manifestació, han pujat a l'escenari representants d'Unió de Pagesos, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i independentistes a qui no s'ha aplicat l'amnistia.

L'acte ha acabat amb 'Els segadors' interpretat per l'artista nord-català Julien Leone i la vallesana Marta Shanti i el desplegament d'una gran imatge del rei Felip VI cap per avall damunt de l'escenari. Segons els diferents cossos policials, han participat a la manifestació d'enguany unes 41.700 persones: 28.000 a Barcelona, 12.000 a Girona i 1.700 a Tortosa. És una xifra inferior a les 73.500 de l'any passat, que també va ser una protesta descentralitzada entre la capital catalana, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. L'ANC ha xifrat en més de 100.000 els participants d'aquest any.