ERC vol parlar de la violència mediàtica

La meva professió m'obliga a tractar amb persones que estan en l'adolescència, l'edat on suposadament tots i totes tenim les emocions més a flor de pell. Els conflictes sorgeixen de seguida, i la manera de resoldre’ls no sempre és senzilla.

Tenim per una costat un model de societat on les querelles i els enfrontaments són les que mouen la gent amb més influència.
Per una banda tenim les televisions que potencien totes les batalles dialèctiques (i si hi pot haver sang i fetge millor que millor).
Per l'altra tenim un model polític on els insults (més o menys encoberts) són les eines de comunicació més presents. Cada dia les televisions i els diaris ens ofereixen un espectacle d'agressivitat que ens hauria de fer caure la cara de vergonya.

Davant d'això ens trobem demanant als i les alumnes dels IES un comportament cívic i responsable que per desgràcia no és el que la societat ens dicta entre fer el "socialment" exitòs. Totes les persones que treballen amb adolescents s'hauran trobat que cada cop és més comú que et diguin frases com "si em toques et denuncio", o "et posaré una querella". I això si no hi ha una agressió verbal directa.
Són models que veuen cada dia. Són models que nosaltres com a societat estem ensenyant als nostres joves.

I davant d'això què hi podem fer?

Primer de tot hem d'acceptar la nostra responsabilitat com a part de la societat educativa que cadascú de nosaltres és. Tots formem part d'aquesta xarxa, i tots al nostre nivell som models per a d'altres persones. Els i les polítics i polítiques són (o som) part d'aquesta societat i és responsabilitat nostra ser un model de convivència i acord. Massa sovint veiem espectacles (i no només a nivell nacional)
de comportament de persones "adultes" que serien dignes de sortir al "Salsa Rosa"...

Un cop les persones adultes haguem entès que som models a seguir de convivència i respecte (i tant de bo cooperació), hem de transmetre aquest tarannà als nostres joves, fent entendre que una vida saludable passa per una vida feliç, i que aquesta difícilment s'aconsegueix sense una bona convivència amb els altres.

Hi ha algunes eines que faciliten la convivència i la resolució de conflictes, i aquestes s'han de poder emprar a tots els nivells de la societat. La mediació de conflictes és una de les eines que actualment està tenint més ressò i efectivitat. És aplicable tant als IES com a nivell d'ajuntaments i serveix per donar a sortida conflictes que per altra banda si no s'entomen es van fent més i més grans.

No és sa viure en una societat "enfadada". Hem de fer un exercici de reflexió per tal que això no vagi a més.

Som part de la societat, les nostres accions individuals han de servir de plataforma d'una canvi més general cap a una vida més plena i feliç.

Núria Subirà i Ginesta
És la nº 3 de la candidatura d’ERC de Cubelles