Maria Rosés |
Sant Pere de Ribes
08-03-2013 20:32
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Arran de la recent mort del president Hugo Chávez, ens trobem amb Julio Serna, un psicopedagog veneçolà resident a Vilafranca que ens explica la situació del seu país des de la distància geogràfica. Quan va arribar a la vila, fa cinc anys i mig, no esperava trobar-se amb “un país (Catalunya) dins d’un altre”, ja que la visió d’Espanya a l’estranger “acostuma a ser flamenc i toros”, explica Serna. Actualment, és propietari del centre Kumon, un espai d’ensenyament on ajuden a desenvolupar les capacitats d’aprenentatge dels alumnes.
Explica que la societat veneçolana actual està “polaritzada, amb dues maneres molt diferents de veure la realitat”, i amb poques perspectives de trobar “un punt de trobada”. Els partidaris de Chávez valoren el gran canvi que ha suposat la “revolució bolivariana” i els detractors consideren que durant aquests últims 13 anys han estat menystinguts i trepitjats per part del seu govern. Aquestes dues faccions conviuen amb normalitat democràtica tot i que a vegades, aquesta convivència pot resultar fràgil. Les grans riuades de persones acompanyant el seguici fúnebre posen de manifest el carisma del president, que, segons explica Serna “ha arribat mitjançant una fibra emocional, més enllà d’una fibra racional”.
Respecte al futur del seu país, Serna creu que Nicolás Maduro –successor de Chávez-, guanyarà les pròximes eleccions, ja que les principals enquestes així ho pronostiquen, “i no solen equivocar-se”. Però, hi pot haver chavisme sense Chávez? Serna es mostra convençut: “el chavisme tindrà continuïtat, no desapareixerà amb la mort del seu líder fundador, el moviment no morirà.”
El recolzament al “moviment chavista” compta, sobretot, amb el suport d’una part de la població que tradicionalment ha tingut moltes carències, pel què fa a l’atenció política i social. El gran canvi de Chávez, explica Serna, ha estat que aquesta part de la població fins llavors més ignorada, se sentís inclosa. Tanmateix, segons algunes veus més crítiques, aquesta inclusió “ha significat l’exclusió d’altres grups i sectors econòmics de la societat veneçolana”, destaca.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!