ACN |
Barcelona
28-12-2015 21:33
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La quantitat de recursos disponibles i la grandària del municipi són elements que condicionen més la transparència dels seus ajuntaments que no pas el color polític que els governa. Si més no, aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi de la firma Xut Consulting, elaborat per Oriol Rua i Francesc Ponsa, que ha analitzat l'aplicació de la llei de transparència a 86 municipis de Catalunya. Hi ha tots els més grans de 20.000 habitants i totes les capitals de comarca, fet que ha permès apreciar, per exemple, que tots els més grans de 100.000 habitants tenen portal de transparència. A partir de l'1 de gener del 2016 el món local haurà d'aplicar les mesures que preveu la llei.
Una altra conclusió de l'estudi és que l’avaluació és l’assignatura pendent, només un 1,2% dels ajuntaments analitzats tenen un apartat al web d’avaluació de les seves polítiques. L'estudi elabora una llista amb d'ajuntaments segons la seva transparència. Aquesta llista determina que Sant Feliu de Llobregat i Cornellà de Llobregat són els més transparents dels 86 analitzats amb 12,5 punts, mentre que Falset, Gandesa i la Bisbal d'Empordà són els que ho són menys amb 0.
Les capitals de les quatre demarcacions provincials se situen en els primers llocs del rànquing. Concretament, Lleida i Barcelona se situen en cinquena i sisena posició, però empatades a 12 punts entre elles i amb els ajuntaments que queden en tercer i quart lloc, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. Girona queda en vuitena posició amb 11 punts i Tarragona en setzena amb 9,5 punts.
Algunes dades destacades de l'informe determinen que el 52% dels ajuntaments de la mostra no disposen de portal de transparència, o que més del 60% dels ajuntaments no fan pública la retribució dels càrrecs electes. D'altra banda, només un 8% dels ajuntaments fa pública la declaració patrimonial dels regidors.
En l'àmbit de la transparència s'analitza també la facilitat d'interlocució amb els càrrecs electes, i en aquest sentit es detecta que el 40% dels ajuntaments no tenen visibles els correus electrònics dels electes, o que el 60% dels ajuntaments disposa de bústies de suggeriments online. A més, només un 12% disposa de plataformes de petició d’informació.
El 75% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal, però només un 15% utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
Només un 10% dels ajuntaments analitzats presenten informes d’auditoria financera, i més del 70% no publica a la web les subvencions concedides. Més del 80% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable.
Els impulsors de l'estudi subratllen que l'1 de gener del 2016 el món local haurà de començar a complir els paràmetres que li preveu la llei de transparència, i en paraules seves, "el més calent és a l'aigüera". De forma general, queden per incorporar aspectes com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d'altres.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
